La candidatura també proposa treballar per una Festa Major de Sant Pere itinerant i descentralitzada consensuada amb les entitats culturals de la ciutat
El grup municipal de la CUP demanarà al pròxim ple de l’Ajuntament de Reus suspendre la tramitació de plans urbanístic en sòl no urbanitzable per a la producció d’energies renovables per tal de protegir el paisatge rural i agrari, així com la biodiversitat del territori. La moció ve motivada per la crida de diferents moviments mediambientals, que estarien a favor de les renovables, «però no a qualsevol preu».
La regidora Mònica Pàmies explica que el Decret 16/2019 de la Generalitat per impulsar l’ús d’energies renovables es basa en l’ocupació de grans extensions de terreny agrícola i de gran valor ambiental per transformar-les en terreny industrial. En aquest sentit, alerta que aquest model comporta un gran impacte al territori i que no significa un estalvi per als consumidors o la ciutadania, sinó més beneficis per a les grans empreses distribuïdores. Com a resposta, la CUP i diferents plataformes en defensa del territori proposen una transició energètica «curosa i respectuosa amb altres objectius cabdals», amb instal·lacions de petit format, diversitat en l’elecció de les energies netes segons les necessitats, d’autoconsum i repartides pel territori.
L’altra de les mocions que presentarà la CUP és relativa a la Festa Major de Sant Pere. La formació es vol avançar en el disseny d’unes festes adequades a les circumstàncies, encara marcades per la Covid. De fet, fa un any la CUP va exposar un model de cultura de caràcter descentralitzat, de petit format, participatiu i per a tots els públics com a resposta a la nova situació. Ara, amb aquesta moció les anticapitalistes aposten per aplicar aquest model a les festes de la ciutat, amb prou temps per començar a treballar-hi en una proposta consensuada amb les diferents entitats i agents culturals de Reus.
Finalment, la CUP formularà diverses preguntes en relació amb les preinscripcions escolars. D’una banda, preguntarà al regidor Recasens, sobre la dificultat de diferents famílies de la ciutat que pateixen bretxa digital en el procés de preinscripció i que també se n’ha fet ressò l’entitat ADEDCOM (Associació per la defensa dels drets de la comunitat musulmana). Per l’altra, sobre l’adscripció única als centres de secundària de Reus, Marta Llorens, portaveu del grup municipal, explica que, segons una carta que van rebre per part de famílies indignades, la mesura ha suscitat molts dubtes entre aquestes famílies i també els hi ha provocat un cert malestar per sentir-se ignorades davant la imposició de la regidoria d’Educació. Per això, la CUP preguntarà al ple si aquesta mesura s’acabarà aplicant tot i no tenir el vist-i-plau de les famílies, quina serà la inversió pressupostària per implementar-ho i si existeixen altres mesures consensuades i planificades per tal d’evitar «el cas per cas». Llorens qüestiona que l’adscripció única sigui una mesura per evitar la segregació escolar i recorda que hauria d’anar acompanyat d’altres mesures com una bona xarxa de transport públic i un bon disseny de beques menjador.
La Candidatura lamenta la poca transparència de la Regidoria d’Educació en el procés d’aplicació d’aquesta mesura
La Candidatura d’Unitat Popular sempre ha estat amatent a fer front a l’alarmant segregació escolar que pateix la ciutat de Reus des de fa anys. De fet, la mateixa portaveu de la formació, Marta Llorens ha recordat que “és gràcies a la CUP que es va realitzar l’estudi sobre l’equitat escolar a Reus l’any 2017 com acord per abstenir-se i facilitar els pressupostos 2016. Un estudi, que un parell d’anys abans, havia demanat el sector de famílies vinculades a les escoles públiques dins el CEM i que formaven part de la Comissió d’Escolarització Equilibrada —heretada de la desapareguda Assemblea Reusenca d’AMPA (ARA)— i que el govern de Pellicer havia abandonat perquè creia que, en aquell moment, l’educació no era una prioritat”.
