Tag: Àmbit municipal

La CUP pregunta a Pellicer pel nou decret “sorpresa” que regula les terrasses i que s’està aplicant “sense el coneixement de cap dels agents implicats”

28 de juliol de 2017

La CUP de Reus critica el nou decret que “s’ha inventat” el govern de la ciutat que modifica, sense previ avís ni consens polític i social, les condicions d’horari de les terrasses. Aquest fet està generant situacions tenses entre consumidors, propietaris de locals i Guàrdia Urbana els darrers dies perquè “el govern no ha informat prèviament de la voluntat de limitar els horaris i els propietaris de les terrasses es troben que la policia local els fa recollir la terrassa sense conèixer-ne el perquè ”, assegura la formació.

Des de la candidatura de l’esquerra independentista lamenten que l’alcalde “torni a actuar sense tenir en compte els agents implicats i sense informar de la voluntat d’aplicar aquest decret en cap moment a la resta de grups municipals ni als propietaris dels locals amb terrassa”.

Marta Llorens assegura que “el debat no passa per valorar l’hora en què cal tancar les terrasses” sinó que demana, de nou, al govern de Carles Pellicer que “generi els espais de treball necessaris per donar resposta a les qüestions que afecten la via pública” i que “no imposi decrets que agafen per sorpresa tant als propitaris de terrasses, als consumidors que s’han d’aixecar de la cadira com a la mateixa oposició”.

La regidora recorda que el setembre del 2016 la CUP ja va proposar a ple de Reus debatre i treballar l’actual ordenança municipal de via pública per evitar situacions com aquesta. Des de la formació asseguren que aquest conflicte és una conseqüència més de la “manca de planificació del govern de Pellicer”, a qui reclamen explicacions sobre el nou decret.

Per solucionar aquest conflicte el més aviat possible, des de l’esquerra anticapitalista es proposa congelar l’aplicació del decret en qüestió i crear un espai de treball conjunt per poder arribar a un consens vers les condicions. La CUP, a més, assegura que aquesta voluntat de solució també l’expressen i manifesten més de 15 establiments afectats que veuen que en ple estiu han de lidiar amb clients i guàrdia urbana cada setmana.

La CUP denuncia la manca de previsió del govern municipal per oferir el servei de gossera pública

20 de juliol de 2017

El regidor cupaire Oriol Ciurana ha assegurat aquest dijous que “el temps  ha acabat donant la raó a la CUP en la gestió del servei de recollida d’animals a Reus”.

Ciurana ha recordat que “el febrer de l’any 2016, ja fa dos anys i mig, la CUP va pactar amb el govern la realització d’un estudi per crear una gossera municipal a Reus i posteriorment la pròpia CUP, a través de la seva comissió animalista, va presentar al govern un projecte acurat de gossera municipal”. Finalment, després d’aquest estudi, l’Ajuntament “va traspassar la responsabilitat al Consell Comarcal del Baix Camp, d’on Reus n’és l’Ajuntament més gran i amb més capacitat”.

En aquest sentit, el regidor ha indicat que tots els municipis més importants del Baix Camp estan governats per CiU o bé ERC, fet que hauria d’haver “facilitat la seva creació, i més, després d’un treball en el qual es van preveure bons resultats en cas de creació d’una gossera comarcal respecte al contracte vigent els darrers temps”. Ciurana s’ha mostrat molt crític amb l’actitud del regidor de Medi Ambient a la ciutat de Reus Dani Rubio “que no es va presentar a dues de les reunions per la creació d’aquesta gossera comarcal”.

A més a més, el regidor independentista ha volgut mostrar el seu malestar ja que aquesta inacció per part de l’Ajuntament i en particular del regidor Dani Rubio, pot acabar comportant a mig i llarg termini un perjudici econòmic, al marge de repercutir en el benestar animal, ja que amb el concurs desert caldrà prestar el servei d’igual manera, “segurament amb contractes menors que acostumen a sortir més cars per a l’administració municipal”. És per aquest motiu que la CUP assegura que “estem davant d’un exemple clar de mala gestió”.

En aquest sentit, el cupaire ha remarcat que s’ha fet realitat allò que “havíem advertit que podria passar amb el concurs de licitació de la gossera si l’Ajuntament no feia una aposta ferma per la creació d’una gossera municipal”, que, segons Ciurana, no és altra cosa que quedés “desert i amb el risc evident que el servei sigui prestat de manera precària i que tingui afectacions amb la qualitat d’aquest i vers el benestar dels animals”.

