La Candidatura d’Unitat Popular de Reus critica la nova licitació del servei de recollida de residus i neteja
La Cup de Reus aposta per SIRUSA per gestionar el servei de recollida i neteja de manera pública
La Candidatura fa una retrospectiva del cost del contracte des del 2010. Parteix d’un cost d’11.500.000 euros amb un increment de 2 milions d’euros fins arribar als gairebé 14 milions d’euros actuals. La majoria de causes són els increments de les tones i els cànons de crema, les últimes inversions a Sirusa i el milió d’euros que s’ha hagut de pagar pel lloguer dels nous vehicles que els treballadors fa temps que reclamen.
La portaveu de la Cup de Reus, Marta Llorens, afegeix que “la nova licitació ens portarà a l’estiu del 2021 per tenir un nou servei de recollida i neteja a la ciutat de Reus amb un augment del voltant d’uns 300.000 euros des del preu de sortida de la licitació impugnada fins al nou plec de condicions. (Uns 13.400.000 la licitació impugnada)”. Joan Ribas, membre de la Comissió de la “Brossa” de l’Assemblea Local també parla de l’estat dels vehicles que queden per renovar “potser s’aprovarà un nou plec de condicions al ple del pròxim divendres però, segurament, pagarem un altre milió d’euros per substituir els vehicles vells que encara queden i que poden ser susceptibles de nous accidents. En altres paraules, seguirem encarint el servei fins a l’estiu del 2021 que, teòricament, tindrem el nou servei.”
Segons la Cup de Reus, aquesta situació evidencia 4 anys de pròrroga del servei, destinant el pressupost més elevat de l’ajuntament de Reus a FCC (Fomento de Construcciones i Contratas), una empresa que no garanteix un bon servei a la ciutadania ni unes bones condicions laborals per als seus treballadors. A més, s’intueix que sigui aquesta empresa qui pugui tornar a guanyar el concurs, ja que en alentir-se el procediment de licitació per les modificacions requerides després de les impugnacions, pot generar un desencís entre més empreses que podrien presentar-s’hi.
D’altra banda, la Candidatura també analitza la situació actual i defensa que s’ha de tenir en compte el nou escenari de recessió econòmica derivada de la crisi de la Covid-19 i la nova situació que es pugui generar conviure amb aquesta epidèmia a mitjà i a llarg termini. Marta Llorens insisteix en plantejar on se situa la ciutadania en tot aquest procés. “No s’ha contemplat el redimensionament de la generació de residus i la seva recollida que ens ha portat l’època de confinament i que es pot repetir d’aquí a uns mesos. I, tampoc, el cost del servei, que ja es va agreujar amb l’augment dels impostos per mitjà d’unes ordenances fiscals aprovades fa uns mesos. En conclusió, -Qui dies passa, més diners paga!-”
Per tant, la Candidatura d’Unitat Popular segueix apostant per la internalització del servei per tres motius que ha anat repetint i que es fan evidents tant en l’estudi de manat en el mandat anterior com l’estudi realitzat per la consultoria ambiental INSTA-Serveis Jurídics Ambientals: l’econòmic, el mediambiental i la garantia de drets laborals. En aquest sentit, Mònica Pàmies planteja un pla intermedi “considerem que una bona alternativa seria utilitzar l’empresa pública de la Mancomunitat de municipis de SIRUSA com una opció de gestió pública prèvia a la internalització d’aquest servei, ja que sabem que molts dels municipis que hi participen, tal com el de Reus, han aprovat modificacions dels estatuts de l’empresa per tal d’adaptar-la a la normativa Europea i fugir de la massiva incineració.”
Els cupaires posen de relleu la situació de precarietat de moltes treballadores de cures i d’atenció domiciliària de la ciutat
La Candidatura vol donar valor al caràcter preventiu i rehabilitador del servei
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus proposa una nova política de remuneració econòmica per a les treballadores del servei d’atenció domiciliària (SAD). La formació cupaire recorda que el sector de les cures està altament feminitzat i precaritzat, ja que «la majoria de les treballadores no arriben a un contracte de mitja jornada i la contractació es fa per hores» destaca Marta Llorens. Per això, la Candidatura presentarà una moció al ple d’aquest divendres perquè el SAD es gestioni de forma directa des de la Regidoria de Benestar Social i es millorin les condicions laborals d’aquest sector.