La CUP lamenta que avui dia, després de 4 anys de la realització d’aquell estudi encara no s’hagin implementat la majoria de mesures proposades i tampoc s’hagi rendit comptes púlbicament de l’acompliment de les mesures que sí que s’han aplicat. En aquesta línia, Marta Llorens explica que “lamentem que les famílies se sentin poc escoltades tal com reflecteix la carta que hem rebut al correu del grup municipal de part d’un grup de famílies de les AMPES de Reus i que s’autoanomenen -famílies indignades-”.
Segons les anticapitalistes, aquestes famílies veuen amb molt de recel la implementació de l’Adscripció Única entre escoles i insitituts. La portaveu ha fet referència al to de la carta i diu que “percebem amb molta sorpresa la postura d’aquestes famílies ja que veiem que no se les ha tingudes en compte en cap moment del procés. Nosaltres, com a CUP, ja vam advertir al Regidor Recasens que s’havia de ser transparent i facilitar molts espais transversals de participació però percebem amb aquesta carta que no ha estat així ni de bon tros”.
L’Adscripció Única estava contemplada com una mesura de l’estudi, L’Escolaritat a Reus: Avaluació de la Política Educativa Municipal per a l’Equitat dins de l’àmbit núm. 1: Reduir l’efecte de la ubicació dels centres educatius i de la segregació residencial sobre l’equitat escolar. En aquest sentit, la regidora Marta Llorens manté que “com a CUP, us hem de ser honestes; no tenim una opinió formada i completa per tal de posicionar-nos en el SÍ o el NO d’aquesta mesura ja que també és un debat que tenim internament com a Grup de Treball d’Educació a nivell nacional i és una mesura que es va aplicant, com un bolet, a diferents municipis del Principat i que respon a un ventall de casuístiques molt diverses segons el municipi. El que sí que podem dir és que aquesta és la mesura més econòmica ja que no requereix de cap inversió; simplement cal fer un nou mapa de relació entre Instituts i Escoles i, per tant, deduïm que el govern i el Departament d’Educació vol implementar aquesta mesura perquè és fàcil i no requereix d’esforç pressupostari.”
Arribades les preinscripcions escolars, la Candidatura dedueix que aquesta mesura es tirarà endavant tal com estava proposada pel curs 2021-2022. Ara bé, exigeix al regidor Recasens que comparegui davant de les famílies per donar explicacions clares del procés d’implementació de l’Adscripció Única i de les altres accions que l’han d’acompanyar de manera col·legiada tal com demanen les famílies a la seva carta.
Marta Llorens aclareix que “tal com diu l’estudi al qual fem referència, l’Adscripció Única ha d’anar acompanyada d’una bona xarxa de Transport Escolar i un bon disseny de les beques menjador. Dues mesures que, per una banda, sí que suposen dotacions pressupostàries. I, d’altra banda, han d’estar molt ben pensades de manera integral i global. Una idea que no s’expressa a la carta de les famílies indignades en què es diu que la representant de l’OME només repetia un – “Estudiarem cas per cas” – en resposta a molts dels dubtes que manifestaven les famílies en una trobada virtual realitzada fa un mes. Com a Cup, valorem que aquesta resposta denota molt poca planificació de l’aplicació de la mesura”.
Els tres citats, que són militants de la CUP, titllen el procés judicial de ‘farsa’ i reivindiquen que manifestar-se per la independència i en solidaritat a altres companyes ‘no és cap delicte’
Aquest matí, tres de les cinc persones citades davant el jutge per les mobilitzacions del 23 de setembre en suport a les persones CDR detingudes no s’han presentat a declarar. Segons Xavier Angelergues, un dels encausats i militant de la CUP de Reus, les investigades no reconeixen haver comès cap delicte i denuncien la utilització de fitxers policials per perseguir militants independentistes. “L’únic delicte que ens poden acusar és de ser independentistes”, ha etzibat.
Després d’agrair el suport de la cinquantena de persones que s’ha concentrat durant aquest matí a les portes dels Jutjats, Angelergues ha denunciat que la justícia no és igual per tothom i posa com a exemple el cas Innova, obert des del 2012. El militant cupaire critica “anem arrossegant el cas Innova des de fa vuit anys, amb un procés molt lent, mentre que per acusar-nos a nosaltres, el mateix jutjat s’ha donat molta pressa”.