Oriol Ciurana ha recordat, també, que la comissió de Defensa, Drets i Benestar animal de la CUP de Reus ja fa mesos va fer públiques diverses consideracions al voltant d’aquesta licitació i en demanava una sèrie de garanties en la licitació i advertia sobre la situació en que quedaria el servei en cas que el concurs quedés desert.

La CUP ha volgut manifestar que és preocupant que el resultat final hagi sigut que per motius ideològics del govern municipal o per deixadesa en les seves funcions, finalment el servei hagi anat a mans de la mateixa empresa que ho gestionava fins ara amb pitjors condicions econòmiques per a l’Ajuntament, empresa que té denúncies per maltractament animal acceptades a tràmits pels jutjats de Reus.

 

 

La CUP proposa que l’Ajuntament destini els 900.000 € que haurà de pagar Josep Prat a pagar les DPOs que l’Hospital deu a les seves treballadores

19 de juliol de 2017

Arran de l’anunci de la sentència del Tribunal de Cuentas, que condemna a Josep Prat a pagar 900.000€ per haver autoritzat els pagaments de factures a Carles Manté i Jorge Batesteza, la CUP proposa que quan hi hagi sentència ferma i aquests diners siguin rescabalats, l’Ajuntament els destini a eixugar el deute que aquest té amb les treballadores de l’Hospital de Sant Joan.

La CUP no pot valorar encara la sentència emesa pel Tribunal de Cuentas, ja que la única informació que n’ha obtingut ha estat a través dels mitjans de comunicació. Per aquest motiu, la regidora Marta Llorens, ha denunciat un cop més “l’opacitat del govern municipal en les seves accions judicials i demanem que se’ns informi amb tot detall ja no sols sobre la sentència, sinó sobre el paper que ha tingut l’advocada representant de l’Ajuntament en aquesta causa”.

Amb tot, Llorens destaca que “la sentència del Tribunal de Cuentas és sumament important, en tant en quant hauria de servir per accelerar el procediment penal que s’està instruint als jutjats de Reus per la mateixa causa”.

La regidora ha destacat, especialment, que Josep Prat hagi al·legat en la seva defensa que l’ordre de contractació de Manté fos donada per superiors jeràrquics seus, ja que “aquest fet demostra un cop més que la nostra tesi de l’existència d’una xarxa organitzada per espoliar el sistema sanitari públic català pren força”.

En aquest sentit, la CUP considera que aquesta declaració obliga ara en el procediment judicial obert, a esclarir quina o quines van ser aquestes superiors jeràrquiques de Josep Prat que van “ordenar” que l’Ajuntament de Reus pagués factures a l’ex-director del CAT Salut per uns informes que a dia d’avui continuen sense aparèixer.

Segons Llorens, “aquesta qüestió és clau i podria obrir una nova dimensió al procediment judicial, que ja s’ha intuït, a mesura que en la instrucció de les diferents peces del Cas INNOVA s’apunta la participació d’alts càrrecs de la sanitat pública en diferents presumptes operacions irregulars”.

Pel que fa a la condemna a Josep Prat, que haurà de pagar 900.000 € a l’Ajuntament, Llorens considera que “si es demostra que alts càrrecs de l’Ajuntament de Reus espoliaven diners de l’arca pública per a benefici de privats (generant un important deute a l’Ajuntament que hem hagut de pagar la ciutadania i les treballadores) seria de justícia, que un cop l’Ajuntament reintegri aquesta quantitat, aquesta anés a parar a les treballadores de l’Hospital de Sant Joan a qui se les hi deuen les DPOs d’anys anteriors”.

 

La CUP de Reus exigeix fer efectiva i real la transparència de l’Ajuntament

12 de juliol de 2017

Fa poc s’ha conegut que l’Ajuntament de Reus ha estat puntuat favorablement per l’ITA (Índex de Transparència dels Ajuntaments).

L’assemblea de la CUP de Reus manifesta que aquests indicadors es queden en “meres estandaritzacions (per bé que necessàries) si després no hi ha uns protocols adequats que resolguin la interacció amb la ciutadania”.

Des de la CUP es valora que “aquesta interacció ben regulada i i la participació real de la ciutadania són els principis de la transparència real”, ja que “la transparència basada en un índex sense una participació posterior i un recull de les impressions dels ciutadans fa que l’objectiu final es quedi a mitges” i no permet, segns la formació, que la ciutadania esdevingui “un cos viu amb capacitat d’incidir en la gestió i polítiques que desenvolupa l’administració local”.

