Tag: Àmbit municipal

La CUP de Reus treballarà el 6 de desembre

1 de desembre de 2016

Assumint la convocatòria de l’AMI i les declaracions del subdelegat del govern espanyol que manifesta que no actuarà contra els càrrecs electes que treballin el 6 de desembre, la CUP de Reus anirà a treballar a l’Ajuntament com qualsevol altre dia laborable.

Des del grup municipal de la Candidatura afirmen que desobeeixen “el calendari imposat per l’Estat” tot recordant “que la desobediència no és una finalitat en si mateixa sinó que és l’eina bàsica que garantirà la celebració del referèndum i del procés constituent”. Així mateix, la CUP entén que si aquesta vegada no s’actua en contra dels càrrecs electes que treballin el 6 de desembre “és gràcies a la desobediència que es va exercir des de molts municipis catalans el passat 12 d’octubre”.

La CUP, doncs, assumeix treballar el 6 de desembre com un “acte de sobirania municipal” tot reiterant que no reconeix “ni la Constitució ni l’Estat espanyol com a marc jurídic propi”. “La Constitució actual és hereva d’un règim franquista i està feta a partir d’un pacte de silencis i renúncies”, segons els cupaires reusencs.

La formació insisteix que “aquesta Constitució ja no representa la gran majoria de catalanes” i afirma que es tracta d’una eina “caduca” que tracta d’impedir que s’exerceixi el dret d’autodeterminació.

“La sobirania es comença exercint des del municipalisme”, segons la CUP, i per aquest motiu demanen que la resta de forces independentistes de Reus comencin a exercir-la i, concretament, demanen al govern municipal que obri les portes de l’Ajuntament de Reus el dia 6 de desembre.

 

Què hem fet aquesta setmana?

29 de novembre de 2016

Com cada setmana us facilitem un resum setmanal amb les tasques setmanals que ha dut a terme el grup municipal de la CUP de Reus:informegm21_11_16-1.

 

Candidatura d’Unitat Popular de Reus,

29 de novembre de 2016

 

ple

La CUP demana que la Generalitat gestioni directament els serveis sanitaris

23 de novembre de 2016

Després de gairebé 30 anys que el ple de Reus decidís crear l’empresa Hospital Sant Joan de Reus, SAM i el Grup SAGESSA per “resoldre els problemes estructurals i endèmics de la gestió dels serveis sanitaris de l’Ajuntament de Reus”, la CUP considera que “no sols no s’ha solucionat la hipoteca i dependència econòmica que representava l’Hospital Sant Joan a la hisenda municipal, sinó que la creació i expansió del Grup SAGESSA l’ha sentenciat a mort”, segons Marta Llorens.

Les més de 100 persones investigades als jutjats, el fet que Reus fos l’Ajuntament amb un major deute per càpita de l’Estat espanyol l’any 2013 i la pèrdua de gestió de centres que s’han privatitzat per decisió de la Generalitat “plantegen de nou la necessitat d’obrir un debat sobre per quin model sanitari cal apostar” ha afirmat la regidora.

La Candidatura té clar, però, que més enllà d’associar aquest fracàs amb el Cas INNOVA o a la mala gestió de determinats càrrecs, “cal analitzar les conseqüències estructurals d’aquest model sobre els diferents agents implicats: l’administració pública, les treballadores i les usuàries”, en paraules de Llorens.

“Reus volia ser la capital sanitària del sud de Catalunya i s’ha acabat convertint en una capital de la corrupció als Països Catalans”, afirma la regidora que al seu torn reclama que “Reus sigui per fi capital sanitària esdevenint pionera al plantejar una transformació del sistema sanitari que aposti per una sanitat pública, universal i de qualitat”.