L’acusat retreu la persecució policial a militants de l’Esquerra Independentista i pregunta, “d’on han tret els nostres noms, com ens coneixen i com tenen els nostres números de telèfon?” Seguidament respon, “perquè saben perfectament qui som, en base a arxius polítics de gent activista”. Finalment insisteix “per a nosaltres ser activistes independentistes no és cap delicte”.
La Candidatura també demana la reactivació de la Taula del Siurana, un òrgan que fa un any que no es reuneix
El grup municipal de la CUP de Reus manifesta el seu suport a les persones encausades per defensar el territori. A banda de les persones citades a declarar demà per les manifestacions postsentència, aquesta setmana també estan citats diversos activistes per protestes en defensa del Riu Siurana. La Candidatura assegura que serà al costat de l’Anaïs Estrems, membre de la Plataforma pel Riu Siurana, i de l’Andreu Escolà del GEPEC, aquest dimecres a les 9:45 h a Falset com a mostra de suport i solidaritat.
El regidor Edgar Fernàndez retreu que aquestes persones no estan investigades per una acció concreta sinó per la lluita que estan duent a terme. Per tant, denuncia novament, l’intent de fer callar els moviments socials, polítics i mediambientals mitjançant l’encausament judicial.
D’altra banda, Fernàndez demana explicacions a l’assessor de l’Ajuntament de Reus i membre de la Comunitat de Regants, Ricard Font de Rubinat, com l’advocat que ha dut a terme la querella contra els activistes. En aquest sentit, qüestiona com un càrrec de confiança de l’ajuntament, «que cobra 50.000 € l’any» es dediqui a fer querelles «contra la gent que defensa el territori i contra Canal Reus, per retransmetre les imatges de l’acció reivindicativa».
A més, la CUP denuncia que el consistori «estigui en guerra amb tota una comarca pels recursos hídrics» i reclama a l’Ajuntament de Reus que exerceixi de capitalitat. En aquest sentit, Fernàndez critica que se li tregui l’aigua del Priorat per donar-la als complexos turístics i la petroquímica, i afegeix, «no és una qüestió de recursos sinó de privilegis». Finalment, manifesta que «Reus disposa de suficients mitjans econòmics i tècnics per haver d’acabar així» i que «cal posar els recursos a disposició de la comarca i fer polítiques de cohesió entre territoris».
La CUP dona suport a la Vaga General de Sanitat de demà dia 10 de març a les 14h a l’Hospital Sant Joan de Reus per a reivindicar unes condicions dignes per a les treballadores i usuàries i per una sanitat 100% pública i sobirana.
La formació fa mesos va iniciar la campanya “Si ens Roben la Sanitat, ens Retallen la Vida”, per una sanitat 100% pública, de qualitat i universal, mostrant la manca de recursos, la precarietat creixent entre les professionals i el patiment de les usuàries per evidenciar que només amb un canvi integral de model sanitari podrem resoldre aquesta situació, perquè el problema és el mateix sistema.
Les anticapitalistes expliquen que l’actual sistema públic s’està enfrontant a una pandèmia totalment debilitat perquè tots els governs de la Generalitat han afavorit els interessos privats a través d’externalitzacions i privatitzacions de serveis i mitjançant retallades de recursos a la sanitat pública.
Les cupaires reclamen un nou pacte de salut que estigui a les antípodes del model actual: dotat de recursos suficients, que sigui 100% públic, que garanteixi condicions laborals dignes, que sigui integral, i que estigui fonamentat en l’Atenció Primària i Comunitària i en les polítiques de Salut Pública.
Per aquests motius, la CUP se suma com a part activa a la primera vaga general convocada per i de tots els sectors de Sanitat: Atenció Primària, hospitals, sociosanitaris i residències de gent gran, salut mental, transport sanitari, atenció emergències 061 i Servei Atenció Domiciliària ( SAD). La formació convida a tothom a participar a la concentració convocada dimecres dia 10 de març a les 14h a l’Hospital Sant Joan de Reus.
