La Candidatura també demana que es reconeguin els deportats reusencs als camps nazis

La CUP presenta aquest dilluns una moció per “manifestar el suport explícit del consistori vers els Comitès de Defensa de la República arran de la ràtzia repressiva de l’Estat” i “mostrar el compromís de l’Ajuntament de Reus amb les institucions catalanes en el procés de materialització de la República Catalana”, segons ha explicat Marta Llorens. Els cupaires també insten a l’Ajuntament a col·laborar en la defensa de reusencs i reusenques que vegin vulnerats els seus drets polítics.

La setmana en què s’ha fet públic que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha obert diligències contra els Comitès en Defensa de la República, la CUP considera “essencial” “frenar la criminalització vers l’organització popular” i defensar que “els CDR no són cèl·lules violentes i que no tenen cap altre objectiu que treballar des de la no-violència en favor de la República Catalana, una república on tothom hi tindrà lloc, vingui d’on vingui, pensi com pensi i parli la llengua que parli”.

Marta Llorens considera que “l’Estat espanyol, en totes les seves formes, ha engegat un procés de criminalització del moviment independentista amb la creació i socialització d’un relat que pretén justificar la repressió sense límits, al més pur estil franquista. Aquesta estratègia d’Estat no és nova, fa dècades que s’aplica a Euskal Herria on tot s’hi val, fins i tot castigar les famílies amb la dispersió dels presos o convertir una baralla de bar en un atemptat terrorista”.

En aquest sentit, la Candidatura defensa que “des que l’independentisme ha esdevingut majoritari a Catalunya, la pràctica de la no-violència ha estat un principi bàsic irrenunciable fins i tot davant de les actuacions d’unes forces policials desbocades que no han mostrat dubtes a l’hora d’agredir a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició” i per aquest motiu condemen tots els atacs per part de l’Estat espanyol.

D’altra banda, la formació anticapitalista recorda que l’any 2014 es va aprovar promocionar les polítiques de recuperació de la memòria històrica a Reus arran d’una proposta de la Candidatura. En aquella proposta es feia referència als 13 veïns de Reus deportats i assassinats als camps nazis. Segons Mariona Quadrada, ara caldria sumar-hi els deportats que van poder tornar vius, o els que no van ser recollits en els treballs realitzats per Montserrat Roig. En aquest sentit, el proper dilluns demanaran que Reus s’adhereixi al projecte Stolpersteine, “una iniciativa de l’artista alemany Gunter Demnig, que consisteix en la col•locació d’un llambordí fet a mà davant el domicili de cadascun dels deportats, on hi consten les seves dades vitals i les dates de la deportació com a exercici de moemòria històrica”,  tal com ha explicat Quadrada.