La CUP lamenta el retard en l’inici de curs dels centres cívics
Les activitats dels centres cívics començaran gairebé un mes més tard del previst per un retard administratiu en la contractació de personal. La Candidatura no comprèn l’ajornament ja que la programació d’aquests es tanca a principis de l’any en curs i lamenta la manca de previsió i planificació del govern municipal vers aquests espais.
Abans de l’estiu la CUP, informalment, va preguntar a la regidora Maria Dolors Sardà quins plans tenien de cara al curs que ara comença per als centres cívics. Segons Mariona Quadrada “l’objectiu era poder actuar conjuntament en la tipologia de les activitats programades com en els objectius de dinamitzadors culturals als quals creiem que han de respondre aquests espais”. Sardà, però, va respondre que la programació dels centres estava lligada des de feia mesos i que, per tant, ja no hi havia marge possible de modificació.
Fa uns dies, a través d’una carta oficial de la regidora de Participació i de diverses notícies de la premsa, es va tenir constància que l’inici de curs s’ajornava gairebé un mes i començaria el 2 de novembre en comptes del 5 d’octubre, tal com estava previst. El retard en sí es justificava per la dificultat en el tràmit administratiu de contractació dels docents.
La CUP lamenta que el mateix dia del començament de curs, encara s’estiguessin obrint sobres per a la licitació d’activitats i no comprèn la justificació d’aquest retard. La programació dels centres cívics sol enllestir-se entre els mesos de febrer i març de l’any en curs. Enguany, però, la planificació d’activitats i cursos dels centres es va ajornar fins després de les eleccions municipals i, conseqüentment, no s’hi ha arribat a temps. La regidora cupaire Mariona Quadrada assegura que “la regidora de Participació hauria d’haver donat explicacions públiques i més detallades per aclarir sobre qui recau la responsabilitat d’aquests retards”.
La CUP considera que els centres cívics són espais vitals per a la dinamització dels barris i per fomentar el teixit associatiu. “Els reusencs i reusenques, des dels barris, hauríem de tenir capacitat de decisió sobre què es fa en aquests espais de titularitat pública que, entre d’altres, podrien solucionar la manca d’espais per a les associacions de lleure”, segons Quadrada. Així, doncs, la formació de l’esquerra independentista reivindica que les atribucions d’aquests centres superin la lògica empresarial i no es limitin a simular acadèmies que ofereixen múltiples disciplines.
Candidatura d’Unitat Popular
Reus, 20 d’octubre de 2015
Comments are closed.