Les advocades de la CUP han presentat avui als jutjats de Tarragona l’escrit d’acusació per la peça separada del Cas INNOVA relacionada amb la construcció del CAP de Vila-seca, que passarà a fase de judici. En l’escrit, la CUP demana 10 anys de presó per Josep Poblet (alcalde de Vila-seca) i Jorge Batesteza (arquitecte que també està investigat en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus). També demana la mateixa pena de presó per a l’arquitecte municipal i la regidora d’urbanisme, com a cooperadors necessaris en l’operació.
Després d’anys d’instrucció, i que la peça passés dels jutjats de Reus als de Tarragona per petició de la defensa, finalment la peça del Cas INNOVA que investiga la construcció del Centre d’Atenció Primària de Vila-seca passarà a judici.
Per aquest motiu, els serveis jurídics de la CUP han registrat avui als jutjats de Tarragona l’escrit d’acusació, on fan balanç tant del procés d’investigació dut a terme per la policia judicial, així com de totes les declaracions i la instrucció realitzada entre els jutjats de Reus i de Tarragona.
En aquest escrit, es considera que han quedat demostrats tots els indicis que quedaven reflectits en l’obertura de la instrucció del procediment, és a dir, que la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza no va seguir els procediments legals, sinó que es van produir diferents irregularitats tant en el procediment de contractació com en la seva execució, així com que Batesteza va cobrar diners per uns serveis que no va prestar, ja que es va incorporar al projecte, quan aquest ja s’havia iniciat.
És per això, que la CUP acusa a Josep Poblet (alcalde de Vila-seca) i Jorge Batesteza de delictes de prevaricació, delicte continuat de malversació de cabals públics, tràfic d’influències i delicte de defraudació a l’administració, blanqueig de capital i falsedat documental, motiu pels quals sol·licita una pena de 10 anys de presó per a cadascun d’ells, tenint en compte que es van subscriure fins a cinc contractes de forma fraudulenta, així com una multa econòmica equivalent al dany causat a l’hisenda municipal.
Aquests mateixos delictes també se’ls hi imputa a la regidora d’urbanisme i a l’arquitecte municipal de l’Ajuntament, ja que ambdues persones van ser coneixedors de tot aquest procediment i van participar-hi activament.
Per últim, la CUP recorda que ja fa uns mesos, que també va presentar escrit d’acusació en relació a les peces 0 i 2 del Cas INNOVA, on també s’hi troba involucrat el mateix Jorge Batesteza, per la seva participació en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus, i que es troba en espera que s’inicií el judici.
Cal recordar, que tot just abans de participar en les obres de l’Hospital de Reus i el CAP de Vila-seca, Batesteza ocupava el càrrec de gerent d’infrastructures del Servei Català de Salut, l’òrgan públic de la Generalitat que decideix les inversions a realitzar en matèria de sanitat.
* Fotografia del Diari “Més”
La formació també demana, entre d’altres, que s’imparteixin cursos d’autodefensa gratuïts per a dones al Casal de la Dona
El cupaires poposen diverses mesures per aprofitar al màxim i afavorir als músics de la ciutat l’esdeveniment “Reus, Ciutat de la Música”
Al ple també hi efecturan diverses preguntes en relació a l’incendi que va cremar 6 vehicles a la seu de FCC a Reus
Als voltants del 8 de març, la CUP i la Plataforma 8M de Reus presenten una proposta per tal que el ple de Reus doni suport a la vaga feminista convocada per aquest dia, en faci difusió i faciliti que les treballadores de l’ajuntament i empreses municipals s’hi puguin adherir. També demanen treballar per la remunicipalització i extensió dels serveis públics relacionats amb la sanitat, serveis socials i atenció a les dones i atenció de la infància així com establir clàusules per evitar l’escletxa salarial entre homes i dones als contractes i licitacions que efectuï l’ajuntament o establir un protocol d’actuació per evitat la discriminació laboral de les persones trans i establir la necessitat de personació de l’Ajuntament en el casos penals d’assetjament laboral.