És per aquest motiu que la CUP al ple monogràfic de sanitat que se celebrarà aquest dijous i que la formació fa 5 anys que reclama demanaran iniciar un estudi econòmic i jurídic de la situació actual del Grup SAGESSA així com un calendari dels contractes vigents amb el Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

D’altra banda, els cupaires volen instar a la Generalitat de Catalunya a crear una taula de negociacions entre aquests departaments i el Grup SAGESSA per redactar un pla de transició en el qual la Generalitat assumeixi la prestació directa dels diferents centres sanitaris i sociosanitaris que gestiona el grup empresarial.

 

 

Pobresa energètica: pobresa amb cognoms

22 de novembre de 2016

Abans de començar és important dimensionar els conceptes. De la mateixa manera que el concepte exclusió social té un objectiu d’homogeneïtzar i simplificar realitats diferents i complexes, quan parlem de pobresa energètica1, la casuística és similar. Si una persona o família no pot fer front a la despesa de subministrament energètic, s’intueix que no podrà gaudir d’una bona alimentació, d’un habitatge en condicions dignes ni assumir despeses vitals com el dentista o portar el cotxe al mecànic.

Aquests condicionants comporten unes conseqüències físiques, socials i emocionals que queden en segon terme en el moment que només parlem de pobresa energètica. L’ús conceptual pot ser interessant a l’hora de reforçar la visualització però perillós quan simplifica una complexa realitat.

Des de la CUP insistim que les polítiques socials han de servir per deixar de necessitar-les i no només per situacions d’emergència. En altres paraules, necessitem unes polítiques socials actives, que persegueixin la pobresa per eliminar-la i no comportin una burocratització excessiva. L’experiència ens diu que l’excés de protocols, tràmits i condicions serveixen per limitar l’accés a les ajudes i prestacions. De nou es demostra que els interessos i beneficis d’uns quants van per davant de les necessitats de la majoria.

I això, molt pesi, no és un lema propagandístic sinó una realitat fonamentada en números. Durant els primers sis mesos de l’any 2016, les empreses energètiques (entre elles Gas Natural), han tingut uns beneficis totals de 4.100.000.000€. Poca broma. Quatre mil cent milions d’euros. Una quantitat impossible de dimensionar en les nostres vides. Imagineu si és exagerat i greu aquesta relació que amb un 1,3% d’aquesta quantitat, n’hi ha prou per pagar totes les factures de les persones en situació de vulnerabilitat.

Ens trobem davant d’un conflicte d’interessos. Les partides socials formen part d’un pervers equilibri pressupostari on es disputen percentatges amb d’altres partides relacionades amb objectius electorals com subvencions desproporcionades i actuacions urbanístiques o de promoció de ciutat.

Si alguna cosa hem après, és que absolutament tot és qüestió de voluntat política. I que la voluntat d’aquest govern és clara: una ordenança de civisme que sanciona amb 1.500€ «la pràctica de la mendicitat o de qualsevol conducta que adopti les formes de mendicitat que estableix l’article 18». O el que és el mateix: demanar almoina pel carrer o obrir un contenidor per buscar-hi menjar. En canvi, quan una empresa gegant com Gas Natural comet una negligència i la conseqüència és la mort d’una persona, el govern es limita només a revisar protocols i demanar que no torni a passar.

No sabem si és incapacitat o manca de voluntat; tampoc sabem quina de les dues opcions és més greu. El que sí tenim clar i en som ben conscients, és que si no canvien l’ordre de prioritats i posem valor humà a les polítiques socials, les nostres vides no tindran cap valor.

 

Marta Puig i Edgar Fernández, regidors de la CUP de Reus i educador i treballadora socials respectivament.

