Tag: Àmbit municipal

Cop de timó

9 de març de 2018

La CUP de Reus  responem a l’alcalde i al govern municipal davant les darreres declaracions en què han atacat durament l’oposició del consistori. Des de la Candidatura, en primer lloc, els exigim serenitat i perspectiva amb un missatge ben clar: malgrat no necessitin l’oposició pel que resta de mandat,  la configuració del proper consistori es preveu ingovernable i caldrà que es guanyin la nostra confiança perquè preveiem que caldran tots els vots per garantir l’estabilitat i la governança de Reus.

És irònic, fins i tot cínic, que es critiqui l’oposició quan el govern de Pellicer s’aprofita des del primer dia de no fer política per anar tirant sense cap pla de ciutat i aprovar els pressupostos municipals amb dues qüestions de confiança de manera premeditada per arribar tranquil i sense haver de negociar res amb l’oposició fins als propers comicis del 2019. D’això, en diem oportunisme i política d’aparador davant de la galeria. Tanmateix, no és nou que no hi hagi cap projecte ni consistència al darrere.

Des de la CUP, aquest mandat, hem apostat per actuar com a oposició responsable fins ara, i assumim que no se’ns ha valorat positivament. La CUP hem treballat activament amb unes propostes clares en matèria de recuperar sobiranies a través de la internalització de serveis bàsics com la recollida de residus o la neteja de les escoles, exigir transparència en tots els àmbits, el foment de les clàusules socials en la contractació de l’ajuntament i de les diverses empreses muncipals, la implementació de la participació ciutadana real a través de consultes i pressupostos participatius o l’execució de la República des del municipalisme. Malgrat el treball incansable, però, no hem assolit els resultats desitjats.

En aquest sentit, després de la darrera assemblea plenària de la CUP de Reus, ens emplacem a decidir el proper estiu si intentem formar part del proper govern que es conformi a Reus o si bé apostem per recuperar el paper d’oposició contundent i de denúncia del primer mandat.

Des de la CUP de Reus seguim i seguirem treballant per fer evolucionar la ciutat cap a un model just, igualitari, transparent i republicà.

 

 

CUP de Reus,

9 de març de 2018

La CUP presenta acusació contra Poblet i Batesteza pel CAP Vila-seca

2 de març de 2018

Les advocades de la CUP han presentat avui als jutjats de Tarragona l’escrit d’acusació per la peça separada del Cas INNOVA relacionada amb la construcció del CAP de Vila-seca, que passarà a fase de judici. En l’escrit, la CUP demana 10 anys de presó per Josep Poblet (alcalde de Vila-seca) i Jorge Batesteza (arquitecte que també està investigat en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus). També demana la mateixa pena de presó per a l’arquitecte municipal i la regidora d’urbanisme, com a cooperadors necessaris en l’operació.

Després d’anys d’instrucció, i que la peça passés dels jutjats de Reus als de Tarragona per petició de la defensa, finalment la peça del Cas INNOVA que investiga la construcció del Centre d’Atenció Primària de Vila-seca passarà a judici.

Per aquest motiu, els serveis jurídics de la CUP han registrat avui als jutjats de Tarragona l’escrit d’acusació, on fan balanç tant del procés d’investigació dut a terme per la policia judicial, així com de totes les declaracions i la instrucció realitzada entre els jutjats de Reus i de Tarragona.

En aquest escrit, es considera que han quedat demostrats tots els indicis que quedaven reflectits en l’obertura de la instrucció del procediment, és a dir, que la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza no va seguir els procediments legals, sinó que es van produir diferents irregularitats tant en el procediment de contractació com en la seva execució, així com que Batesteza va cobrar diners per uns serveis que no va prestar, ja que es va incorporar al projecte, quan aquest ja s’havia iniciat.

És per això, que la CUP acusa a Josep Poblet (alcalde de Vila-seca) i Jorge Batesteza de delictes de prevaricació, delicte continuat de malversació de cabals públics, tràfic d’influències i delicte de defraudació a l’administració, blanqueig de capital i falsedat documental, motiu pels quals sol·licita una pena de 10 anys de presó per a cadascun d’ells, tenint en compte que es van subscriure fins a cinc contractes de forma fraudulenta, així com una multa econòmica equivalent al dany causat a l’hisenda municipal.