La Candidatura d’Unitat Popular remarca que calen accions concertes per materialitzar a l’hora de la veritat aquests índex i demana al govern de Reus:

  • Fer un esforç suplementari per fer arribar al conjunt de la ciutadania els continguts dels plens municipals i altres òrgans municipals.
  • Compromís amb eines de participació i informació prèvia com són les consultes ciutadanes, en aquest sentit els cupaires recorden la seva proposta de referèndum per discernir quin model de gestió de recollida de residus prefereix la ciutadania.
  • Compromís per a que els consells municipals siguin eines de transformació.
  • Compromís en que les conclusions dels processos amb participació ciutadana es materialitzin i no quedin als calaixos.
  • Compromís en respondre adequadament en temps i forma les peticions ciutadanes.
  • Crear consells de districte per col·laborar en articular la vida dels barris.
  • Habilitar centres cívics i altres equipaments municipals per tal de rebre ímputs de la ciutadania.
  • Promoure des de l’Ajuntament la participació dels treballadors afectats en els òrgans que els afectin: consells municipals, consells d’administració d’empreses… .

Per a la CUP, sense aquestes mesures “no es podrà parlar amb propietat de transparència amb l’objectiu d’assolir una ciutadania responsable i no només més o menys informada”.

En aquest sentit els cupaires incideixen que el projecte de l’Unitat Popular té per objectiu assolir els tres eixos que a dia d’avui posen en crisi el règim del 78: la sobirania, la lluita pels drets socials i finalment la democràcia, i que unes de les bases d’aquests pilars és la transparència real a les institucions, començant pels municipis.

Què hem fet la darrera setmana?

11 de juliol de 2017

Benvolguts i benvolgudes,

 

Com cada setmana us oferim un resum amb l’activitat més destacada que hem dut a terme des del grup municipal de la CUP de Reus: informeGM03_07_17.

 

Atentament,

Candidatura d’Unitat Popular de Reus

Conseller Comín: Que lleig començar un nou projecte mentint a la ciutadania

7 de juliol de 2017

El conseller Comín va visitar dijous l’Hospital de Móra d’Ebre per anunciar que, un cop acabi la concessió a GECOHSA (empresa 100% propietat de l’Ajuntament de Reus), passarà a ser gestionat per una nova empresa pública de la Generalitat anomenada Salut Terres de l’Ebre. Una notícia que després de les declaracions dels darrers mesos tampoc ha agafat a ningú per sorpresa.

De fet, tant és així, que les tres representants de la CUP al Consell d’Administració de GECOHSA, fa mesos que estem instant a la presidència i al propi Consell a debatre sobre quin paper havia de jugar l’empresa davant la fi de la concessió i el previsible futur sobre la gestió de l’Hospital.

Després d’insistir-hi durant uns quants mesos, finalment, al mes de juny la presidenta va incloure aquest punt a l’ordre del dia. La sorpresa: no hi havia cap proposta per part de la presidència ni dels membres del Consell d’Administració que estan al govern de Reus. La CUP vam ser els únics que vam plantejar la necessitat de no presentar-se al concurs i instar al CATSalut a assumir la gestió directa d’aquest Hospital, per tal de resoldre una anomalia històrica -que l’Ajuntament d’una ciutat gestioni l’hospital d’un altre municipi que es troba a desenes de quilòmetres-.

També vam posar l’accent en el fet que aquesta gestió garantís la subrogació i manteniment de tots i totes les treballadores (tant de les directes, com de les indirectes i de les empreses instrumentals), així com que una gestió directa hauria d’evitar tenir una doble llista d’espera a les persones usuàries en funció de si són clients d’una mútua, o no.

Tampoc va ser una proposta sorprenent per part de la CUP. Portem anys defensant-la i l’hem portat al Ple i també la vam exposar els mesos de juliol i agost passats als mitjans de comunicació, intercanviant punts de vista amb l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol. I, malauradament, tampoc va ser una resposta sorprenent, la de la presidència i l’equip de govern: el silenci més absolut, només interromput per les paraules de la presidenta per dir: “passem de punt”.

Un altre tema que hem tardat mesos a aconseguir al Consell d’Administració, ha estat el contracte de concessió de l’ICS a GECOHSA per la gestió de l’Hospital de Móra d’Ebre. I, pel que va dir ahir el conseller Comín, sembla que no se l’ha llegit.

Comín va dir que no volia entrar en qualificar la gestió de l’Hospital per GECOHSA, però sí que va responsabilitzar a l’empresa de la manca d’inversió en equipaments i infrastructura i va criticar l’operació de moure 4 milions d’euros per eixugar el deute de l’Hospital de Reus. Una preocupació que també compartim les usuàries, les treballadores i la pròpia CUP, com hem fet constar en reiterades ocasions al Consell d’Administració.