Aquest any més que mai, l’Esquerra Independentista creiem que el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, és imprescindible que totes les dones sortim al carrer. Que sortim per posar sobre la taula les desigualtats que vivim en el nostre dia, que la pandèmia de la covid-19 no ha fet més que accentuar i deixar ben clar quines són les nostres reivindicacions.
En l’àmbit laboral, moltes hem perdut la feina o hem vist com es precaritzaven encara més els nostres llocs de treball. Els serveis d’atenció domiciliària, les treballadores de la llar o les treballadores de residències de la gent gran, així com altres sectors molt feminitzats que, a banda de dur a terme una feina molt dura i precaritzada, han estat abocades al patiment constant pel benestar de la seva salut
i la dels que les envolten.
També cal destacar la feina de les treballadores sanitàries, que s’han vist obligades a plantar-se i dir prou, convocant a la vaga el pròxim dia 10 de març. Han estat al capdavant de la pandèmia sense tenir clar si estaria garantida la seva protecció amb les mesures necessàries. Des de l’Esquerra independentista els hi donem suport i seguirem estant al seu costat per uns serveis 100% públics i de qualitat.
Per això, cal expropiar i tenir el control de tots els recursos sanitaris privats. Els confinaments domiciliaris, en comptes de fer augmentar la corresponsabilitat en les tasques de la llar o les cures a les persones dependents, ha fet sobrecarregar encara més les dones, sobre les quals ha caigut el pes de totes aquestes tasques. La llar es va convertir en l’espai de treball, cures i educació dels infants, tot alhora i amb recursos insuficients. A més, cada vegada que algun infant o persona dependent ha de realitzar un aïllament, les treballadores no disposem de cap mena de permís retribuït per a tenir-ne cura, sinó que hem de tirar de baixes, vacances o permisos sense sou. Tot això, mentre “el gobierno más progresista de la historia” es penja medalles per la nova llei de permisos de maternitat/paternitat que han aprovat, un pas endavant però no suficient per treballar per la corresponsabilitat.
Cal allargar aquests permisos, posar esforços per construir una educació feminista on es treballi al llarg vida el valor de les cures, alhora que s’enforteixen els serveis públics per al sosteniment i la reproducció de la vida. Aquesta crisi ha incrementat i encara ha fet més palesa la problemàtica amb l’habitatge. Fa temps que demanem un habitatge per a tothom, la prohibició dels desnonaments i l’expropiació dels grans tenidors, bancs i fons voltors. A més, exigim espais segurs on viure lliures de violència masclista. Vivim en un sistema on el govern és còmplice de deixar a dones amb feines precaritzades al carrer, sense els subministraments bàsics o patint violències masclistes per part dels
seus convivents per no poder pagar un lloguer desorbitat. Estem cansades que grans tenidors, bancs i fons voltors se’n beneficiïn sense cap mirament.
Seguim denunciant totes les institucions racistes, exigim drets per a tothom: regularització de totes les persones migrades i refugiades, en contra la llei d’estrangeria que discrimina i precaritza, encara més, a aquelles dones migrades.
Seguim sortint al carrer en contra de la violència masclista, violència que patim en el nostre dia a dia propiciada pel sistema capitalista patriarcal en què vivim i que enguany, a causa dels confinaments domiciliaris i els tocs de queda, no dóna garanties d’escapar del costat del seu agressor a la dona que pateix la violència a la seva pròpia llar. Les dones patim violències també des de les institucions, cal destacar que avui dia encara no està assegurat un avortament lliure i gratuït per totes. Amb l’entrada de la ultradreta misògina i antiavortista en alguns dels parlaments dels Països Catalans tenim més ganes de sortir el carrer i dir: No, no ens aturaran.
Tampoc ens aturarà la repressió per expressar les nostres idees i dir que som feministes, anticapitalistes, antifeixistes i antiracistes. Per això donem suport a totes les persones que tinguin alguna causa per dir el que pensen, com tantes feministes que es veuen encausades per assenyalar els problemes del sistema.
Veiem imprescindible l’autodeterminació dels Països Catalans per tal de recuperar la sobirania política i econòmica de tots els recursos de la nostra nació i poder oferir una vida digna a tota la població i, principalment, a les dones. Per això, també cal sortir de la Unió Europea que un altra vegada ha demostrat la seva inutilitat, endeutant encara més els estats i sense mostrar fermesa amb les multinacionals
farmacèutiques que vetllen més pel seu benefici econòmic que per la vida de totes.