Aquests mateixos delictes també se’ls hi imputa a la regidora d’urbanisme i a l’arquitecte municipal de l’Ajuntament, ja que ambdues persones van ser coneixedors de tot aquest procediment i van participar-hi activament.

Per últim, la CUP recorda que ja fa uns mesos, que també va presentar escrit d’acusació en relació a les peces 0 i 2 del Cas INNOVA, on també s’hi troba involucrat el mateix Jorge Batesteza, per la seva participació en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus, i que es troba en espera que s’inicií el judici.

Cal recordar, que tot just abans de participar en les obres de l’Hospital de Reus i el CAP de Vila-seca, Batesteza ocupava el càrrec de gerent d’infrastructures del Servei Català de Salut, l’òrgan públic de la Generalitat que decideix les inversions a realitzar en matèria de sanitat.

* Fotografia del Diari “Més”

La CUP reclama suport a la vaga feminista del 8M i diverses mesures per pal·liar la discriminació vers les dones

28 de febrer de 2018

La formació també demana, entre d’altres, que s’imparteixin cursos d’autodefensa gratuïts per a dones al Casal de la Dona

El cupaires poposen diverses mesures per aprofitar al màxim i afavorir als músics de la ciutat l’esdeveniment “Reus, Ciutat de la Música”

Al ple també hi efecturan diverses preguntes en relació a l’incendi que va cremar 6 vehicles a la seu de FCC a Reus

 

Als voltants del 8 de març, la CUP i la Plataforma 8M de Reus presenten una proposta per tal que el ple de Reus doni suport a la vaga feminista convocada per aquest dia, en faci difusió i faciliti que les treballadores de l’ajuntament i empreses municipals s’hi puguin adherir. També demanen treballar per la remunicipalització i extensió dels serveis públics relacionats amb la sanitat, serveis socials i atenció a les dones i atenció de la infància així com establir clàusules per evitar l’escletxa salarial entre homes i dones als contractes i licitacions que efectuï l’ajuntament o establir un protocol d’actuació per evitat la discriminació laboral de les persones trans i establir la necessitat de personació de l’Ajuntament en el casos penals d’assetjament laboral.

Com a mesura concreta, la Plataforma i la CUP també demanaran al ple que s’imparteixin cursos d’autodefensa feminista gratuïts per a dones al Casal de la Dona de Reus a través del SIAD. Segons Marta Llorens, “els  tallers d’autodefensa feminista no es limiten només a donar eines davant agressions a l’espai públic, sinó que també proporcionen recursos a l’hora d’identificar comportaments o dinàmiques nocives amb persones properes. Recordem que la majoria d’agressions no es donen amb desconeguts, sinó que es donen en espais de confiança per a la agredida”. Les impulsores de la moció també insisteixen que “els tallers han de ser d’una durada mínima i no cosa d’un dia puntual, ja que aquestes tècniques s’adquireixen de manera gradual”.

Després de saber “per sorpresa” que Reus serà Ciutat de la Música 2018, la CUP de Reus presenta una proposta al ple en relació a aquest esdeveniment. La formació reitera que s’han “trobat amb una política de fets consumats, sense saber res del que significa a nivell pràctic l’esdeveniment”. Asseguren que ni la regidora de cultura ni l’alcalde “no han presentat cap mena d’objectiu, de programació o proposta a discutir” i critiquen que no s’havia parlat enlloc de la proposta prèviament a l’anunci públic per part de l’alcalde.

No obstant això, segons Mariona Quadrada, la CUP vol aprofitar l’esdeveniment per aprofitar-lo al màxim “més enllà de la cultura d’aparador”. És per això que els cupaires demananen que “sigui una mostra de  tota l’activitat musical de Reus en conjunt, més enllà del centre o només d’artistes consagrats que ja ocupen un lloc visible”. Quadrada també ha demanat que es faci un estudi de quin panorama i fets musicals tenim a la ciutat, de tota la ciutat i que inclogui la condició musical de les persones: professionals i no professionals. D’altra banda, reclamen que s’estableixin zones fixes amb programació constant per a músics així com que les noves decisions de fets culturals per a la ciutat es facin via procés participatiu, com a mínim dels col·lectius interpel·lats.

