Category: Opinió

“PRINCIPI” O “MANIPULACIÓ” DE LA REALITAT (i sí, un altre ple de la vergonya!)

15 de gener de 2018

Ens explicarem les vegades que faci falta. No hem declarat voluntàriament d’acord amb un principi clar i bàsic; no reconeixem la justícia espanyola. Però hi ha dues raons fonamentals, també molt importants, que justifiquen encara més la nostra decisió i que giren a l’entorn de la “no-normalització” de l’estat d’excepció que estem patint. Una és la judicialització de la política evident i, l’altra, l’existència d’un aparell de l’estat corrupte que actua amb tota la impunitat del món i amb poder discrecional de manera que la llibertat d’una part de la ciutadania -la independentista- queda totalment criminalitzada per l’apreciació feixista i que té una única intenció: usurpar els drets fonamentals de les persones.  Aquest fet s’agreuja amb la connivència  dels partits que es fan dir “constitucionalistes, legalistes i demòcrates” com PP, PSC i, el seu partit, Ciutadans.

És veritat, senyor Juan Carlos! El ple del 28 de desembre va ser un, entre molts -des que vostès fan ús del “seu principi de realitat”– dels “plens de la vergonya”. I és que allò que potser els pesa no és tant  l’assistència de la ciutadania o del poble -nosaltres preferim dir-ne “el poble” per totes les connotacions que comporta de lluita, companyonia i solidaritat-, sinó que la seva opció política no tingui cap mena de capacitat mobilitzadora quan es basa en un discurs que no empodera les persones sinó que les  “adoctrina” i les priva de pensament crític.

Si parlem “d’un principi de realitat” no tergiversat; les persones que van assistir al ple de l’altre dia, són persones que no es van quedar a casa, com vostès, l’1 d’octubre, mirant com li rebentaven un ull al Roger Espanyol. Tampoc van fer mofa de les ferides al cap d’una dona quan segons qui, per les xarxes socials,  sí que va insinuar que era una fotografia feta expressament per tal de simular un cop sagnant amb l’utilització d’un pot de tomàquet triturat. Totes aquelles que érem l’1 d’octubre defensant les escoles amb els nostres cossos, som les que ara mantenim sinèrgies, compartim vincles i amor per a  passar aquests moments tan difícils però, sobretot, per a teixir un món millor i que vostès, senyor Juan Carlos, volen maltractar amb les seves demagògies.

Senyor Sánchez no posin el concepte de “legitima defensa” en boca d’un cos policial d’un estat que actua amb superioritat amb l’ús d’armes davant d’un poble que només té com escut el seu propi cos. No els permetrem manipular el llenguatge per oferir una visió polaritzada de la realitat, difondre discursos on l’oprimit passa a ser el culpable i l’opressor la víctima o culpar-nos d’haver provocat la violència exercida cap a nosaltres i utilitzar la interpretació de la llei per a justificar-ho. On hem arribat!

És preocupant que «el seu principi de realitat» hagi arribat a una part de la població reusenca. Encara ens queda feina per fer però ho aconseguirem.  Seguirem lluitant per uns valors republicans per tota la població que vol superar el règim del 78 i que va més enllà de la independència.

 

Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus

13 de gener de 2018

Jo vull ser rei!

9 de gener de 2018

Sí, però qui ho pot ser? A canvi de què?

A Reus, els tres reis mags es trien a dit des de la casa de la vila per obra i gràcia de l’alcalde en curs.

Normalment els homes triats han de ser persones que es puguin permetre una despesa de com a mínim 3.000 €, que és el que els costarà la festa de la compra de caramels per tirar al públic.

Els homes triats hi afegeixen la cort amb la seva família o gent propera, que fan de patges o altres personatges.

Més enllà d’això, la tradició diu que hi ha un rei blanc, un de ros i un de negre. Pel que fa als dos primers, no hi ha problema de color entre els habitants de la ciutat.

Ara bé, i el negre? Fa uns quants anys i per mitjà d’una associació de senegalesos, es va aconseguir que el rei fos d’aquest col·lectiu. Un encert que donava credibilitat als personatges i encara molt més important, incloïa algú que no pertanyia a les elits de la ciutat. Tanmateix, aquestes persones no pagaven, així doncs, de sobte, van desaparèixer de les previsions de la cavalcada.