Tanmateix, el que no pot fer el conseller Comín és culpar a GECOHSA d’aquest greuge cap a l’Hospital de Móra, quan el CATSalut que ell presideix té exactament el mateix grau de responsabilitat sobre aquesta qüestió que la presidenta de GECOHSA.

Pel que fa a les obres i inversions, segons el contracte signat el 6 d’abril de 1988, una comissió de seguiment formada per la Generalitat i GECOHSA s’havia de reunir periòdicament per decidir quines inversions s’havien de fer al centre per garantir un bon manteniment i la disposició dels equipaments adequats per dur a terme l’activitat assistencial. Després de quasi 30 anys, encara no ha arribat el dia en que Generalitat i GECOHSA s’asseguin a una taula per pactar aquestes inversions i determinar quines n’ha d’assumir cadascuna en funció del Ple de Clàusules d’explotació de la concessió.

Pel que fa als moviments de capital, el conseller Comín sap perfectament que si la gestió de l’Hospital de Móra s’hagués assumit directament per la Generalitat, això no hagués pogut succeir mai, però que optant per la gestió indirecta a través d’una empresa externa, això succeeix sovint, i no sols a la sanitat sinó en tots els àmbits.

Lamentem que l’arribada de Comín a Móra d’Ebre sigui per expulsar-se totes les responsabilitats i culpar al qui ja se sap perdedor de tots els mals. Però, encara lamentem més, el silenci còmplice de la presidència de GECOHSA i de tot el Grup Salut respecte aquestes declaracions, i les que encara han d’arribar. Així és com defensen el seu “model propi de sanitat pública de qualitat, de proximitat i de referència territorial”?

 

Xavi Milian, Mariona Quadrada i Marta Llorens

Membres del Consell d’Administració de GECOHSA

 

 

 

La CUP i entitats diverses reclamen que es posin en funcionament les places de residència i centre de dia per a gent gran del CAP Horts de Miró

4 de juliol de 2017

El CAP Horts de Miró de Reus compta amb 58 places de residència i 20 places de centre de dia per a gent gran que estan a punt per utilitzar però estan tancades al públic des del dia de la inaguració del centre, el setembre del 2012, segons han explicat aquest matí membres de la CUP, el sindicat USITAC i l’Associació de Gent Gran de Reus i del Baix Camp.

Les entitats en qüestió demanaran al plenari reusenc, aquest dijous, que aquestes places a les quals només fa falta el mobiliari, s’obrin el més aviat possible al públic per oferir el servei pel qual van ser creades. Denuncien que “l’obra va tenir un cost de més de 5 milions d’euros de fons públics però ningú en pot fer ús després de 5 anys de ser construïdes” i no entenen com es mantenen tancades quan, asseguren, que “hi ha 200 persones grans que estan en llista d’espera per entrar en una residència a Reus i això comporta entre un any i mig i dos anys d’espera per obtenir una habitació”, fet que denuncien tenint en compte que molts avis i àvies es troben en situacions de precarietat i soledat que “no es poden tolerar tenin equipaments com aquest que no s’utilitzen per a res”.

D’altra banda, les associacions demandants han criticat el preu per accedir a una residència pública, que oscil·la entre els 1.500 i 2.200 euros al mes si no es compta amb cap subvenció i també han explicat que a les residències privades s’hi pot accedir ràpidament pagant entre 1.700 i 2.400 euros mensuals. En aquest sentit, lamenten que en el “context de crisi actual les administracions públiques mantinguin aquestes condicions vers la gent gran que ha aixecat aquest país” i denuncien que el sistema actual “afavoreixi les residències privades per davant del servei públic que hauria d’estar sempre subvencionat”.

La CUP demana que s’incloguin clàusules en suport a l’economia social i solidària en la contractació pública de Reus

3 de juliol de 2017

La crisi econòmica actual ha evidenciat que “cal un canvi de paradigma social i econòmic”, segons la Candidatura d’Unitat Popular, que demana al ple que la contractació pública reusenca tingui en compte clàusules que fomentin “la cooperació, la corresponsabilitat i el compromís social per projectar un futur allunyat del model merament competitiu i cercador únicament del lucre empresarial i financer que explica la situació actual”, ha assegurat Marta Puig.

La CUP demana ara a l’administració pública que es reponsabilitzi i no faci “ulls clucs a la greu situació actual que genera problemes socials, personals, psicològics o de mera supervivència per a una gran part de la població després d’anys d’atur, retallades, precarització de les condicions de vida i pèrdua de drets laborals aconseguits”.