Posant de manifest les conseqüències de l’epidèmia vers la gent gran, la portaveu de la formació, Marta Llorens, ressalta la revalorització de les tasques de cures per part de les institucions i se n’alegra que aquesta lluita, que la Cup fa temps que lidera, s’hagi fet extensa a la resta d’opcions polítiques. Concretament fa esment en el paquet de mesures que ha posat en marxa el Departament de Treball, Afers Socials i Família, en suport a les treballadores de les cures i la llar.
A escala municipal, la portaveu destaca que «encara que el servei es gestioni des d’una empresa municipal, SAGESSA, no s’ofereix una dignificació de les condicions laborals de les treballadores». Els anticapitalistes consideren l’empresa municipal com «el camí cap a la gestió directa del servei» però alerten que «no s’estan garantint unes condicions laborals òptimes». La Cup valora la formació i professionalització d’aquestes tasques, majoritàriament realitzades per dones.
A més, destaca Llorens la dignificació de les tasques de cures serveix tant per les treballadores com per les persones usuàries. Per una banda, les treballadores li donen la importància que mereix la seva feina, i per l’altra, les usuàries poden gaudir d’una major qualitat en el servei.
Altrament, la Cup de Reus fa esment a la tendència d’ERC en crear cooperatives, i entre elles, cooperatives de treballadores de la llar tal s’ha anunciat fa uns dies. La Candidatura no troba malament aquestes iniciatives «sempre que això no tregui espai a la gestió pública», ja que consideren que les administracions haurien de ser les úniques responsables de la gestió directa de serveis de primera necessitat. Llorens puntualitza, «no tenim inconvenient amb les cooperatives mentre això no es tradueixi en el pas de la contractació d’empreses del Sr. Florentino a una contractació d’una patronal pròpia d’ERC i que aquest fet potenciï una relació clientelar». En aquest sentit, la portaveu explica que «una cooperativa no sempre potencia una economia social i solidària i que una economia social i solidària no sempre s’emmarca dins d’una cooperativa».
Els anticapitalistes insisteixen en què la problemàtica del Barri Horts de Simó s’estén a molts altres barris de la ciutat i titllen el govern de fracassar amb la relació amb els barris
La Candidatura d’Unitat Popular presentarà al proper ple del 19 de juny una moció per crear una comissió especial de treball per dinamitzar els barris de la ciutat. Èdgar Fernàndez, en roda de premsa, explica que posar càmeres de vigilància i més presència policial, com s’ha fet en altres barris, no solucionarà la problemàtica de fons. En aquest sentit, el regidor defensa la dinamització dels barris «per dotar-los de serveis bàsics i de moviment», així com «que els veïns tinguin un sentiment de pertinença».
En relació a les tensions viscudes els passats dies a la Plaça de la Sardana, la formació cupaire recorda que la ciutat fa temps que viu episodis similars. «Fa sis mesos, al Barri del Carme i fa un parell d’anys, al Barri Gaudí», posa com exemples el regidor cupaire. Altrament, qualifica de «paracaigudistes» les visites als barris de determinades formacions polítiques quan es produeix un incident com aquest.
La Cup també ha fet memòria de la negativa constant del govern en les seves propostes per dinamitzar els barris, com la creació del consell municipal de barris o la Taula de treball pel Barri del Carme. En vista de «la defugida del govern de treballar conjuntament amb els veïns», aquesta vegada la formació anticapitalista proposarà una comissió interna de l’Ajuntament però destaquen que haurien de ser els mateixos veïns i associacions veïnals les que decideixin quines són les mesures que volen, «ja que sovint els barris queden oblidats per les polítiques municipals d’aquest govern».
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus acusa el govern d’una enèsima gesticulació pel que fa a la gestió mediambiental de la ciutat de Reus
El govern ha encarregat uns estudis de viabilitat (dels quals no se’n sap el cost) per a la creació d’una empresa pública que espera que s’enllesteixi abans d’acabar el mandat. Segons la regidora Marta Llorens, “Aquest és un pas que la Cup de Reus no veiem gens clar i el trobem com un engany més a la ciutadania. A l’inici del mandat i en el marc de negociacions per entrar a govern, l’alcalde Carles Pellicer va assegurar-nos que era una promesa electoral que no podria complir perquè no era viable”.