Com a mesura concreta, la Plataforma i la CUP també demanaran al ple que s’imparteixin cursos d’autodefensa feminista gratuïts per a dones al Casal de la Dona de Reus a través del SIAD. Segons Marta Llorens, “els tallers d’autodefensa feminista no es limiten només a donar eines davant agressions a l’espai públic, sinó que també proporcionen recursos a l’hora d’identificar comportaments o dinàmiques nocives amb persones properes. Recordem que la majoria d’agressions no es donen amb desconeguts, sinó que es donen en espais de confiança per a la agredida”. Les impulsores de la moció també insisteixen que “els tallers han de ser d’una durada mínima i no cosa d’un dia puntual, ja que aquestes tècniques s’adquireixen de manera gradual”.
Després de saber “per sorpresa” que Reus serà Ciutat de la Música 2018, la CUP de Reus presenta una proposta al ple en relació a aquest esdeveniment. La formació reitera que s’han “trobat amb una política de fets consumats, sense saber res del que significa a nivell pràctic l’esdeveniment”. Asseguren que ni la regidora de cultura ni l’alcalde “no han presentat cap mena d’objectiu, de programació o proposta a discutir” i critiquen que no s’havia parlat enlloc de la proposta prèviament a l’anunci públic per part de l’alcalde.
No obstant això, segons Mariona Quadrada, la CUP vol aprofitar l’esdeveniment per aprofitar-lo al màxim “més enllà de la cultura d’aparador”. És per això que els cupaires demananen que “sigui una mostra de tota l’activitat musical de Reus en conjunt, més enllà del centre o només d’artistes consagrats que ja ocupen un lloc visible”. Quadrada també ha demanat que es faci un estudi de quin panorama i fets musicals tenim a la ciutat, de tota la ciutat i que inclogui la condició musical de les persones: professionals i no professionals. D’altra banda, reclamen que s’estableixin zones fixes amb programació constant per a músics així com que les noves decisions de fets culturals per a la ciutat es facin via procés participatiu, com a mínim dels col·lectius interpel·lats.
La CUP també farà preguntes sobre l’incendi del passat 9 de febrer a la seu de FCC a Reus, empresa que presta el servei de la neteja viària i recollida de residus urbans a la ciutat de Reus, en què es van cremar 6 vehicles. La CUP vol saber quines mesures de seguretat es prenen a l’empresa, qui assumirà el cost dels vehicles que s’han de tornar a comprar o si aquesta incident canviarà alguna clàusula del contracte amb l’empresa, entre d’altres.
La formació proposa invertir els diners de la venda per crear nous equipaments esportius municipals assequibles per a tothom per “crear salut”
La CUP de Reus ha anunciat aquest dimarts que aposta per la venda de l’estadi municipal al Club de Futbol Reus Deportiu. Anunciada la seva postura, Oriol Ciurana ha insitit que la CUP vol el millor per al Club i esperen que el Reus tingui totes les facilitats per a poder jugar a la màxima categoria. També ha afirmat que han pogut parlar clarament amb el Club i que n’estan molt satisfets.
La formació, però, “aposta per la venda perquè la licitació és regalada”. Oriol Ciurana ha denunciat que “si es licita l’estadi, l’ajuntament no cobrarà cap mena de lloguer fins que no es condoni el 95% de les obres que s’han de fer sí o sí per adaptar un equipament que la ciutat no fa servir i que realment qui el necessita és un club privat”. Per a la CUP “és evident que l’estadi s’ha d’arreglar i que el Reus hi ha de jugar” però no entenen perquè la ciutat n’ha de sortir perjudicada “en quant perdrà un equipament municipal sense guanyar-hi res econòmicament”.
La proposta de la CUP de vendre l’estadi per uns 5 milions d’euros té una aposta clara: “invertir tot allò que es recapti de la venda per construir noves instal·lacions esportives que fan falta a Reus, com per exemple, a la zona nord”. Marta Llorens ha insistit: “Ara que des del govern es demana fer salut des de totes les polítiques i amb una visió integral, la millor opció és vendre l’estadi i invertir en noves instal·lacions esportives municipals per garantir una salut equitativa a totes les persones, sigui quina sigui la seva edat i visquin on visquin de Reus”.