La CUP exigirà al ple que es “deixi de fer negoci amb la mort” a Reus

16 de novembre de 2016

La creació d’una cooperativa d’oficis i serveis i la demanda de dimissió del gerent de Reus Transport Públic, Josep Maria Adserà, són altres propostes de la Candidatura

La CUP vol que Reus mantingui el servei funerari públic i s’oposen al que anomenen “negoci de la mort”. Reivindiquen que a Reus, fins fa un any, només hi havia un sol servei funerari i era públic, gestionat directament per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, i reclamen preservar aquest servei.  Segons Marta Llorens, “el govern no critica la competència  salvatge que suposa el servei privat que ofereix Mémora” que representa una “amenaça” per a tota la ciutadania i que “en un any a la ciutat ja ha obtingut una quota de mercat del 10% que abans oferia el servei públic”, segons assegura la CUP. Malgrat la Llei 2/1997 de 3 d’abril ampari  que el servei funerari s’ha d’oferir en règim de lliure competència, la CUP reivindica que “una gestió directa del servei dóna cabuda a un control eficaç, permet fer tarifes que no busquen el negoci  i permet establir preus segons la renda de cadascú”.

D’altra banda, la Candidatura proposa la creació d’una Cooperativa d’Oficis i Serveis que s’habiliti en diversos espais municipals. L’objectiu de la proposta, segons Edgar Fernández, és crear una base de persones voluntàries que vulguin i puguin col·laborar a oferir coneixement professionals, formació o serveis de forma gratuïta així com posar en contacte les persones que tenen demandes amb les persones que s’han ofert prèviament per “fomentar la cooperació i resoldre necessitats com petites reparacions de casa o oferir classes de llengua sense fer ús dels diners”, ha afirmat el cupaire.

La CUP també demanarà a l’Ajuntament que habiliti els dies 12 d’octubre i el 6 de desembre com a dies laborables. Els treballadors del consistori, segons la formació, podrien treballar o no i, en cas que treballessin, podrien escollir dos dies de festa a posteriori.

Llorens també ha insistit que la CUP espera des del mes de setembre la convocatòria de les juntes generals de Redessa, Reus Mobilitat i Reus Transport Públic per exigir la dimissió del gerent d’aquestes societats, Josep Maria Adserà.

 

“Els defensors del capitalisme són còmplices d’aquesta mort”

15 de novembre de 2016

La CUP defensa la internalització dels serveis bàsics per “evitar que els beneficis de pocs estiguin per sobre del benestar de la majoria”

“No volem entrar en una guerra tècnica. No dubtem en cap moment de la qualitat dels professionals de l’àmbit dels serveis socials de la casa”, així ha arrencat la roda de premsa de la CUP arran de la mort d’una àvia de Reus que patia pobresa energètica.  La Candidatura no s’ha volgut centrar en el cas en concret perquè assegura que la problemàtica és “estructural”. Per aquest motiu Puig, que també és treballadora social, ha carregat contra les “limitacions d’un sistema que es demostra ineficaç davant les situacions d’emergència social”.

La regidora ha exigit al govern que arribi “fins al fons de la qüestió en matèria política i també judicial”. A més, ha insistit en què “cal recuperar la màxima sobirania dels serveis bàsics per evitar desgràcies com aquesta”. Proposen fer-ho a través de la internalització d’aquests en les empreses muncipals. En aquest sentit, Puig ha recordat que “Aigües de Reus, gestionada municipalment, va poder activar el protocol per ajudar a aquesta àvia mentre que Gas Natural, empresa privada, no ho va fer i tampoc se li va poder exigir”.

Edgar Fernández, també educador social, ha lamentat que fa un any i mig que intenten treballar en clau social amb el govern de Pellicer “però no hi ha manera”, afirma. El cupaire ha destacat la moció en contra de la pobresa energètica que la CUP va presentar el 28 de desembre de 2015. La moció, aprovada al plenari reusenc, donava suport a l’annex social de la Declaració de Ruptura del 9 de novembre i exigia el desplegament de tot allò en què hi ha competència municipal com “frenar els talls de subministrament energètic, els desnonaments i crear una comissió que tractés la qüestió de l’habitatge”. Després d’un any, segons Fernández, “a Reus hi ha talls de subministraments i desnonaments i la comissió està neutralitzada políticament”.