En aquest sentit, la formació valora positivament que al ple del dia 19 de desembre del 2016 s’incloguessin les clàusules socials en la contractació pública de l’Ajuntament i ens dependents però demana anar més enllà tenint en compte, entre d’altres, el compromís del Govern de la Generalitat pel món cooperatiu amb les iniciatives arreu del territori en el marc del programa Aracoop, per obra del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

La CUP de Reus, en primer lloc, demana iniciar un debat social amb sindicats, administració, pimes, entitats ciutadanes per tal d’elaborar posteriorment una guia de contractació pública social.

D’altra banda demana introduir noves clàusules socials addicionals que introdueixin criteris de seguretat i salut laboral amb la designació d’una persona de contacte vinculada amb l’empresa adjudicatària amb dedicació exclusiva  per a la detecció de possibles incidències que sorgeixin en aquest àmbit. També volen introduir introduir un punt específic pel qual les empreses adjudicatàries de serveis municipals creïn un canal obert per a rebre qualsevol demanda de mediació per part de treballadors afectats o bé introduir criteris d’igualtat de gènere en la contractació pública, com ara que l’empresa adjudicatària realitzi, durant l’execució del contracte, un mínim d’accions de sensibilització i formació en matèria d’igualtat i conciliació recollits amb la normativa vigent, entre d’altres.

Des de la formació també es reclama al ple que s’inclogui anualment un informe sobre sobre l’aplicació de les clàusules socials en la contractació pública de l’Ajuntament i sobre les incidències al voltant de les clàusules aprovades i que s’iniciïn els treballs per configurar clàusules mediambientals en la contractació pública de l’Ajuntament de Reus.

 

 

 

La CUP denuncia un nou cas de “mal funcionament” de la sanitat pública a Reus

27 de juny de 2017

El grup de treball en defensa de la sanitat pública de Reus i la CUP han denunciat aquest dimarts un nou cas de retard en una intervenció quirúrgica en el marc de la campanya “No marxis sense hora, hi tens dret!” que la formació va engegar ja l’any 2013.

Aquesta campanya, segons la formació, pretén apoderar les persones usuàries i reclamar una atenció  dins del servei públic de màxima qualitat així com denunciar aquelles pràctiques que consideren irregulars,sobretot, “quan posen en risc la salut de les persones”, ha explicat Mariona Quadrada.

El cas exposat avui és el de la Fina Fernández, una persona que no pot treballar i que no es pot valdre per si mateixa perquè resta a l’espera d’una intervenció des del 2015, fet que condiciona totalment la seva salut física i psíquica. Fernández s’havia operat l’agost del mateix 2015 però, posteriorment, va caure i la pròtesis del braç que li havien col·locat se li va desplaçar durant el període en què feia rehabilitació. En aquell moment, l’Hospital de Reus li va comunicar que l’1 d’octubre de 2015 seria intervinguda de nou. La data per la intervenció, però, es va anar dilatant i, després de moltes reclamacions, li van dir que l’operarien el  març del 2017. A última hora, però, una urgència va passar per davant de la intervenció de la Fina i encara no s’ha pogut operar. La pacient viu ara en unes condicions precàries a causa de no poder treballar i assegura que “no pot més i que el fet de no ser intervinguda li condiciona tota la vida”.

Marta Llorens assegura que la denúncia d’avui “no és un cas aïllat” i afirma que respon a un model de sanitat pública “encobert”. “Manifesrtem de nou que el fet de fer conviure el model públic, privat i les mútues dins la sanitat pública provoca greuges com aquest que denunciem avui vers les persones que no tenen capacitat adquisitiva per pagar-se la sanitat. Si la Fina hagués anat per la sanitat privada avui segurament podria fer una vida normal i no estar relegada a una vida precària amb dolors crònics i angoixa constants”, ha afirmat la regidora.

Les entitats denunciants han animat totes les persones usuàries a reclamar els seus drets davant la sanitat per ser ateses en un temps adequat, tal com es recull als drets de les usuàries publicats al Departament de Salut. “D’aquesta manera contribuirem a la transparència del sistema sanitari públic i a millorar-ne el seu funcionament”.

La CUP lamenta que el “futur” consorci entre la Generalitat i l’Ajuntament de Reus per salvar l’Hospital, malgrat encara no tinguin explicacions concretes,  “mantindrà el model públic-privat que es denuncia i que deriva a situacions injustes com la denunciada”. “Això seguirà passant mentre tinguem la instrucció 5/2015 que avala l’activitat privada als centres sanitaris públuics.”, ha reiterat Llorens.

« First‹ Previous7891011Next ›Last »