Més enllà del “cas a cas”
Un altre cop, al començar l’estiu, ens trobem amb exemples reals de nens i nenes que no poden accedir a casals d’estiu o a les activitats en el lleure per no complir una sèrie de requisits estandaritzats.
Un exemple d’aquests casos seria el d’un infant que no accedeix al casal d’estiu perquè té els dos pares desocupats i, per tant, s’entén que aquests se’n poden fer càrrec. Què és allò que s’amaga darrere d’aquesta qüestió, però? La realitat és que en aquest cas no es té en compte el benestar i el ple desenvolupament de l’infant.
El fet de tenir els pares sense una ocupació laboral no és nociu en si mateix però hi ha altres factors que cal tenir en compte a l’hora de valorar si aquest nen o nena pot o no accedir al casal d’estiu, com per exemple, si aquests pares o el seu entorn se’n poden fer càrrec plenament malgrat no tinguin feina. Aquí hi entrarien factors com la capacitat adquisitiva o la salut dels progenitors o tutors legals.
Al passat ple municipal, la CUP vam presentar una moció per revertir aquesta situació injusta que es deriva d’un sistema que no posa a les persones al centre de les polítiques públiques. Un sistema que ha quedat obsolet davant les demandes i necessitats reals de la població.
I reiterem allò que sempre denunciem vers el funcionament del serveis públics socials: que sempre s’acabin resolent els problemes cas a cas, és a dir, quan algú truca i posa de manifest la problemàtica a nivell individual.
Necessitem unes polítiques públiques amb mirada comunitària que posin al centre les persones i, en aquest cas, els infants i joves de la ciutat per a poder millorar la qualitat de vida d’aquestes, així com per a poder minimitzar situacions de vulnerabilitat.
Unes polítiques que superin els enfocaments de les solucions individuals i concretes, per altres que aportin respostes col·lectives a situacions socials complexes i deixin de buscar solucions a cas per cas. Hi continuarem batallant.
Marta Puig, regidora de la CUP de Reus
17 de juliol de 2018
Comments are closed.