La CUP presentarà dues mocions al Ple ordinari de la Diputació de Tarragona que es celebrarà aquest divendres. La primera d’elles, insta a la institució a assumir les tasques dels delegats de protecció de dades dels ajuntaments, consells comarcals i empreses municipals, per tal d’evitar una despesa econòmica addicional als municipis. La segona, insta la Diputació a apostar per l’esport femení a través de les subvencions que atorga a consells esportius i entitats de totes les comarques, així com a eliminar la presència de la dona com a objecte en les competicions esportives que finança com la Volta Ciclista de Catalunya.
La primera moció que presenta la CUP al plenari de divendres a la Diputació, parteix de l’aprovació d’una llei al Parlament Europeu que obliga a tots els ajuntaments, consells comarcals i empreses municipals a tenir una persona que desenvolupi les tasques de delegat de protecció de dades, per tal de garantir el correcte tractament de les dades personals de la ciutadania.
Aquesta nova regulació obliga a tots els ajuntaments i consells comarcals a haver de contractar una nova persona (amb els inconvenients que això suposa arran de la llei general pressupostària espanyola i la LRSAL) perquè desenvolupi aquestes tasques o que una persona en plantilla tingui la formació per poder-les desenvolupar.
La Diputació, com a organisme públic supramunicipal, igual com ja realitza amb d’altres funcions obligatòries dels ens municipals i comarcals, pot desenvolupar aquestes tasques –segons preveu la llei europea- sense que suposi un important despesa econòmica, i alhora, estalviant que els ajuntaments –especialment els més petits- l’hagin d’assumir, el que òbviament, representa un impacte molt més gran en les arques municipals.
La segona moció que presentarà la candidatura de l’esquerra independentista, insta a la Diputació de Tarragona a implementar mesures per eradicar el sexisme en les competicions esportives i promoure l’esport femení.
Tot i que la Diputació no té entre les seves competències l’esport, sí que finança mitjançant subvencions nominatives diferents competicions esportives, en les que la dona hi figura com un objecte. És el cas, per exemple, de la Volta Ciclista de Catalunya. Des de la CUP s’emplaça a la Diputació a negociar amb l’organització d’aquestes competicions canvis en les seves dinàmiques de funcionament per acabar aquestes pràctiques masclistes, o en cas que aquestes se mantinguin, a que es retiri el seu finançament.
Per altra banda, la Diputació també fa una important aportació econòmica als consells esportius de les comarques i a desenes d’entitats esportives per tal de fomentar l’esport base. Tanmateix, a les bases d’aquestes subvencions o convenis, no hi apareix cap tipus de menció a la pràctica esportiva femenina.
Des de la CUP es considera que a causa dels greuges que pateixen les dones per poder desenvolupar pràctiques esportives, així com tenint en compte que la majoria d’aquestes subvencions van destinades a l’esport base, caldria incloure a les bases de les subvencions un apartat especial, per tal de fomentar la pràctica esportiva de les dones.
Com a conclusions o rèdits de la celebració de la Capital de la Cultura a la nostra ciutat i també com a projecte de cultura actual, hem vist o llegit declaracions de la regidora Caelles en diversos sentits que es poden resumir en un: REUS APARADOR.
I no, no ens satisfà. Entenem que més enllà de la celebració de grans esdeveniments, per ensenyar, que poden projectar la ciutat, hi ha la cultura de base, la popular. I, quan diem popular, no ens referim només a cultura tradicional, (de vegades, es confon) sinó a la que sorgeix del poble, de les persones que el conformem i, sobretot, de les persones treballadores de la cultura; en diem artistes, per entendre’ns? Cultura popular també és comptar amb treballadors artistes de proximitat perquè puguin tirar endavant els seus projectes i fer-los avinents a la població, vingui d’on vingui.
Ens plantegem a nivell de números, quants projectes artístics de la gent de la ciutat es podrien realitzar, si els posem en una balança amb grans esdeveniments com la Setmana Santa que no és inclusiva en una societat laica?
