► «No tenim temps per perdre. La crisi climàtica i ecològica que afrontem requerirà respostes col·lectives», sentencia la regidora Mònica Pàmies
► «L’ecocidi és un delicte contra la Natura, contra les generacions futures i en última instància un delicte contra la Pau»
La CUP de Reus vol que el ple municipal aprovi la incorporació del crim d’ecocidi al Tribunal Penal Internacional. Així ho ha manifestat avui la regidora Mònica Pàmies, que ha afegit: «La dècada de 2020 a 2030 és decisiva per a la Humanitat. El futur no està decidit: dependrà de com juguem les nostres cartes i de quines regles de joc marquem». La regidora cupaire ha destacat que vivim un moment extraordinari que comporta una gran responsabilitat per actuar amb decisió, abans de sentenciar: «No tenim temps per perdre. La crisi climàtica i ecològica que afrontem requerirà respostes col·lectives».
Pàmies subratlla que els darrers decennis s’han caracteritzat per guerres contínues pels recursos i que, actualment, hi ha indeterminats conflictes socioambientals derivats de l’activitat humana a tot el món. Part d’aquesta realitat, més de 3.600 casos, a l’abril de 2022, es poden observar a l’Atles de Justícia Ambiental, un projecte internacional en forma de mapa interactiu i col·laboratiu creat el 2012 per la UAB i codirigit per l’economista ecològic català Joan Martínez-Alier. «Aquests conflictes generen impactes ambientals als ecosistemes i, per tant, també als pobles que hi viuen, especialment als del Sud Global», assevera Pàmies. La criminalització i repressió de tota forma de resistència que sorgeixi és l’altra cara de la moneda, on el cas de l’assassinat de l’activista ecologista hondurenya Berta Cáceres, el 2016, n’és un dels molts desgraciats exemples.
Pàmies fa seves les paraules de l’advocada Polly Higgins (iniciadora del moviment internacional “Stop Ecocide”), que descriu que el món es caracteritza per seguir infinitament el “cercle viciós de l’Ecocidi”: Ecocidi-esgotament dels recursos-conflicte-guerra-dany i destrucció-ecocidi. L’ecocidi és un delicte contra la Natura, contra les generacions futures i en última instància un delicte contra la Pau. «Cal tancar la porta al que causa la destrucció de la vida. Cal trencar el cercle viciós de l’ecocidi. I des de fa uns anys ençà hi ha una lluita mundial en forma de campanya internacional perquè esdevingui el 5è crim internacional contra la Pau», ha afegit la regidora anticapitalista.
L’interès per criminalitzar l’ecocidi ja és una qüestió pública a nivell parlamentari i/o governamental a diferents països del món, així com al Parlament Europeu, que al maig del 2021 va donar llum verda a un informe que reclamava augmentar la protecció a activistes ambientals i el reconeixement de ‘l’Ecocidi’ com un delicte a l’Estatut de Roma. A través d’aquesta moció, la CUP de Reus vol donar suport a una iniciativa recent tramitada a registre al Parlament de Catalunya el passat mes de març en aquest mateix sentit. La regidora cupaire ha afegit que consideren molt rellevant que qualsevol proposta de tipificació del delicte d’ecocidi comporti el deure de reparació dels gravíssims danys ambientals i comunitaris causats arreu del Planeta.
Llegiu la moció sencera aquí.
► La CUP Reus aposta per la immersió lingüística real per evitar la segregació i com a un dret bàsic troncal, i crida a la mobilització educativa i social per a la defensa del català
Mariona Quadrada va obrir l’acte afirmant que la base social de l’independentisme s’eixampla garantint drets socials a tothom, entre ells, l’accés a l’habitatge o a la igualtat d’oportunitats en matèria lingüística i educativa. Va parafrasejar Joan Fuster en sentenciar que «tota política lingüística que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».
Agnès Toda va indicar que la llengua havia perdut status des del moment en què se l’havia separat del moviment independentista, cosa que no passava anteriorment. Així mateix, va assegurar que la població catalanoparlant també havia de canviar actituds i no claudicar amb l’ús de la llengua, sinó donar-li prestigi.
En aquest sentit, va afirmar que, després del franquisme i en temes legals, a cada bugada s’hi ha perdut un llençol, però que encara hi ha drets que emparen els catalanoparlants. «Ens ho hem de creure i promocionar l’ús de la nostra llengua. Canviar de llengua d’entrada per qualsevol motiu també és absurd. Hem d’apostar pel català», va reblar.
Va apuntar que l’Estat espanyol pretén trencar un model de societat que fins ara havia anat bé, tot i que ja mostrava punts febles, i que ara l’estan atacant. «Es volen carregar un model d’immersió que també ho era de societat, l’objectiu és carregar-se el català», va concloure.