I finalment, volem posar també en valor que aquesta pandèmia ha fet valdre la solidaritat de la gent, de totes les persones treballadores que s’han autoorganitzat per crear xarxes de suport, d’aliments i han reforçat les estructures que treballen per l’habitatge per donar-se suport i cuidar-se, per tapar les desigualtats i problemàtiques que l’estat no ha sabut i tampoc ha volgut solucionar.
LES DONES TREBALLADORES SEGUIM ORGANITZADES I DECIDIM FEMINISME!
Ahir dijous al vespre la CUP de Reus va oferir una xerrada sobre les implicacions de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) amb l’antropòleg José Mansilla com a ponent. La conferència, que es va dur a terme telemàticament, va ser un exercici de transparència, així com un procés de debat i participació ciutadana al voltant de les APEU. La candidatura valora la xerrada molt positivament, ja que va comptar amb la intervenció de les principals associacions de botiguers de la ciutat, com el Tomb de Reus, impulsor del projecte, la Unió de Botiguers o Comerç Solidari.
José Mansilla, antropòleg barceloní expert en l’estudi de la ciutat, va introduir la xerrada explicant l’origen i història de les BID (Business Improvement District per les seves sigles en anglès), d’on prové el que a Catalunya entenem com APEU. L’antropòleg va destacar que als Estats Units hi ha prop de 2.000 BIDs i que una de més conegudes és Times Square. Aterrant al nostre territori, Mansilla explica que a Catalunya s’han implantat models semblants a El Bourne, Sant Andreu i Terrassa.
Pel que fa a les implicacions de les APEU com a model comercial de col·laboració público-privada, Mansilla va destacar tres problemes principals. En primer lloc, es va referir a la manca de control democràtic, ja que quan els serveis de neteja o il·luminació els proporciona una entitat privada, la ciutadania perd la capacitat de reclamar les possibles mancances a l’ajuntament.
El segon problema que va destacar va ser la privatització encoberta del que passa als carrers. En aquest sentit Mansilla parla del control i vigilància de la via pública en mans privades i subratlla que no es fa prenent les persones com a ciutadans o veïns sinó com a consumidors.
El tercer terme, Mansilla va parlar de l’increment del valor del sol, donat per l’augment de comerciants que voldrien instal·lar-se dins de l’APEU. Per tant, l’antropòleg alerta d’un augment del preu dels lloguers, tant en l’àmbit comercial com residencial, amb la consegüent dinàmica de gentrificació. És a dir, el petit comerç o els veïns més vulnerables podrien no ser capaces de fer front a la pujada de preus i haver de marxar.
L’antropòleg també va alertar del greuge comparatiu que podria suposar la zona de l’APEU amb la resta de carrers o zones de la ciutat. Per exemple, que els carrers que formen l’APEU estiguin més nets o amb una millor il·luminació que la resta. Finalment va explicar que tant les quotes com la capacitat de vot de l’APEU varien en funció dels metres quadrats, de manera que els locals més grans tenen major capacitat per decidir que no pas el petit comerç.
Una vegada finalitzada l’explicació inicial es va donar pas a una ronda de preguntes on el president del Tomb de Reus i defensor de les APEU, Jacint Pallejà, va intervenir fermament. Pallejà va posar l’exemple de les Candem Town, a Londres, o d’El Pallol, a la mateixa ciutat de Reus, que «proporcionen alguns drets dels quals ja gaudeixen les grans superfícies».
Meritxell Barberà, presidenta de la Unió de Botiguers, també va intervenir per preguntar sobre el percentatge de comerciants que han de votar a favor per tirar endavant una APEU, al que es va respondre que cal el 25% dels comerciants titulars. Ara bé, Mansilla va recordar que cal tenir en compte que com més metres quadrats tingui un local, més pes tindrà el seu vot. En aquest sentit, es va alertar que pocs comerciants amb establiments de molta superfície podrien obligar la resta de botigues de la zona a la implantació de l’APEU i pagament de taxes.