Tant la regidora com l’alcalde s’omplen la boca de la paraula “talent”, referida als artistes de la nostra ciutat i diuen que “s’ha de posar en valor” perquè Reus és molt “potent” en cultura i això ens situarà com a Capital del Sud de Catalunya.
Tanmateix, aquest ajuntament va fent passes per tal d’externalitzar les competències culturals a empreses X. Amb condicions sí, però això no treu que, de mica en mica, anem perdent sobirania cultural i capacitat de generació de projectes propis, des de l’ens públic i des de la gent.
Ara mateix, sembla que des de la regidoria, sempre amb la complicitat de l’alcalde, es vulgui deixar tot ben lligat de cara al futur, eleccions 2019. Continuem dient que un govern en minoria no hauria de tirar pel dret sense consensuar amb la resta de grups, amb la mateixa ciutadania i, sobretot, amb els agents culturals. Nosaltres ens n’assabentem pels mitjans quan tot està dat i beneït, molt democràtic, molt republicà.
Anuncis diversos, amb cop d’efecte inclòs, ens ho mostren ben clar:
1/REUS CIUTAT DE LA MÚSICA: no hi ha projecte, és diàfan. És l’anar fent sobre la marxa de sempre. Gran compareixença i res previst.
Ja tenim una radiografia de persones dedicades a la música a la ciutat? Ja s’ha aprofundit en aquest sentit, més enllà del centre i de persones que ja són conegudes? S’ha parlat amb els treballadors de la música per a què en participin?
2/GINY centre del circ: utilitzat per una organització de circ social per 1300 € al trimestre (no és poc). No estem en contra dels projectes socials, però més enllà de les persones que hi aporta la mateixa organització tampoc sabem quin benefici més aporta a la ciutadania perquè no se’ns comunica. Tanmateix aquí hi ha més concreció: el GINY no servirà més per formar en el circ ni tampoc en el teatre. Decisió del govern, sense haver passat per cap comissió ni taula de debat, ni Consell general, res de res. Decisions unilaterals, molt democràtic, molt republicà.
3/LA PALMA: poques ciutats gaudeixen d’aquest espai que vam guanyar, al carrer, l’any 1979 per a la ciutat. Un espai musical, teatral…, en silenci, sense saber quin futur li espera.
4/CENTRE D’ART CAL MASSÓ: en procés de licitació per EXTERNALITZAR com els últims anys. Es licita per 0 €, amb el compromís de deixar 50 dies per a ús de l’Ajuntament. De moment, però, sembla que costa trobar qui se’l vulgui quedar. La CUP ja en va demanar la internalització i se’ns va negar perquè significava un cost de 135.000 €. Ara en tenim 175.000 que ens ballen per les mans i els convertim en una “ciutat de la música” sense significat.
5/CIMIR: segons les últimes declaracions s’hi instal·larà i es gestionarà “Reus plató”, oficina de captació de productores perquè Reus sigui objecte de localitzacions cinematogràfiques o publicitàries. No es descarta que, més endavant, surti a licitació, segons paraules de la regidora: “si passa, serà perquè funciona i perquè hi haurà una gran demanda”.
O sigui, ho engeguem i quan vagi bé, ho licitem. Una irresponsabilitat més. Com també és irresponsable i impropi d’un govern per a tothom, esmentar noms per a càrrecs de responsabilitat dins d’aquests ens o directament col·locar-los-hi sense haver passat per cap procés selectiu. Gens democràtic, gens republicà.
L’explicació o justificació de tot plegat ja ens la sabem: “no hi ha pressupost, anys enrere hi havia més recursos econòmics, hem de captar l’empresa privada, fem fins on podem…” En definitiva, tant si s’actua amb fons públics com privats, s’inverteixen en la millora dels aprenentatges artístics, en formació? S’inverteixen en propostes que millorin la professió i les condicions de treball per als nostres treballadors de la cultura, altrament dits artistes?
Les externalitzacions de projectes cap a empreses privades que ocupen espais públics no és altra cosa que la pèrdua de sobirania, de control, és no estimar la cultura i no protegir-la. Gens democràtic, gens republicà.