La CUP també farà preguntes sobre l’incendi del passat 9 de febrer a la seu de FCC a Reus, empresa que presta el servei de la neteja viària i recollida de residus urbans a la ciutat de Reus, en què es van cremar 6 vehicles. La CUP vol saber quines mesures de seguretat es prenen a l’empresa, qui assumirà el cost dels vehicles que s’han de tornar a comprar o si aquesta incident canviarà alguna clàusula del contracte amb l’empresa, entre d’altres.

 

 

La CUP de Reus aposta per vendre l’estadi municipal al Club de Futbol Reus Deportiu

27 de febrer de 2018

La formació proposa invertir els diners de la venda per crear nous equipaments esportius municipals assequibles per a tothom per “crear salut”

La CUP de Reus ha anunciat aquest dimarts que aposta per la venda de l’estadi municipal al Club de Futbol Reus Deportiu. Anunciada la seva postura, Oriol Ciurana ha insitit que la CUP vol el millor per al Club i esperen que el Reus tingui totes les facilitats per a poder jugar a la màxima categoria. També ha afirmat que han pogut parlar clarament amb el Club i que n’estan molt satisfets.

La formació, però, “aposta per la venda perquè la licitació és regalada”. Oriol Ciurana ha denunciat que “si es licita l’estadi, l’ajuntament no cobrarà cap mena de lloguer fins que no es condoni el 95% de les obres que s’han de fer sí o sí per adaptar un equipament que la ciutat no fa servir i que realment qui el necessita és un club privat”. Per a la CUP “és evident que l’estadi s’ha d’arreglar i que el Reus hi ha de jugar” però no entenen perquè la ciutat n’ha de sortir perjudicada “en quant perdrà un equipament municipal sense guanyar-hi res econòmicament”.

La proposta de la CUP de vendre l’estadi per uns 5 milions d’euros té una aposta clara: “invertir tot allò que es recapti de la venda per construir noves instal·lacions esportives que fan falta a Reus, com per exemple, a la zona nord”. Marta Llorens ha insistit: “Ara que des del govern es demana fer salut des de totes les polítiques i amb una visió integral, la millor opció és vendre l’estadi i invertir en noves instal·lacions esportives municipals per garantir una salut equitativa a totes les persones, sigui quina sigui la seva edat i visquin on visquin de Reus”.

 

Més enllà de l’aparador, hi ha cultura

21 de febrer de 2018

Com a conclusions o rèdits de la celebració de la Capital de la Cultura a la nostra ciutat i també com a projecte de cultura actual, hem vist o llegit declaracions de la regidora Caelles en diversos sentits que es poden resumir en un: REUS APARADOR.

I no, no ens satisfà. Entenem que més enllà de la celebració de grans esdeveniments, per ensenyar, que poden projectar la ciutat, hi ha la cultura de base, la popular. I, quan diem popular, no ens referim només a cultura tradicional, (de vegades, es confon) sinó a la que sorgeix del poble, de les persones que el conformem i, sobretot, de les persones treballadores de la cultura; en diem artistes, per entendre’ns? Cultura popular també és comptar amb treballadors artistes de proximitat perquè puguin tirar endavant els seus projectes i fer-los avinents a la població, vingui d’on vingui.

Ens plantegem a nivell de números, quants projectes artístics de la gent de la ciutat es podrien realitzar, si els posem en una balança amb grans esdeveniments com la Setmana Santa que no és inclusiva en una societat laica?

Tant la regidora com l’alcalde s’omplen la boca de la paraula “talent”, referida als artistes de la nostra ciutat i diuen que “s’ha de posar en valor” perquè Reus és molt “potent” en cultura i això ens situarà com a Capital del Sud de Catalunya.

Tanmateix, aquest ajuntament va fent passes per tal d’externalitzar les competències culturals a empreses X. Amb condicions sí, però això no treu que, de mica en mica, anem perdent sobirania cultural i capacitat de generació de projectes propis, des de l’ens públic i des de la gent.

Ara mateix, sembla que des de la regidoria, sempre amb la complicitat de l’alcalde, es vulgui deixar tot ben lligat de cara al futur, eleccions 2019. Continuem dient que un govern en minoria no hauria de tirar pel dret sense consensuar amb la resta de grups, amb la mateixa ciutadania i, sobretot, amb els agents culturals. Nosaltres ens n’assabentem pels mitjans quan tot està dat i beneït, molt democràtic, molt republicà.

Anuncis diversos, amb cop d’efecte inclòs, ens ho mostren ben clar:

1/REUS CIUTAT DE LA MÚSICA: no hi ha projecte, és diàfan. És l’anar fent sobre la marxa de sempre. Gran compareixença i res previst.