En aquest sentit, la Candidatura titlla aquest govern de poc valent quan planteja una empresa pública que no sigui distribuïdora d’energia per tal de poder donar resposta a les famílies més vulnerables de la ciutat i poder oferir una gestió directa d’un dret bàsic que ara mateix es veu amenaçat per les grans empreses. La regidora Mònica Pàmies planteja que “potser no és el moment de promoure una empresa pública de promoció d’energia verda i sostenible ja que hi ha altres mesures més urgents i que poden influir més directament a la ciutadania i en una mirada verda a la ciutat i que, en canvi, el regidor Rubio no ha tingut en compte mai en tot el temps que fa que encapçala la regidoria de Medi Ambient. Podem parlar de dos exemples concrets: avui dia comptem amb uns autobusos públics de gasoil amb un contracte per 10 anys i una licitació del servei de recollida i neteja que no planteja cap alineament amb les normatives europees cap a un Residu Zero, sense cap visió cap a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que haurien d’estar compresos en l’Agenda 2030″
Des de la Cup també critiquen que les darreres mesures dutes a terme pel govern tal com la bonificació d’impostos per aquelles empreses i habitatges que practiquin l’energia verda són totalment insuficients. I, a més, la Comissió de Medi Ambient de la Cup també planteja que la instauració del pla de mobilitat elèctrica a la ciutat s’ha de desenvolupar de manera molt meditada i assequible per a tothom ja que a hores d’ara poder accedir a un cotxe elèctric només és propi d’aquelles famílies amb un cert poder adquisitiu.
Per tant, i com a valoració final d’en Joan Ribas, membre de la Comissió de la Cup que estudia la internalització del servei de neteja i recollida de la ciutat, diu que “la creació d’una empresa municipal per la gestió d’energia és un mer gest propagandístic i electoralista”. A més, en la mateix línia, Marta Llorens, portaveu de la Candidatura d’Unitat Popular i també membre de la mateixa comissió, pregunta “per què el govern, i en concret el regidor Rubio, no plantegen cap dubte a l’hora de fer estudis per a la creació d’una empresa pública per gestionar energia i, en canvi, sempre han qüestionat els resultats dels estudis de viabilitat per la internalització del servei de recollida i neteja quan demostren eficiència econòmica i mediambiental i expliquen la millora de drets laborals dels treballadors, una qüestió important que demana el sindicat UGT i que, segons aquest sindicat, no compleix la nova licitació”.
En conclusió, la Cup de Reus valora que la gestió directa dels drets bàsics per part de certs governs, com el de la ciutat de Reus entre JxReus, ERC i Ara Reus es veu de manera totalment interessada deixant de banda el benefici estructural que aporta la gestió directa de cara a la ciutadania, la qual ha de tenir un accés als serveis públics de manera universal i equitativa.
El grup municipal vol que les entitats culturals de la ciutat tinguin un paper protagonista en la creació del programa de la Festa Major de Sant Pere i que es facin actes descentralitzats als barris
La incertesa de la desescalada ha generat un programa de festa major marcat pels actes virtuals, que redueix a la mínima expressió la participació de les entitats col·lectius culturals i elimina les celebracions al carrer, per tant també de músics i professionals. Edgar Fernández, regidor de la formació, avisa que “el plantejament virtual de la celebració de la Festa Major de Sant Pere fa que es perdi en molt bona part el sentit col·lectiu i de comunitat que tenen les festes populars i la relega a les vivències privades cadascú des de casa seva”.
Si bé és cert que la regidoria de cultura va consultar les entitats abans de la formulació d’aquest programa, la majoria d’aportacions i propostes no han estat recollides. Assumint l’excepcionalitat del moment i les obligades restriccions, “s’ha perdut una oportunitat immillorable de confeccionar de forma veritablement participativa el programa d’actes de Sant Pere aprofitant les idees i l’experiència dels col·lectius que habitualment participen de les festes majors”, sentencia Fernández.