Per tant, doncs, és clara la voluntat política del govern en matèria de cultura: nosaltres programem, nosaltres decidim, amb un pressupost que va lligat a pactar amb empreses privades amb les quals restarem lligats a la seva voluntat.
Què voldríem per a la Ciutat de la música:
1/ Un estudi de quin panorama i fets musicals tenim a la ciutat (tota la ciutat, no només el centre) i com es poden potenciar, que contempli tots els aspectes de la condició musical de les persones: professionals, no professionals, espontanis…
2/ Música a la ciutat: música a les places, música als teatres, tot tipus de música, música a llocs insospitats, xerrades culturals sobre tipus de música, coneixement d’instruments, història de la música. Cicles de música i formació als Centres Cívics, a les escoles, als instituts, a les Ampes…
Nosaltres també volem que la gent vingui a Reus a comprar, a passejar, als nostres teatres, a tot. Però no podem posar la cultura al servei d’aquesta voluntat obsessiva. Ho veiem al revés. Centrem-nos a fer un “Reus, ciutat de la Música 2018” que deixi pòsit de veritat, que marqui un abans i un després al panorama musical de la ciutat per sempre. Llavors la gent també voldrà visitar Reus, però sempre. I no només aquest any. Perquè només així haurem aconseguit que Reus marqui la diferència en aquest àmbit. I tothom recordarà que això ho vam aconseguir l’any que vam ser ciutat de la Música.
Potenciar les activitats perquè restin per temps, doncs, no n’hi ha prou amb un any. Se’n diu formació contínua. I, sobretot, convocar i decidir amb els col·lectius musicals.
Processos participatius, de veritat, (no convocar al Bartrina i dir com a únic missatge: “proposeu”) són el que cal. És clar que això és complicat, massa feina, massa veus.
Us hi haureu d’anar acostumant, participar és democràcia, participar és fer República i la cultura n’és un eix fonamental.
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus.
21 de febrer de 2018
Demà, dimarts 20 a les 6 de la tarda, hi ha una nova sessió plenària ordinària al Consell Comarcal del Baix Camp. Com acostuma a passar, la CUP som l’únic grup polític que portem propostes de debat. A continuació us les resumim:
– Llibertat presos polítics: Instem al govern del Consell Comarcal a penjar una pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics” a la façana de la seu de la institució, igual com han fet la majoria d’ajuntaments de la nostra comarca, per tal d’exigir l’alliberament d’aquests.
– Catàleg de masos de la comarca: Proposem al Consell Comarcal la realització d’un catàleg per inventariar tots els masos de la comarca, amb l’objectiu de conèixer aquest patrimoni, però sobretot per tenir un instrument que permeti potenciar socioeconòmicament els municipis a partir de l’explotació econòmica d’aquests. La idea parteix del catàleg que va fer l’Ajuntament de Reus i que podeu consultar aquí: http://www.reus.cat/
– Transformació via del tren de costa en tramvia: Les alcaldesses de Mont-roig, Cambrils i altres municipis del Tarragonès han instat a l’Estat espanyol a desmuntar la via ferroviària de la costa, ja que a partir d’ara, el tren passarà per la línia del Corredor del Mediterrani. Davant d’aquest anunci, plantegem la problemàtica que les veïnes de Mont-roig, L’Hospitalet i Cambrils hauran de desplaçar-se encara més per agafar el tren, i especialment, que seria absurd desmuntar la via, quan hi ha aprovat per llei la construcció d’una línia de tramvia pel mateix traçat, per tal d’unir aquests municipis amb Reus i Tarragona i millorar la mobilitat.
Per altra banda, aquest dimecres, continuem amb la roda d’assemblees informatives per la comarca.
Avui fa tot just una setmana que es va realitzar la primera trobada del nou Consell Municipal de Salut Pública creat recentment. La seva creació es va aprovar el juny de l’any passat i dins del marc del Pacte de Salut de Ciutat.