Ja tenim una radiografia de persones dedicades a la música a la ciutat? Ja s’ha aprofundit en aquest sentit, més enllà del centre i de persones que ja són conegudes? S’ha parlat amb els treballadors de la música per a què en participin?

2/GINY centre del circ: utilitzat per una organització de circ social per 1300 € al trimestre (no és poc). No estem en contra dels projectes socials, però més enllà de les persones que hi aporta la mateixa organització tampoc sabem quin benefici més aporta a la ciutadania perquè no se’ns comunica. Tanmateix aquí hi ha més concreció: el GINY no servirà més per formar en el circ ni tampoc en el teatre. Decisió del govern, sense haver passat per cap comissió ni taula de debat, ni Consell general, res de res. Decisions unilaterals, molt democràtic, molt republicà.

3/LA PALMA: poques ciutats gaudeixen d’aquest espai que vam guanyar, al carrer, l’any 1979 per a la ciutat. Un espai musical, teatral…, en silenci, sense saber quin futur li espera.

4/CENTRE D’ART CAL MASSÓ: en procés de licitació per EXTERNALITZAR com els últims anys. Es licita per 0 €, amb el compromís de deixar 50 dies per a ús de l’Ajuntament. De moment, però, sembla que costa trobar qui se’l vulgui quedar. La CUP ja en va demanar la internalització i se’ns va negar perquè significava un cost de 135.000 €. Ara en tenim 175.000 que ens ballen per les mans i els convertim en una “ciutat de la música” sense significat.

5/CIMIR: segons les últimes declaracions s’hi instal·larà i es gestionarà “Reus plató”, oficina de captació de productores perquè Reus sigui objecte de localitzacions cinematogràfiques o publicitàries. No es descarta que, més endavant, surti a licitació, segons paraules de la regidora: “si passa, serà perquè funciona i perquè hi haurà una gran demanda”.

O sigui, ho engeguem i quan vagi bé, ho licitem. Una irresponsabilitat més. Com també és irresponsable i impropi d’un govern per a tothom, esmentar noms per a càrrecs de responsabilitat dins d’aquests ens o directament col·locar-los-hi sense haver passat per cap procés selectiu. Gens democràtic, gens republicà.

L’explicació o justificació de tot plegat ja ens la sabem: “no hi ha pressupost, anys enrere hi havia més recursos econòmics, hem de captar l’empresa privada, fem fins on podem…” En definitiva, tant si s’actua amb fons públics com privats, s’inverteixen en la millora dels aprenentatges artístics, en formació? S’inverteixen en propostes que millorin la professió i les  condicions de treball per als nostres treballadors de la cultura, altrament dits artistes?

Les externalitzacions de projectes cap a empreses privades que ocupen espais públics no és altra cosa que la pèrdua de sobirania, de control, és no estimar la cultura i no protegir-la. Gens democràtic, gens republicà.

Per tant, doncs, és clara la voluntat política del govern en matèria de cultura: nosaltres programem, nosaltres decidim, amb un pressupost que va lligat a pactar amb empreses privades amb les quals restarem lligats a la seva voluntat.

Què voldríem per a la Ciutat de la música:

1/ Un estudi de quin panorama  i fets musicals tenim a la ciutat (tota la ciutat, no només el centre) i com es poden potenciar, que contempli tots els aspectes de la condició musical de les persones: professionals, no professionals, espontanis…

2/ Música a la ciutat: música a les places, música als teatres, tot tipus de música, música a llocs insospitats, xerrades culturals sobre tipus de música, coneixement d’instruments, història de la música. Cicles de música i formació als Centres Cívics, a les escoles, als instituts, a les Ampes…

Nosaltres també volem que la gent vingui a Reus a comprar, a passejar, als nostres teatres, a tot. Però no podem posar la cultura al servei d’aquesta voluntat obsessiva. Ho veiem al revés. Centrem-nos a fer un “Reus, ciutat de la Música 2018” que deixi pòsit de veritat, que marqui un abans i un després al panorama musical de la ciutat per sempre. Llavors la gent també voldrà visitar Reus, però sempre. I no només aquest any. Perquè només així haurem aconseguit que Reus marqui la diferència en aquest àmbit. I tothom recordarà que això ho vam aconseguir l’any que vam ser ciutat de la Música.