Des de la CUP es proposa que, assumint les mesures de seguretat necessàries i la incertesa del moment, les entitats culturals de la ciutat tinguin l’última paraula en la creació del programa d’aquest any. Els independentistes consideren que el context actual és l’oportunitat per descentralitzar actes i fer arribar el seguici a diferents barris de la ciutat, evitant així actes on l’acumulació de persones pugui esdevenir un problema de seguretat.
El grup municipal proposa un projecte de transició social per consensuar-lo amb els agents econòmics, socials i culturals de la ciutat
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus proposa un gran ventall de mesures concretes en l’àmbit econòmic, social i cultural per treballar amb la resta de partits i entitats de la ciutat, amb la intenció de donar resposta tant a les necessitats urgents com a mig i llarg termini. En aquest sentit, la portaveu Marta Llorens destaca que «l’epidèmia ha evidenciat la incapacitat d’aquest sistema capitalista de donar resposta a una crisi com aquesta» i remarca que «calen mesures estructurals i transformadores, que vagin més enllà de l’economia de mercat». Per això, els cupaires posen sobre la taula un debat profund per replantejar el model de ciutat.
L’Aleida Lòpez, membre de l’assemblea local de la Cup, explica que la cultura «ja vivia en la corda fluixa de la precarietat i que arran la crisi és un dels sectors més castigats». Lòpez fa incís en què la cultura s’hauria de veure com un bé comú «ja que permet la construcció social i fomentar el benestar social» i no com un espai de consum, lligat a una visió mercantilista de rendiment econòmic.
En aquest sentit, Lòpez proposa donar suport a la creació cultural amb formats més petits i descentralitzats, per tal d’arribar a tots els barris, crear una cooperativa de treballadors de cultura o plantejar un nou model de visites turístiques. La cupaire conclou amb què «el suport de l’administració al teixit associatiu de la ciutat és imprescindible per construir un espai de debat, crític i participatiu».
En l’àmbit social, Edgar Fernández, regidor de la Cup, defensa que «ara és el moment d’engegar un projecte que sigui de transició i assumible per totes les forces de la ciutat amb l’objectiu de no deixar ningú enrere». Fernández fa referència a la presa de control públic de residències privades durant la crisi sanitària per explicar que «és l’administració pública qui millor ho pot fer». Per això, el regidor demana aturar les privatitzacions dels serveis públics i insisteix en refer els pressupostos municipals per estar a l’alçada de les circumstàncies. Finalment, reclama que es donin facilitats als espais i entitats que donen resposta a les necessitats que l’ajuntament no ha estat capaç de cobrir, com és el cas de la Xarxa de Suport Mutu, la PAH o Reus Refugi.
Pel que fa a l’habitatge, Fernández considera que «és la base de totes les necessitats» i proposa la dinamització de l’habitatge buit existent a la ciutat. Concretament, proposa aplicar línies de subvenció perquè petits propietaris puguin fer les reformes necessàries per posar el pis en lloguer, programes per compartir pis o la creació del Consell Municipal d’Habitatge, que aquest any encara no s’ha engegat.
Finalment, en l’àmbit econòmic, la regidora cupaire Mònica Pàmies insisteix en què «l’essència competitiva i capitalista d’aquest sistema no ens funciona» i que «és essencial treballar per un sistema sostenible, enfocat en la distribució equitativa de la riquesa i que incorpori la perspectiva feminista». En aquest sentit, Mònica Pàmies fa referència a la creació de la Taula d’Economia Social i Solidària, com a resposta a la crisi actual i que «pot evitar el tancament de moltes empreses». L’Economia Social i Solidària, explica la regidora, és un model compromès amb l’entorn i les persones, que prioritza cobrir necessitats que es generin per sobre de l’afany de lucre.
Seguint amb les mesures econòmiques, Pàmies també fa esment a la creació d’una comercialitzadora municipal d’energia verda o la internalització del servei de recollida de residus i neteja viària. La regidora, a més, defensa la creació d’un parc agrari a Reus, així com afavorir el comerç de proximitat o assegurar l’accés de tota la ciutadania als serveis de telecomunicacions.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus
Reus, 4 de juny de 2020
