O República o dimissió, senyor Torra
Una gran majoria de persones encausades hem patit la repressió de manera evident; potser l’hem d’anomenar de “baixa intensitat” però, de ben segur, que és latent i que encara ens envolta perquè en moltes ocasions ha tingut un impacte inconscient en moltes de nosaltres i ens ha obligat a practicar l’autocensura per por i angoixa de rebre encara més.
Ens ha costat i encara els costa entendre aquells partits que es fan dir independentistes però excessivament institucionalitzats que la repressió no és un moment puntual, un motiu concret, una detenció, un cop de porra…la repressió és el resultat d’aquest sistema capitalista i imperialista on l’Estat Espanyol hi vol jugar fort.
Això sí, no podem donar per fet que no hi ha res a fer-hi i, per tant, ens hem de seguir mantenint alçades al carrers i on faci falta com hem fet totes les vegades que ha estat necessari. L’Estat Espanyol com aparell d’estat i per molt que hagi canviat de nom en el seu govern, segueix sent un aparell repressor que manté la connivència amb el règim del 78 que manipula amb muntatges policials com el cas de Reus.
El cansament emocional que ens ha desgastat aquest últim any l’hem de seguir combatent amb la solidaritat; i la indignació i la impotència, les hem de canalitzar amb propostes concretes. No podem tolerar amenaces d’aquells que ens menteixen amb tota la impunitat del món i els hem d’assenyalar i els hem de denunciar públicament per no permetre que ens segueixin desactivant en l’autoorganització com han volgut fer moltes vegades amb els CDRs durant aquests darrers mesos.
Hem de seguir mantenint una confrontació amb l’Estat Espanyol, i en el moment dels judicis, no hi ha més remei que acusar l’Estat. La confrontació només la podem practicar amb sentir-nos persones sobiranes de les nostres decisions i, sobretot subjectes polítics que hem d’actuar amb determinació, diligència i celeritat.
No resoldrem res si tot ho deixem en mans de les institucions, (aquí dintre hi caben poques persones i aquí a fora hi som totes, això de dintre sense això de fora no té cap sentit i per tant, no ens queda més remei que desbordar-ho tot!) i per tant, hem d’exercir el treball de la desobediència a través de mobilitzacions tal com vam fer el passat 1 d’octubre, el 3 d’octubre, i tal com hem de fer en els mesos que vindran una aturada general i contundent de país.
Només seguirem el camí de l’autodeterminació si marquem l’acció política als carrers ja que ha de ser el poble que mani i que el govern obeeixi.
Ens vam autoorganitzar l’1 d’octubre, el 3 d’octubre, ho hem fet dia rere dia amb concentracions i manifestacions. Només ocupant els carrers i les places ens permetrà arribar a judicis i sentències amb el major múscul possible a través de la nostra millor arma que és la solidaritat. I d’aquesta manera farem evident l’acusació a un Estat Espanyol, que ens ha vulnerat i ens vulnera els nostres drets civils, socials i polítics.
Hem de fer servir el CAP, el COR i l’ÀNIMA per defensar la vulneració de qualsevol dret fonamental. Gramsci deia que les persones necessitaven instruir-se, emocionar-se i organitzar-se.
Doncs fem servir el COR per emocionar-nos i per sentir totes aquelles emocions, bones i dolentes, que ens porta aquesta lluita.
Fer servir el CAP per instruir-nos i tenir perspectiva política i estratègia.
I, finalment, treiem tot la nostra força de les nostres ÀNIMES per organitzar-nos.
Només així aconseguirem afrontar els judicis que ens vénen, només així ho aconseguirem per tirar endavant i només així ho aconseguirem per obtenir i construir la nostra República catalana, i si vostè i el seu govern, Senyor Torra, no ho executen d’aquesta manera, potser que es plantegin una dimissió. O República o dimissió, senyor Torra.
Reus, 25 de gener de 2019
Assemblea de la CUP de Reus