Potenciar les activitats perquè restin per temps, doncs, no n’hi ha prou amb un any. Se’n diu formació contínua. I, sobretot, convocar i decidir amb els col·lectius musicals.

Processos participatius, de veritat, (no convocar al Bartrina i dir com a únic missatge: “proposeu”) són el que cal. És clar que això és complicat, massa feina, massa veus.

Us hi haureu d’anar acostumant, participar és democràcia, participar és fer República i la cultura n’és un eix fonamental.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus.

21 de febrer de 2018

 

 

hospital reus

El govern vol fer salut per a totes? Segur?

13 de febrer de 2018

Avui fa tot just una setmana que es va realitzar la primera trobada del nou Consell Municipal de Salut Pública creat recentment. La seva creació es va aprovar el juny de l’any passat i dins del marc del Pacte de Salut de Ciutat.

En un primer moment, la Candidatura d’Unitat Popular es va mostrar contrària a participar d’aquest consell ja que s’incloia dins d’aquest Pacte, que per la CUP és el gran «pacte del silenci» en la sanitat catalana i que, per tant, no hi podria donar suport. Si bé és cert, que dins d’aquest Pacte hi havia la creació d’un consell municipal i que la CUP es mantindria contrària a participar-hi, també es va valorar, en assemblea, que s’havia de prioritzar la participació ciutadana. Finalment, doncs, malgrat votar en contra de la creació d’aquest consell, la CUP va accedir a formar-nes part.

Malauradament, no ens va sorprendre gens tot allò que la Candidatura d’Unitat Popular vaticinava:  de la presència d’unes 25 persones a la primera trobada del consell, la majoria eren representants de proveïdors de serveis en l’àmbit sanitari públic -però també privat-, de diferents col·legis professionals de la salut i de diferents grups municipals i només 3 provenien de la ciutadania popular.

Recordarem les diferents premisses que la regidora de Salut, el dia que va presentar el reglament d’aquest consell en el ple del juny passat. Per tal que fos aprovada la seva creació va defensar que el consell havia de girar a l’entorn del concepte «salut a totes les polítiques», havia de crear sistemes de mecanismes de participació amb influència ciutadana, que fos de proximitat, que impregnés la ciutadania de corresponsabilitat en els termes de salut pública i amb un objectiu a curt termini; la creació del Pla Local de Salut Pública.

Dimarts passat, la sensació que va tenir la representant de la CUP va ser d’una gran contradicció. Li va semblar assistir a una mena de taula d’experts amb un discurs totalment allunyat de la ciutadania.

Si aquesta ha de ser la dinàmica no anem bé, senyora Llauradó.

La Candidatura d’Unitat Popular ja va manifestar que es començava la casa per la teulada. Com podíem crear un nou consell municipal si encara no tenim un nou Reglament de Participació Ciutadana? Com podíem crear un nou consell municipal si tenim unes experiències poc esperançadores del funcionament dels consells municipals existents? Doncs ja hem arribat al cap del carrer, allò que es va presenciar l’altre dia és la traducció a la realitat d’aquestes dues preguntes que tot just ara hem repetit: Com podem demanar participació ciutadana si no la promovem? Com podem parlar de salut pública a totes les polítiques si no participem d’espais de confluència?

És una llàstima que la gran i exhaustiva explicació que vam tenir l’oportunitat d’escoltar per part del tècnic de Salut Pública no l’haguessin pogut sentir l’Associació d’Amics de la Gent Gran, diferents representants d’associacions culturals de Reus, representants d’associació de dones, representants d’Ampes dels diferents centres de Reus, representants d’entitats i associacions esportives, representants d’entitats de protecció del mediambient, representants de diferents associacions de persones amb diversitat funcional, representants d’entitats juvenils, persones a títol individual, representants de cadascun dels consells muncipals existents a la ciutat i moltes més.

Moltes vegades la urgència ens fa perdre la importància i, per tant, en aquest cas la urgència de tenir el Pla Local de Salut Pública ens ha fet perdre l’horitzó del que ha de ser realment un consell municipal de salut on realment, totes les persones poden i han de dir la seva si realment parlem de salut com a concepte de manteniment qualitatiu i cura integral de l’esperança de vida.