De cara a fer-hi front, va situar dos exemples relativament recents als Països Catalans. D’una banda, la vaga indefinida de docents, a les Illes, pel català, la tardor del 2013, que va acabar victoriosament. De l’altra, la força que el poble va demostrar el 1r d’octubre de 2017. Així, va subratllar que cal que els docents no es trobin sols i que tot el poble vagi cap endavant.
Per acabar, va indicar que el que vol l’Estat és recuperar la imposició del castellà, com al franquisme, i que el Govern hauria de prendre’n nota i fer una aposta clara pel català per al jovent, en lloc de la intromissió del castellà als mitjans de comunicació públics. Per a fer-hi front, no calen més hores de castellà, sinó prestigiar i fer atractiu el català. Va acabar citant dos aforismes més de Fuster i amb una crida clara i contundent: «La tasca de desobediència no és només del professorat, és de tota la societat, perquè és la nostra llengua la que és en joc».
Carles Riera va començar llur intervenció situant 4 problemes damunt de la taula. El primer, el retrocés de l’ús social i escolar del català, un fet que fins i tot reconeixen els que hi legislen en contra. El segon, l’existència d’un Estat a la contra en les polítiques de normalització del català. El tercer, una dreta i extrema dreta militant contra la llengua dels Països Catalans, de la mà de l’aparell judicial. I el quart, un govern de la Generalitat que no defensa la llengua catalana ni en l’ús social ni en l’ús educatiu.
A l’altra balança hi va situar, a favor, l’existència d’una comunitat educativa organitzada i majoritàriament a favor de la immersió lingüística i una societat civil organitzada també en defensa de la llengua. «Gràcies a això, hem aconseguit que, de moment, el Govern no tiri endavant la proposició de llei que finalitza la immersió lingüística, tot i que la batalla no s’ha acabat», va destacar.
Riera va exposar que, amb tot aquest context, han arribat sentències judicials contra la immersió lingüística des de fa més de 10 anys, contra determinades escoles. «Quina ha estat la resposta dels diferents governs de la generalitat o departaments educació, independentment del color polític? Cap, cap ni una. Tots els governs han acatat totes les sentències, sense exclusió», va exclamar.
En aquest sentit, va denunciar que la tesi central de la sentència del TSJC és que el castellà també ha de ser llengua vehicular. Així doncs, el problema no seria el 25% sinó la condició del castellà com a llengua vehicular. I després de 2 mesos sense fer res, el Govern conspira amb PSC i Comuns per acabar dient que acaten la legislació espanyola i que el castellà també serà llengua vehicular a l’escola. Riera va denunciar que, d’aquesta manera, ho han passat a legislació catalana i a més deixen que la concreció vagi en funció de cada centre.
«Això implicarà més castellà, no pas més català, i multiplicarà la segregació escolar, quan la política lingüística és un pilar de país. El departament s’espolsa la responsabilitat del damunt i porta la batalla als consells escolars de cada centre», va subratllar Riera. A més a més, tot això s’ha passat per la taula de diàleg de Madrid, la que deien que serviria per a l’autodeterminació i l’amnistia.
El diputat va denunciar també que eliminen les aules d’acollida. En contraposició, Riera va explicar que la proposta de la CUP és que el català sigui l’única llengua vehicular a l’ensenyament, amb tots els recursos que siguin necessaris per a l’aprenentatge d’altres llengües. Va exigir que s’apliqui la immersió lingüística, de la qual tots els governs n’han negligit, tot subratllant que el català ha de ser dret per a tothom, és a dir, dret per igual i no motiu de segregació.
Per això, Riera va exigir que es retiri la proposta de llei i que el govern posi en marxa la promoció del català arreu, així com un acord per a desobeir la sentència del TSJC, amb la mobilització permanent i la defensa de les escoles que pateixen sentències com a alguns dels elements claus. En aquest sentit, va defensar l’organització arreu en defensa de les escoles per fer front a les sentències que arribaran i voldran imposar el 25% de castellà. Així, va subratllar que cal generar pressió social i compromís amb el país.
Per últim, va asseverar que aquesta batalla per la llengua cal emmarcar-la en clau nacional, als Països Catalans, perquè l’Estat ja l’està jugant en aquest àmbit. «La defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista, perquè ha de ser llengua de país. Però la lluita per llengua és també lluita per la independència», va reblar.
Les cupaires posen de relleu que, a l’inici d’aquest mandat, el grup comarcal de la CUP ja havia presentat una moció reclamant una proposta d’un Mercat itinerant de productors locals, sota petició d’Unió de Pagesos i del Banc de Terres del Consell Comarcal del Baix Camp. L’objectiu real d’aquest mercat, afirmen, és que es converteixi en un instrument que doni servei bàsic alimentari als pobles de l’interior del Baix Camp i també una eina per fixar població en aquests municipis i facilitar la vida als seus residents. Posen en valor que tenir accés a productes frescos i de proximitat en el teu propi municipi és un punt a favor per a establir-s’hi i que, d’altra banda, ajuda a la socialització dels habitants, sobretot en col·lectius de persones grans que així sortirien més de casa.