El regidor ha assegurat també que “quan s’insisteix en les partides socials al negociar ordenances i pressupostos ja sigui al parlament o a l’ajuntament és per evitar desgràcies com aquestes”. I ha sentenciat: “Quan una mort és provocada, sigui per acció o omissió, se’n diu assassinat. I els defensors d’aquest sistema en són còmplices”.

 

 

La regidoria de cultura, una vacant per cobrir

3 de novembre de 2016

Gent de Reus, us hem de comunicar que no tenim regidoria de cultura. De fet qui hagi vist les declaracions de la regidora Montserrat Caelles la setmana passada a Canal Reus, ja ho té clar.

No hi ha projecte per als propers 3 anys: qui dia passa, anys empeny, doncs…

De l’escola del Giny que havia d’esdevenir un centre d’ensenyament reglat d’arts gestuals i circ no se sap què se’n farà: “a l’espera de l’elecció del director nou del Trapezi”. És clar que com que un festival de circ com aquest no interessa, entenem que tampoc l’escola. Segurament perquè la cultura de carrer i la que traspassa fronteres i és popular es veu com a “cultura de nivell baix” i “no fa per Reus”.

I el gran tema: Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.

Aquí hem de subratllar que va ser la nostra formació qui va presentar la moció per a la celebració d’aquest esdeveniment, amb la intenció molt clara que ens serviria com a potenciador d’aquesta àrea, al nostre entendre, en caiguda lliure. Des de la regidoria, allò que s’ha tirat endavant és la contractació de persones que haurien de ser les executores del projecte. Tanmateix, som a principis de novembre i allò que ja hauria de ser públic, no sabem ni tan sols si està embastat.

Tampoc la previsió econòmica no estava clara a mitjans d’octubre i encara no en tenim notícia, ni els grups municipals ni les entitats a qui es va posar el caramel a la boca i, de moment, el tenen al pap.

I el que és més important: el contingut. Sabem en termes quantitatius que hi ha més de 170 propostes de les entitats o persones. En canvi, més enllà del títol, no en coneixem ni les raons ni els objectius.

En la mateixa línia, tampoc no trobem lícit que festivals, festes o esdeveniments, que ja se celebren com a cosa corrent any rere any, s’incloguin a la Capital de la Cultura com si fossin extraordinaris.

Per un altre cantó, la regidora de Cultura que diu que les entitats són les que han de proposar i fer i l’Ajuntament n’ha de fer l’acompanyament. Grosso modo hi podríem estar d’acord, a partir de la idea d’autogestió i de llibertat de decisió dels grups culturals de la ciutat. Ara bé, una cosa es deixar fer (o fer-ho veure) i l’altra no fer res. Ens temem, doncs, que més aviat es tracta d’un autèntic “feu, feu, que jo aquí terra deixo el jec”.

En resum una gran desorganització i cap mena de projecte estratègic de ciutat és el que està ocorrent a cultura, que sort té dels tècnics que van tirant endavant els projectes existents, pràcticament sense recursos ni propostes.

Mentrestant a Reus passen coses, moltes. Poesia, música, arts plàstiques, teatre…, es couen a les mans de grups de gent que es troba i s’ajunta per crear i gaudir al marge de la institució i sense cap reconeixement seriós per part de la regidoria, que s’estima més dedicar els esforços humans i econòmics a Promoció de Ciutat, la nineta dels ulls del govern, obviant la cultura o fent passar gat per llebre.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

3 de novembre de 2016

 

Fotografia del Diari Més

Per què volem municipalitzar el servei de la brossa?

25 d'octubre de 2016

La CUP de Reus vam facilitar l’aprovació dels pressupostos pel 2016 de Reus després de pactar diverses demandes al govern. La primera demanda era fer un estudi detallat i el màxim acurat sobre la possibilitat d’internalitzar o municipalitzar el servei de recollida de la brossa a Reus. Un servei que des de l’any 1967 realitza l’empresa investigada en el marc del cas Innova Fomento Construcciones y Contratas (FCC).