La Candidatura d’Unitat Popular ja va fer palesa la seva inquietut que avui exposa en aquest article  a l’acabar el consell. Esperem que la Regidoria de Salut se’n fassi ressò i que a la propera trobada del consell es gaudeixi d’una gran representació popular i no només un grup d’experts.

 

Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus

13 de febrer de 2017

Senyor Pellicer, posi ordre!

12 de febrer de 2018

Des del grup municipal de la CUP, hem de posar damunt de la taula, una altra vegada, aquesta improvisació constant del govern de la ciutat en qualsevol aspecte. Tanmateix, avui insistim en un punt concret: el calendari de Plens a l’Ajuntament i de totes les reunions, comissions i altres llocs de trobada institucional.

Des de principis del mandat, la CUP va insistir en la reforma del ROM, (Reglament Organització Municipal) que comprèn entre d’altres aspectes, l’ordre i calendarització de Plens i altres. Aquesta reforma està aturada i no sembla que el senyor Enrech tingui gaire interès a posar-s’hi.

Davant d’aquest desordre, diem: senyor alcalde, vostè sempre es vanagloria que és una persona d’”ordre” i li preguntem, de quin ordre? El del no compromís, el del dia passa, any empeny?

 

I qui són les perjudicades en aquest ordre/desordre?

1/La ciutadania que té tot el dret d’assistir als Plens, per exemple, i que mai no en sap ni les dates ni els horaris. No oblidem que aquesta assistència es una de les poques i minces ocasions de participació ciutadana i no s’està promovent.

2/Les regidores i els regidors de l’oposició, que som persones que treballem en les nostres feines personals i hem de fer mans i mànigues per combinar-ho tot, amb la pressió que comporta.

 

O sigui que, senyor Pellicer, posi ordre.

 

 

La CUP denuncia la manca absoluta de control en el servei de la neteja a Reus

9 de febrer de 2018

La Candidatura d’Unitat Popular denuncia que les externalitzacions sistemàtiques de serveis municipals són font d’opacitat i que només beneficien a les grans empreses que obtenen beneficis a partir de la precarització del servei i de les condicions laborals dels treballadors. 

Aquesta matinada s’ha produït un incident greu a les instal·lacions de FCC a la ciutat de Reus que s’ha iniciat amb la crema d’un dels camions de la recollida de residus, a prop de l’estació de gas. Això ha provocat un incendi en cadena que ha acabat amb la crema total de sis vehicles. Concretament, s’han cremat dos vehicles de neteja de contenidors (els dos que hi ha assignats a la ciutat de Reus), un camió de la recollida del porta a porta al centre de la ciutat i altres camions de la recollida de residus.

Segons els cupaires, alguns treballadors de l’empresa ja s’havien queixat fa més de tres anys de l’arribada de dos camions en molt mal estat, vinguts d’un altre municipi del Camp i que els van assignar sense donar explicacions als servei de la neteja de Reus. Si es confirma aquest extrem, els membres de la CUP es pregunten fins a quin punt l’Ajuntament en tenia coneixement i per tant quin control real té sobre el seu propi servei pel qual paga la partida més important del pressupost municipal “que acaba beneficiant en aquest cas a una de les empreses extractores de l’IBEX35 espanyol”.

La formació també demana explicacions sobre la legalitat d’aquestes pràctiques, si s’acaben confirmant, ja que “els contractes i els plecs legals determinen la maquinària que correspon a cada municipi i no és lícit que les empreses pivotin la maquinària al marge del contracte segons els interessos de les pròpies empreses i en funció del desgast d’aquesta”.

Segons han pogut saber membres de la Candidatura d’Unitat Popular, part de la plantilla de camioners de FCC no volien portar aquests dos vehicles arribats de fora a causa del seu mal estat i la manca de seguretat que reportava en la plantilla, fet que, segons fonts coneixedores del cas, hauria comportat que l’empresa utilitzés personal interí per al servei que prestaven aquests dos vehicles. Avui concretament, després de ser utilitzat en un servei de nit i de ser estacionat, s’ha incendiat quan estava aturat a l’estació de gas i immediatament s’ha escapat l’incendi ràpidament a causa del gas concentrat, afectant tot allò que es trobava al seu voltant.

Es cupaires manifesten que “afortunadament no ha passat cap desgràcia personal, però és més que evident que s’ha generat un perill real per a les persones treballadores del torn de nit”. 