En aquest sentit, veuen bé també que els productors locals poden trobar una sortida “de negoci” en la venda dels seus productes, que fa factible econòmicament la seva feina. Parlen de pagesia, però també de petits productors de formatges, melmelades, mel, pa, entre d’altres.
La formació anticapitalista posa damunt de la taula que l’esperit d’aquest Mercat de Pagès itinerant del Consell Comarcal del Baix Camp és apropar el producte a la gent que normalment no hi té accés, pobles amb cap o pocs comerços, així com que el seu caràcter itinerant fa que les parades i tota la infraestructura estigui preparada per a ser ubicada a l’exterior, ser de fàcil muntatge i disposar de serveis autònoms d’electricitat. Finalment, la CUP reitera la seva denúncia que la majoria de barris de Reus no tenen assegurat l’abastiment de productes bàsics pel dia a dia, propers al seu domicili.
Llegiu la moció sencera aquí.
La formació anticapitalista destaca que la immersió lingüística en català ha estat, des dels seus orígens a Santa Coloma de Gramenet, un model de referència de l’escola catalana. Aquest model es basa en principis pedagògics, permet el ple domini competencial tant del català com del castellà, cerca la no segregació per motiu de llengua, així com la cohesió social, i ha comptat amb un ampli consens social i polític.
Actualment, la sentència ferma del TSJC estableix un mínim del 25% del castellà a les aules, donant dos mesos a la Generalitat per a implementar-la. Això serà possibe amb la proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística. En aquest sentit, les cupaires subratllen com “un cop més, la maquinària judicial de l’Estat s’imposa sobre la voluntat del poble català, en aquest cas a causa de la demanda que el Ministeri d’Educació va fer l’any 2015 per tal que es fes efectiva la vehicularitat del castellà a les escoles catalanes que havia determinat la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, i la retirada de la qual els partits parlamentaris catalans, amb la seva inoperància habitual, es van oblidar de negociar a nivell estatal quan en van tenir l’oportunitat.”
Així mateix, denuncien que, fa pocs dies, ERC, Junts, PSC i Comuns, van presentar la proposició de modificació de la Llei de Política lingüística amb l’objectiu d’aplicar la sentència del TSJC, donant al castellà rang de vehicular i traslladant als centres la competència per determinar percentatges de cada llengua segons la seva “realitat sociolingüística”. Per això, la CUP considera que considerem que aquesta proposta suposa el punt final al model d’immersió, que ja ha estat progressivament desmantellat des de fa anys i que trasllada la responsabilitat als equips directius, desemparant les docents de possibles denúncies o pressions, i sobretot, que no compta amb el consens necessari entre la comunitat educativa.
Llegiu la moció sencera aquí.
► La formació anticapitalista no signa els comptes de cap de les empreses municipals
La CUP de Reus alerta que el CMQ pren la deriva econòmica de l’Hospital Sant Joan. La denúncia s’ha fet en una roda de premsa davant de la nova seu de l’empresa municipal. Així mateix, la formació anticapitalista ha explicat per què no signa els comptes de cap de les empreses municipals.
La portaveu Marta Llorens ha denunciat que l’empresa CMQ tanca els seus comptes del 2021 amb un dèficit de 2 milions d’euros. Aquest import obliga a buidar els fons de reserva de l’empresa, establerts en 3 milions d’euros, per tal de garantir-ne la viabilitat. «No és per la pandèmia, és per la incompetència», ha reblat Llorens en contraposició a l’excusa de la Covid19 que subscriuen tan presidència com gerència del consell.
La CUP recela d’aquesta mesura, suposadament conjuntural, perquè hi detecta greus mancances estructurals, com també passava amb l’Hospital Sant Joan de Reus. De la concentració del problema en un macroedifici com és l’Hospital Sant Joan, s’ha passat ara a la dispersió del mateix problema en treus seus diferents.
Llorens manifesta que, a partir del juliol, el CMQ haurà de pagar el lloguer de les seves instal·lacions a l’Hospital Sant Joan. La duplicitat de despeses es mantindrà, com a mínim, durant els propers 7 anys fins que, cap al 2029, tot el servei estigui centralitzat a la seu del c. Vapor Nou.
La portaveu de la CUP alerta que el pla de competitivitat anunciat al consell d’administració inclou un seguit de mesures, com la «reorganització de personal», que sempre es tradueix en acomiadaments laborals. Així mateix, el pla no s’ha presentat en la data que havien avançat presidència i gerència del consell.