Enguany, vam  iniciar negociacions amb el govern entorn les ordenances fiscals. La CUP, tal com vam dir en roda de premsa, lligàvem aquest debat a uns pressupostos que per a la CUP havien de garantir 3 eixos: la internalització del servei de recollida de la brossa, partides socials clares en àmbits clau com energia i habitatge i uns pressupostos que anéssin d’acord amb el procés de ruptura amb l’Estat espanyol. Finalment, la CUP, com ja vam anunciar, no aprovarem les ordenances fiscals, entre d’altres, perquè el govern no assumeix el compromís en ferm de municipalitzar aquest servei.

 

Per què és tan important per a la CUP municipalitzar el servei de recollida de la brossa?

  1. És la partida més elevada de tot el pressupost municipal de Reus, amb un cost d’11 milions d’euros anuals.
  2. Una gestió internalitzada suposaria més d’1 milió d’€ d’estalvi per a la ciutat que es poden invertir en matèria social.
  3. L’empresa que gestiona el servei des del 1967, FCC, està investigada en el marc del cas Innova i  ja ha estat multada per repartir-se il·legalment el mercat de la brossa en l’àmbit estatal.
  4. Una gestió internalitzada permet millor condicions laborals per als treballadors i treballadores així com flexibilitzar el servei perquè s’adapti al màxim a les necessitats de la ciutat.
  5. Un servei internalitzat permet garantir el control i transparència del servei per evitar nous casos Innova.

Des de la CUP de Reus estem esperant l’informe detallat definitiu sobre la possible internalització i ja hem començat una campanya en aquest sentit, vinculada amb la campanya que també estan duent a terme les diverses Candidatures del Camp, i que s’engloba sota el lema “El negoci de la brossa fa pudor!“.

 

brossa1

 

Candidatura d’Unitat Popular de Reus,

25 d’octubre de 2016

La CUP de Reus es manifestarà dissabte en defensa de la sanitat pública a Tarragona i prepara una proposta per al Ple de salut

21 d'octubre de 2016

La CUP de Reus anima a la ciutadania de Reus, tant els i les treballadores de la sanitat públic com a les seves usuàries, a participar a la manifestació que es realitzarà aquest dissabte a les 6 de la tarda des de la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, en defensa de la sanitat pública. També anuncia que la comissió de salut de la CUP ha començat una roda de trobades amb els comitès d’empresa dels hospitals de SAGESSA per contrastar l’esborrany de proposta de resolució que la CUP presentarà en el Ple monogràfic de sanitat, previst pel mes de novembre a l’Ajuntament de Reus.

La CUP de Reus ha recordat que la manifestació d’aquest dissabte és fruit de la mobilització constant del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, que porta anys denunciant la privatització de la sanitat pública realitzant diferents actes, entre d’altres, la marxa que es va fer el passat mes de maig des de Bonavista o la tancada del mes passat a l’Hospital Joan XXIII.

El lema de la marxa, “Fora la privada de la pública”, coincideix amb la campanya que està realitzant la CUP a nivell autonòmic, per tal de denunciar la presència d’activitat privada a la sanitat pública. Una qüestió, que la pròpia CUP de Reus porta anys denunciant als carrers, al plenari i als consells d’administració, ja que considera que genera un sistema sanitari classista, en el qual els i les clientes de les mútues tenen privilegis front els i les usuàries del CATSalut, quan les instal·lacions i el personal estan pagats amb diners públics.

El motiu de la campanya, per això, és que aquesta duplicitat de servei que ara mateix s’està produint als centres sanitaris públics, però que no són titularitat de la Generalitat sinó de l’Ajuntament de Reus en el nostre cas, pot ampliar-se a la resta de centres que sí són propietat de la Generalitat, com seria el cas per exemple del CAP Sant Pere, propietat de l’ICS.

