El català, dret clau per a la cohesió i una vida digna
► La CUP Reus aposta per la immersió lingüística real per evitar la segregació i com a un dret bàsic troncal, i crida a la mobilització educativa i social per a la defensa del català
- «Cal evitar com sigui la segregació lingüística i social», Mariona Quadrada (CUP Reus)
- «No és només el professorat qui s’ha de mobilitzar», Agnès Toda (Òmnium Baix Camp i CUP Reus)
- «La proposta de modificació de llei no la defensa ningú: hem de redoblar esforços perquè no gosin presentar-la», Carles Riera (diputat al Parlament del Principat per la CUP)
- «La defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista, perquè ha de ser llengua de país. Però la lluita per llengua és també lluita per la independència», Carles Riera
Mariona Quadrada va obrir l’acte afirmant que la base social de l’independentisme s’eixampla garantint drets socials a tothom, entre ells, l’accés a l’habitatge o a la igualtat d’oportunitats en matèria lingüística i educativa. Va parafrasejar Joan Fuster en sentenciar que «tota política lingüística que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».
Agnès Toda va indicar que la llengua havia perdut status des del moment en què se l’havia separat del moviment independentista, cosa que no passava anteriorment. Així mateix, va assegurar que la població catalanoparlant també havia de canviar actituds i no claudicar amb l’ús de la llengua, sinó donar-li prestigi.
En aquest sentit, va afirmar que, després del franquisme i en temes legals, a cada bugada s’hi ha perdut un llençol, però que encara hi ha drets que emparen els catalanoparlants. «Ens ho hem de creure i promocionar l’ús de la nostra llengua. Canviar de llengua d’entrada per qualsevol motiu també és absurd. Hem d’apostar pel català», va reblar.
Va apuntar que l’Estat espanyol pretén trencar un model de societat que fins ara havia anat bé, tot i que ja mostrava punts febles, i que ara l’estan atacant. «Es volen carregar un model d’immersió que també ho era de societat, l’objectiu és carregar-se el català», va concloure.
De cara a fer-hi front, va situar dos exemples relativament recents als Països Catalans. D’una banda, la vaga indefinida de docents, a les Illes, pel català, la tardor del 2013, que va acabar victoriosament. De l’altra, la força que el poble va demostrar el 1r d’octubre de 2017. Així, va subratllar que cal que els docents no es trobin sols i que tot el poble vagi cap endavant.
Per acabar, va indicar que el que vol l’Estat és recuperar la imposició del castellà, com al franquisme, i que el Govern hauria de prendre’n nota i fer una aposta clara pel català per al jovent, en lloc de la intromissió del castellà als mitjans de comunicació públics. Per a fer-hi front, no calen més hores de castellà, sinó prestigiar i fer atractiu el català. Va acabar citant dos aforismes més de Fuster i amb una crida clara i contundent: «La tasca de desobediència no és només del professorat, és de tota la societat, perquè és la nostra llengua la que és en joc».
Carles Riera va començar llur intervenció situant 4 problemes damunt de la taula. El primer, el retrocés de l’ús social i escolar del català, un fet que fins i tot reconeixen els que hi legislen en contra. El segon, l’existència d’un Estat a la contra en les polítiques de normalització del català. El tercer, una dreta i extrema dreta militant contra la llengua dels Països Catalans, de la mà de l’aparell judicial. I el quart, un govern de la Generalitat que no defensa la llengua catalana ni en l’ús social ni en l’ús educatiu.
A l’altra balança hi va situar, a favor, l’existència d’una comunitat educativa organitzada i majoritàriament a favor de la immersió lingüística i una societat civil organitzada també en defensa de la llengua. «Gràcies a això, hem aconseguit que, de moment, el Govern no tiri endavant la proposició de llei que finalitza la immersió lingüística, tot i que la batalla no s’ha acabat», va destacar.
Riera va exposar que, amb tot aquest context, han arribat sentències judicials contra la immersió lingüística des de fa més de 10 anys, contra determinades escoles. «Quina ha estat la resposta dels diferents governs de la generalitat o departaments educació, independentment del color polític? Cap, cap ni una. Tots els governs han acatat totes les sentències, sense exclusió», va exclamar.
En aquest sentit, va denunciar que la tesi central de la sentència del TSJC és que el castellà també ha de ser llengua vehicular. Així doncs, el problema no seria el 25% sinó la condició del castellà com a llengua vehicular. I després de 2 mesos sense fer res, el Govern conspira amb PSC i Comuns per acabar dient que acaten la legislació espanyola i que el castellà també serà llengua vehicular a l’escola. Riera va denunciar que, d’aquesta manera, ho han passat a legislació catalana i a més deixen que la concreció vagi en funció de cada centre.
«Això implicarà més castellà, no pas més català, i multiplicarà la segregació escolar, quan la política lingüística és un pilar de país. El departament s’espolsa la responsabilitat del damunt i porta la batalla als consells escolars de cada centre», va subratllar Riera. A més a més, tot això s’ha passat per la taula de diàleg de Madrid, la que deien que serviria per a l’autodeterminació i l’amnistia.
El diputat va denunciar també que eliminen les aules d’acollida. En contraposició, Riera va explicar que la proposta de la CUP és que el català sigui l’única llengua vehicular a l’ensenyament, amb tots els recursos que siguin necessaris per a l’aprenentatge d’altres llengües. Va exigir que s’apliqui la immersió lingüística, de la qual tots els governs n’han negligit, tot subratllant que el català ha de ser dret per a tothom, és a dir, dret per igual i no motiu de segregació.
Per això, Riera va exigir que es retiri la proposta de llei i que el govern posi en marxa la promoció del català arreu, així com un acord per a desobeir la sentència del TSJC, amb la mobilització permanent i la defensa de les escoles que pateixen sentències com a alguns dels elements claus. En aquest sentit, va defensar l’organització arreu en defensa de les escoles per fer front a les sentències que arribaran i voldran imposar el 25% de castellà. Així, va subratllar que cal generar pressió social i compromís amb el país.
Per últim, va asseverar que aquesta batalla per la llengua cal emmarcar-la en clau nacional, als Països Catalans, perquè l’Estat ja l’està jugant en aquest àmbit. «La defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista, perquè ha de ser llengua de país. Però la lluita per llengua és també lluita per la independència», va reblar.