La formació anticapitalista ha tornat a fer èmfasi en l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores i el silenci que des de fa mesos reben quan plantegen reivindicacions. Aquesta degradació és visible en sobrecàrregues laborals o el no cobrament de les seves DPO (dietes per objectius), entre d’altres.
La defensa dels drets de les treballadores de Reus Transport Públic ha estat una de les reivindicacions de la també regidora Mònica Pàmies. L’empresa municipal té dues condemnes recents: una, per no comptabilitzar l’horari laboral, i l’altra, per no fer-ho correctament amb l’antiguitat de les treballadores. Així mateix, Pàmies ha subratllat la contradicció que Reus Mobilitat i Serveis tanqui l’any amb un benefici de més d’1 milió i mig d’euros i, al mateix temps, Govern justifiqui el tancament del mercat del Carrilet per motius econòmics.
Les empreses municipals de les quals la CUP no n’ha signat els comptes són Reus Transport Públic, Reus Mobilitat i Serveis, Reus Serveis Municipals, Reus Esport i Lleure, REDESSA, Sagessa i el CMQ. Per últim, la CUP ha convocat a la manifestació en defensa de la sanitat pública que tindrà lloc a dijous 7 d’abril a Tarragona. La mobilització començarà a les 19 h a la pl. Imperial Tàrraco.
► La formació anticapitalista exigeix la convocatòria urgent del Consell Educatiu de Ciutat davant l’atac a la llengua i la cohesió social.
La CUP de Reus ha criticat avui el silenci i l’immobilisme del regidor d’Educació i Política Lingüística, Daniel Recasens, davant dels atacs a la llengua i la cohesió social. La portaveu Marta Llorens insta el regidor «a triar entre partit i país davant d’un atac contra un consens social i polític de més de 40 anys per preservar la llengua pròpia».
La formació anticapitalista ha subratllat la hipocresia del govern autonòmic i dels partits que l’integren quan va voler fer-se una foto de cara a la galeria durant la vaga pel català de la comunitat educativa, el 23 de març. Mentre la comunitat educativa era als carrers, ells preparaven el pacte que anunciarien l’endemà i que es carrega la immersió lingüística: altre cop, entre despatxos i en contra de la immensa majoria dels agents socials representatius.
Davant del seu silenci i immobilisme, la CUP de Reus exigeix que el regidor Recasens convoqui el Consell Educatiu de Ciutat, perquè assegura que cal abordar la situació actual i les conseqüències de l’aplicació d’aquest pacte. Llorens ha recordat que «la CUP vam presentar al mes de gener una moció que es va aprovar, amb el suport del mateix govern de la ciutat, que, com a punts destacats, rebutjava qualsevol atac a la immersió lingüística i la imposició de la utilització del castellà com a llengua vehicular en el 25% del currículum a Catalunya per part del Tribunal Suprem».
La tria entre partit i país vol dir posar al centre l’interès pel bé comú de la població de Reus, perquè ja fa temps que patim segregació escolar entre centres educatius que fomenta la divisió d’origen, la divisió per recursos socials i econòmics i, ara, a més a més, s’hi afegirà la divisió per comunitats lingüístiques. La CUP ha subratllat que la llengua catalana era i és la llengua de cohesió, que ajuda a no dividir i que és una porta a la igualtat d’oportunitats. La portaveu ha fet èmfasi que aquest pacte retira el català com a llengua d’acollida de tots els infants quan arriben a l’escola, atacant així un model que es nega a dividir-nos per comunitats lingüístiques.
Per a la CUP, és urgent convocar una trobada del Consell Educatiu de Ciutat per aquesta setmana i, de manera extraordinària, amb dos punts crucials també aprovats en la moció referida: treballar pel pacte municipal per l’ús del català, i treballar en clau de diagnosi per l’ús del català dins de la realitat socioeducativa de la ciutat.
També en clau de plenari, Llorens ha retret al govern municipal amb quina legitimat exigirà el català a grups espanyolistes com Ciudadanos quan facin servir el castellà. Hi ha afegit la crítica al silenci que manté el regidor Daniel Recasens des de l’inici de les vagues i amb el conflicte que s’esdevé amb l’exigència del 25% de castellà a les escoles amb aquest pacte, per la seva doble condició de regidor d’Educació i de Política Lingüística.
La deixadesa del regidor Recasens va paral·lela a l’abandonament que fa aquest pacte dels centres i docents, que queden descoberts: no els dóna cobertura legal i obre la veda a atacs de les poques famílies i dels grupuscles espanyolistes que vulguin imposar el castellà. La política lingüística queda en mans dels tribunals i, ras i curt, reconeix el castellà com a llengua vehicular: és una submissió feta llei.
Per últim, la CUP ha reiterat el seu suport total a la vaga de la comunitat educativa dels dies 29 i 30 de març, igual que havia fet amb les anteriors del 15, 16, 17 i 23 de març.