La participació de la CUP de Reus a la marxa de dissabte a Tarragona, doncs, s’inscriu en aquesta línia de treball conjunta arreu del país, per denunciar aquest intent de privatització de sanitat que va impulsar Boi Ruiz –i va aturar el Parlament-, i que l’actual conseller de sanitat Toni Comín, vol reactivar, tal i com ell mateix va comunicar a la CUP durant les negociacions d’investidura del president de la Generalitat.

En paral·lel a la mobilització, la CUP de Reus ha iniciat una ronda de reunions amb els comitès d’empresa dels principals centres sanitaris gestionats per SAGESSA, per tal de socialitzar la proposta de resolució que la formació de l’Esquerra Independentista vol portar a debat, en el Ple monogràfic de sanitat previst per al proper mes de novembre.

La proposta, passa òbviament com s’ha repetit reiterades vegades al Ple i als consells d’administració, per acabar amb el model actual de prestació de serveis, el qual genera una forta dependència econòmica amb el CATSalut i una hipoteca a la hisenda municipal, i pensat en enfortir un sistema sanitari homogeni arreu del país, que prioritzi l’atenció sanitària a la ciutadania, en lloc dels constants pedaços als desequilibris pressupostaris dels diferents membres de la XHUP.

 

Candidatura d’Unitat Popular

Reus, 21 d’octubre de 2016

La CUP de Reus diu no a “gestionar la misèria”

19 d'octubre de 2016

Els cupaires han anunciat el vot negatiu a les ordenances municipals i als pressupostos del govern reusenc

L’assemblea de la CUP de Reus ha decidit no aprovar ni les ordenances fiscals que la CUP ha negociat amb el govern ni els següents pressupostos municipals per diversos motius que han exposat en roda de premsa. En primer lloc, afirmen que “tan sols 4 dels 17 acords pels quals la CUP va facilitar l’aprovació dels darrers pressupostos municipals s’han complert del tot a dia d’avui”. Un fet que afirmen que “no dóna confiança a l’assemblea local”. Els regidors han assegurat que  esperaven “més esforç per part del govern” i han lamentat que “molts dels acords presos s’estiguin dilatant en excés en el temps” per a la CUP reusenca.

Els cupaires, d’altra banda, han negociat les ordenances fiscals vinculades als pressupostos municipals ja que “les ordenances serveixen per recaptar diners i els pressupostos determinen com distribuir aquesta riquesa”. En aquest sentit, estaven disposats a aprovar les ordenances si el govern assumia els 3 eixos bàsics per a la CUP de cara als següents pressupostos: incloure partides socials clares i ben definides, internalitzar el servei de la brossa, que és la partida més elevada del pressupost reusenc, i fer el pagament dels impostos estatals a l’Oficina Tributària Catalana en comptes de “pagar-los a Montoro”. Segons afirma la CUP, el govern durant les negociacions només s’havia compromés en aquest tercer punt.

A més, han destacat que la CUP no negociarà sempre i quan “es mantinguin gerències de l’època INNOVA” a les empreses municipals de Reus. Xavier Angelergues ha assegurat que avui han rebut una trucada d’última hora en què el govern els deia que estaven disposats a acomiadar un d’aquests gerents però han respost que “la CUP és assambleària i amb nosaltres no valen les trucades d’última hora”. No obstant el no de la Candidatura, els regidors no s’han negat a negociar les possibles modificacions de crèdit pertinents dels pressupostos del 2017 que s’hauran de prorrogar si cap altre grup els dóna suport.

Des de la Candidatura no neguen que havien arribat a diversos acords d’ordenances amb el govern com, per exemple, gravar més a aquells qui més tenen en diversos aspectes, que ha estat la màxima de la CUP en les negociacions i “era una de les línies vermelles per al govern”, segons Marta Llorens. No obstant això, lamenten que aprovar les ordenances  “implicava finalment pujar un 2,5% l’IBI general” a tota la ciutadania reusenca i “recaptar més ingressos per destinar-los a una promoció de ciutat amb la qual la CUP no creu que no afavoreix la ciutadania”.

ordenancesreus2017-01

 

« First‹ Previous1213141516Next ›Last »