En un primer moment, la Candidatura d’Unitat Popular es va mostrar contrària a participar d’aquest consell ja que s’incloia dins d’aquest Pacte, que per la CUP és el gran «pacte del silenci» en la sanitat catalana i que, per tant, no hi podria donar suport. Si bé és cert, que dins d’aquest Pacte hi havia la creació d’un consell municipal i que la CUP es mantindria contrària a participar-hi, també es va valorar, en assemblea, que s’havia de prioritzar la participació ciutadana. Finalment, doncs, malgrat votar en contra de la creació d’aquest consell, la CUP va accedir a formar-nes part.
Malauradament, no ens va sorprendre gens tot allò que la Candidatura d’Unitat Popular vaticinava: de la presència d’unes 25 persones a la primera trobada del consell, la majoria eren representants de proveïdors de serveis en l’àmbit sanitari públic -però també privat-, de diferents col·legis professionals de la salut i de diferents grups municipals i només 3 provenien de la ciutadania popular.
Recordarem les diferents premisses que la regidora de Salut, el dia que va presentar el reglament d’aquest consell en el ple del juny passat. Per tal que fos aprovada la seva creació va defensar que el consell havia de girar a l’entorn del concepte «salut a totes les polítiques», havia de crear sistemes de mecanismes de participació amb influència ciutadana, que fos de proximitat, que impregnés la ciutadania de corresponsabilitat en els termes de salut pública i amb un objectiu a curt termini; la creació del Pla Local de Salut Pública.
Dimarts passat, la sensació que va tenir la representant de la CUP va ser d’una gran contradicció. Li va semblar assistir a una mena de taula d’experts amb un discurs totalment allunyat de la ciutadania.
Si aquesta ha de ser la dinàmica no anem bé, senyora Llauradó.
La Candidatura d’Unitat Popular ja va manifestar que es començava la casa per la teulada. Com podíem crear un nou consell municipal si encara no tenim un nou Reglament de Participació Ciutadana? Com podíem crear un nou consell municipal si tenim unes experiències poc esperançadores del funcionament dels consells municipals existents? Doncs ja hem arribat al cap del carrer, allò que es va presenciar l’altre dia és la traducció a la realitat d’aquestes dues preguntes que tot just ara hem repetit: Com podem demanar participació ciutadana si no la promovem? Com podem parlar de salut pública a totes les polítiques si no participem d’espais de confluència?
És una llàstima que la gran i exhaustiva explicació que vam tenir l’oportunitat d’escoltar per part del tècnic de Salut Pública no l’haguessin pogut sentir l’Associació d’Amics de la Gent Gran, diferents representants d’associacions culturals de Reus, representants d’associació de dones, representants d’Ampes dels diferents centres de Reus, representants d’entitats i associacions esportives, representants d’entitats de protecció del mediambient, representants de diferents associacions de persones amb diversitat funcional, representants d’entitats juvenils, persones a títol individual, representants de cadascun dels consells muncipals existents a la ciutat i moltes més.
Moltes vegades la urgència ens fa perdre la importància i, per tant, en aquest cas la urgència de tenir el Pla Local de Salut Pública ens ha fet perdre l’horitzó del que ha de ser realment un consell municipal de salut on realment, totes les persones poden i han de dir la seva si realment parlem de salut com a concepte de manteniment qualitatiu i cura integral de l’esperança de vida.
La Candidatura d’Unitat Popular ja va fer palesa la seva inquietut que avui exposa en aquest article a l’acabar el consell. Esperem que la Regidoria de Salut se’n fassi ressò i que a la propera trobada del consell es gaudeixi d’una gran representació popular i no només un grup d’experts.
Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus
13 de febrer de 2017
Des del grup municipal de la CUP, hem de posar damunt de la taula, una altra vegada, aquesta improvisació constant del govern de la ciutat en qualsevol aspecte. Tanmateix, avui insistim en un punt concret: el calendari de Plens a l’Ajuntament i de totes les reunions, comissions i altres llocs de trobada institucional.
Des de principis del mandat, la CUP va insistir en la reforma del ROM, (Reglament Organització Municipal) que comprèn entre d’altres aspectes, l’ordre i calendarització de Plens i altres. Aquesta reforma està aturada i no sembla que el senyor Enrech tingui gaire interès a posar-s’hi.