Tot plegat es produeix en el moment en què l’Ajuntament ha reservat una partida de 116.000€ per tal de fer els estudis per realitzar una nova licitació del contracte de la neteja, que fonts de la CUP recorden que serà un contracte que beneficiarà de nou a una gran empresa del sector. La CUP va engegar fa un any una campanya amb el lema “el servei de la neteja a Reus, negoci o servei públic?”, en què s’incidia en el fet que, si Reus ha sigut capaç de crear empreses municipals solvents i amb un servei públic reconegut com Aigües de Reus o Serveis Funeraris de Reus, per què no ha de ser capaç de fer el que la municipalització del servei de la neteja que estan realitzant en d’altres ciutats d’Europa”.

Des de la Candidatura manifesten que esperen que en cap cas aquest incendi i la reposició de vehicles i estació de gas tingui cap repercussió econòmica sobre els reusencs. 

 

 

La CUP denuncia que la nova “tarifa resident” és una “estafa”

8 de febrer de 2018

Des de l’any 2010 la CUP reclama una targeta resident a la ciutat de Reus per resoldre els problemes d’aparcament a les zones de Reus al casc antic i els barris més cèntrics i les zones de Reus més afectades per la zona blava, per tal de facilitar l’aparcament al veïnat i alliberar la via pública de vehicles.

Els cupaires recorden que el govern municipal es va comprometre a impulsar aquesta proposta arran de la proposta de la CUP al debat dels pressupostos de 2016. Ara, consideren “insuficient” i denuncien la nova tarifa resident que ha presentat el govern municipal perquè “manté l’actual model d’aparcament: zona blava de superfície i increment del seu preu, aparcament soterrat de pagament i construcció de noves places de pagament en zones on no hi ha oferta privada. També denuncien fermament que “no resol realment el problema econòmic dels reusencs i reusenques que han d’aparcar diàriament a la ciutat en quant proposen tarifes a preu de mercat quan a Reus hi ha quasi 1000 places d’aparcament municipal que no s’han arribat mai a ocupar”.

El regidor Oriol Ciurana entén que la nova tarifa “torna a demostrar que el govern prioritza la visió d’empresa privada per davant de la d’una empresa pública que presti un servei públic que beneficiï la ciutadania”. I és que la nova tarifa, “lluny de ser una targeta amb un cost rebaixat realment que permeti aparcar quan l’usuari ho necessiti, només contempla aparcar als pàrquings municipals en unes franges horàries concretes i restringides a preu de mercat, amb un evident afany recaptatori”. A més, denuncien que la nova tarifa “no contempla en cap cas una reformulació de les tarifes de zona blava per als residents a la ciutat”, tal com la CUP ha anat demanant des del 2012.

Des de la CUP, defensen que “cal una targeta resident de debò com tenen a tantes altres ciutats de Catalunya” que contempli un descompte real per als residents  tenint en compte la subocupació als aparcaments municipals al centre i barris del  primer cercle que és on hi ha majors problemes d’aparcament i que “canviï d’una vegada la manera d’entendre el tarifatge de l’aparcament i el transport públic i que tingui presents les necessitats de la ciutadania i no pretengui obtenir-ne uns interessos crematístics”. Per tot això, els cupaires empendran de nou accions de carrer i mobilització ciutadana per reivindicar la targeta resident.

Sobre l’educació i el tancament de línies públiques a Reus

25 de gener de 2018

Des de sempre, la CUP hem evidenciat que la planificació escolar a la nostra ciutat presenta mancances des de fa temps i hem donat suport a totes aquelles iniciatives on s’ha treballat per una millora en l’equitat escolar; no només entre escola concertada i pública sinó també entre les mateixes escoles públiques.  Hem reiterat, diverses vegades, que l’administració pública ha de prendre accions per parar la contínua tendència a l’estigmatització de segons quins centres educatius que per circumstàncies d’ubicació en el barri, de la tipologia d’alumnat i d’entre d’altres factors pateixen un greuge i perden l’oportunitat de poder ensenyar allò que realment dóna qualitat a un centre: el Projecte Educatiu.

El mes de febrer del 2016, la CUP va abstenir-se al Ple de Pressupostos per arribar a obtenir una sèrie de compromisos per part del govern en matèria de Drets Socials i Educació. Un dels importants va ser l’increment de la partida pressupostària destinada a les beques menjador i la retirada dels dos anys d’empadronament per accedir-hi a partir del maig del mateix any. També, en l’àmbit específic de l’educació, es va acordar establir una partida pressupostària concreta per engegar, altre cop, un estudi sobre l’equitat i equilibri escolar a la ciutat de Reus.