Davant d’aquest desordre, diem: senyor alcalde, vostè sempre es vanagloria que és una persona d’”ordre” i li preguntem, de quin ordre? El del no compromís, el del dia passa, any empeny?
I qui són les perjudicades en aquest ordre/desordre?
1/La ciutadania que té tot el dret d’assistir als Plens, per exemple, i que mai no en sap ni les dates ni els horaris. No oblidem que aquesta assistència es una de les poques i minces ocasions de participació ciutadana i no s’està promovent.
2/Les regidores i els regidors de l’oposició, que som persones que treballem en les nostres feines personals i hem de fer mans i mànigues per combinar-ho tot, amb la pressió que comporta.
O sigui que, senyor Pellicer, posi ordre.
La Candidatura d’Unitat Popular denuncia que les externalitzacions sistemàtiques de serveis municipals són font d’opacitat i que només beneficien a les grans empreses que obtenen beneficis a partir de la precarització del servei i de les condicions laborals dels treballadors.
Aquesta matinada s’ha produït un incident greu a les instal·lacions de FCC a la ciutat de Reus que s’ha iniciat amb la crema d’un dels camions de la recollida de residus, a prop de l’estació de gas. Això ha provocat un incendi en cadena que ha acabat amb la crema total de sis vehicles. Concretament, s’han cremat dos vehicles de neteja de contenidors (els dos que hi ha assignats a la ciutat de Reus), un camió de la recollida del porta a porta al centre de la ciutat i altres camions de la recollida de residus.
Segons els cupaires, alguns treballadors de l’empresa ja s’havien queixat fa més de tres anys de l’arribada de dos camions en molt mal estat, vinguts d’un altre municipi del Camp i que els van assignar sense donar explicacions als servei de la neteja de Reus. Si es confirma aquest extrem, els membres de la CUP es pregunten fins a quin punt l’Ajuntament en tenia coneixement i per tant quin control real té sobre el seu propi servei pel qual paga la partida més important del pressupost municipal “que acaba beneficiant en aquest cas a una de les empreses extractores de l’IBEX35 espanyol”.
La formació també demana explicacions sobre la legalitat d’aquestes pràctiques, si s’acaben confirmant, ja que “els contractes i els plecs legals determinen la maquinària que correspon a cada municipi i no és lícit que les empreses pivotin la maquinària al marge del contracte segons els interessos de les pròpies empreses i en funció del desgast d’aquesta”.
Segons han pogut saber membres de la Candidatura d’Unitat Popular, part de la plantilla de camioners de FCC no volien portar aquests dos vehicles arribats de fora a causa del seu mal estat i la manca de seguretat que reportava en la plantilla, fet que, segons fonts coneixedores del cas, hauria comportat que l’empresa utilitzés personal interí per al servei que prestaven aquests dos vehicles. Avui concretament, després de ser utilitzat en un servei de nit i de ser estacionat, s’ha incendiat quan estava aturat a l’estació de gas i immediatament s’ha escapat l’incendi ràpidament a causa del gas concentrat, afectant tot allò que es trobava al seu voltant.
Es cupaires manifesten que “afortunadament no ha passat cap desgràcia personal, però és més que evident que s’ha generat un perill real per a les persones treballadores del torn de nit”.
Tot plegat es produeix en el moment en què l’Ajuntament ha reservat una partida de 116.000€ per tal de fer els estudis per realitzar una nova licitació del contracte de la neteja, que fonts de la CUP recorden que serà un contracte que beneficiarà de nou a una gran empresa del sector. La CUP va engegar fa un any una campanya amb el lema “el servei de la neteja a Reus, negoci o servei públic?”, en què s’incidia en el fet que, si Reus ha sigut capaç de crear empreses municipals solvents i amb un servei públic reconegut com Aigües de Reus o Serveis Funeraris de Reus, per què no ha de ser capaç de fer el que la municipalització del servei de la neteja que estan realitzant en d’altres ciutats d’Europa”.
Des de la Candidatura manifesten que esperen que en cap cas aquest incendi i la reposició de vehicles i estació de gas tingui cap repercussió econòmica sobre els reusencs.