Amb la insistència en el seguiment de l’acompliment de l’acord, el març del 2017, es va fer la presentació del que havia de ser «L’Estudi per a l’Equitat Escolar» a Reus amb els següents objectius: Fer una diagnosi de l’oferta educativa, realitzar una avaluació de les polítiques de la distribució equilibrada de l’alumnat, analitzar les lògiques en la tria de centre educatiu i elaborar propostes d’intervenció educativa. Tot aquest procés dividit en diferents fases fins a tenir un informe parcial el passat novembre i un informe final el proper mes de febrer d’aquest any 2018.

En l’acord d’iniciar aquest estudi, la CUP també va exigir que el seguiment que se’n fes, no només s’havia de realitzar per part de les dues parts que van establir l’acord, CUP i Govern, sinó per part de les persones integrants del CEM, com espai de debat i de participació ciutadana en matèries educatives. Ahir dimarts, es va reunir el nou CEM, creat el passat novembre, on es van crear les noves comissions de treball i se’ns va explicar en quin moment de l’estudi ens situem actualment. S’han fet diferents entrevistes a famílies i diferents agents educatius, entre ells, els equips directius dels centres i l’ajuntament ha facilitat les dades necessàries per a fer l’anàlisi.

Per tant, la Candidatura d’Unitat Popular celebra que la regidoria d’Ensenyament es faci càrrec de l’educació a la ciutat i s’avingui a oferir transparència en la transmissió d’informació i proactivitat en oferir espais de diàleg, de debat i de, sobretot, propostes que vinguin, principalment, de tota la comunitat educativa: equips directius, ampes, alumnat, entre d’altres agents educatius.

Ara bé, encara ens mostrem molt crítiques pel que fa al posicionament de la regidoria en front el tancament de línies tal i com va quedar palès aquest dimecres al Consell Escolar Municipal. Ahir, se’ns va informar, oficialment, sobre aquest fet amb dades de la davallada d’alumnes (1092 alumnes aquest curs 2017-2018, 1028 alumnes el curs 2018-2019 i 949 alumnes el proper). És un context alarmant quan això es tradueix amb un tancament oficial a la línia de P-3 el curs vinent. (1 grup a l’escola Isabel Besora i 1 grup al Joan Rebull) i quan venim d’un tancament d’una línia de l’escola Ciutat de Reus, el curs passat. Tots tres tancaments a l’escola pública sense cap modificació en la concertada.

Aquesta preocupació era compartida i va crear debat dins les assistents del CEM, situació que denota que s’hi ha de fer front, i per això es necessita voluntat política per la part de la Generalitat, per la seva competència obligatòria i per part de la regidoria per no estar amatent a fer propostes al departament per revertir la situació.

Ara a l’actualitat, les ràtios per aula estan a 25 nens i nenes a infantil i primària i 22 en centres d’alta complexitat. Des de la CUP, una de les solucions que sempre hem posat damunt de la taula, com alternativa al tancament, ha estat la reducció de ràtios i que, ahir, també es va defensar per part d’altres opcions polítiques, equips directius i famílies. Esperem que la preocupació es mantingui i es passi a la denúncia i la moblització per mitjà de la creació d’espais on s’estableixin sinèrgies entre famílies, professorat, partits polítics i regidoria per a fer pressió al Departament d’Educació i posar-hi remei.

A més, recordem que el passat juny, la CUP va donar suport a una proposta presentada a la Generalitat de no renovar els concerts a les escoles que segreguen per sexe quan s’acabi la vigènca i finalitzi els terminis dels concerts actuals el 2020.  Anteriorment, la CUP, ja havia insistit reiteradament amb esmenes a diferents propostes de resolució, que, a més de per raó de sexe, tampoc es concedís concerts a aquells que discriminen per raons econòmiques o de qualsevol altre tipus.

Per tant, només ens queda dir que com a opció política que només defensa l’educació laica, catalana, pública i de qualitat, la retirada dels concerts hauria de ser una solució en primer terme per tal d’ aportar tots els recursos necessaris a l’educació com a servei públic i de primera necessitat.

 

Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus

25 de gener de 2016

« First‹ Previous45678Next ›Last »