Aquest últim any ens hem superat, fent que un home dels triats sigui un regidor de l’Ajuntament. Un regidor que ha fet de rei negre pintat. Segur que a Reus no hi ha cap africà, cubà, dominicà o català que sigui negre? Quina vergonya!!

Ens hem preguntat per què fer de rei ha de ser un privilegi per a unes persones i no sigui accessible per a unes altres. Ens ho creiem que la ciutat és de la ciutadania o, són paraules i al fons ja ens va bé que només en pugui participar una minoria? Així és com anem excloent i ens tanquem en un món petit d’unes quantes persones, en lloc d’obrir-nos a tothom.

Segur que hi hauria mil formes participatives o, per exemple, per sorteig, per barris, per carrers, etc.., si hi ha voluntat, hi ha proposta i solució. Pel que fa als diners és fàcil, tres per tres, nou. L’Ajuntament no es pot fer càrrec d’aquesta despesa quan gasta molt més amb atraccions de carrer que ningú no ha demanat?

Perquè tant en el cas dels reis com en d’altres, qualsevol persona, home o dona de la ciutat n’ha de poder participar amb igualtat i deixar enrere privilegis de segles anteriors que ja haurien d’haver passat a la història.

Tot molt democràtic, ara que fem República.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

9 de gener de 2018

Conseller Comín: Que lleig començar un nou projecte mentint a la ciutadania

7 de juliol de 2017

El conseller Comín va visitar dijous l’Hospital de Móra d’Ebre per anunciar que, un cop acabi la concessió a GECOHSA (empresa 100% propietat de l’Ajuntament de Reus), passarà a ser gestionat per una nova empresa pública de la Generalitat anomenada Salut Terres de l’Ebre. Una notícia que després de les declaracions dels darrers mesos tampoc ha agafat a ningú per sorpresa.

De fet, tant és així, que les tres representants de la CUP al Consell d’Administració de GECOHSA, fa mesos que estem instant a la presidència i al propi Consell a debatre sobre quin paper havia de jugar l’empresa davant la fi de la concessió i el previsible futur sobre la gestió de l’Hospital.

Després d’insistir-hi durant uns quants mesos, finalment, al mes de juny la presidenta va incloure aquest punt a l’ordre del dia. La sorpresa: no hi havia cap proposta per part de la presidència ni dels membres del Consell d’Administració que estan al govern de Reus. La CUP vam ser els únics que vam plantejar la necessitat de no presentar-se al concurs i instar al CATSalut a assumir la gestió directa d’aquest Hospital, per tal de resoldre una anomalia històrica -que l’Ajuntament d’una ciutat gestioni l’hospital d’un altre municipi que es troba a desenes de quilòmetres-.

També vam posar l’accent en el fet que aquesta gestió garantís la subrogació i manteniment de tots i totes les treballadores (tant de les directes, com de les indirectes i de les empreses instrumentals), així com que una gestió directa hauria d’evitar tenir una doble llista d’espera a les persones usuàries en funció de si són clients d’una mútua, o no.

Tampoc va ser una proposta sorprenent per part de la CUP. Portem anys defensant-la i l’hem portat al Ple i també la vam exposar els mesos de juliol i agost passats als mitjans de comunicació, intercanviant punts de vista amb l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol. I, malauradament, tampoc va ser una resposta sorprenent, la de la presidència i l’equip de govern: el silenci més absolut, només interromput per les paraules de la presidenta per dir: “passem de punt”.

Un altre tema que hem tardat mesos a aconseguir al Consell d’Administració, ha estat el contracte de concessió de l’ICS a GECOHSA per la gestió de l’Hospital de Móra d’Ebre. I, pel que va dir ahir el conseller Comín, sembla que no se l’ha llegit.

Comín va dir que no volia entrar en qualificar la gestió de l’Hospital per GECOHSA, però sí que va responsabilitzar a l’empresa de la manca d’inversió en equipaments i infrastructura i va criticar l’operació de moure 4 milions d’euros per eixugar el deute de l’Hospital de Reus. Una preocupació que també compartim les usuàries, les treballadores i la pròpia CUP, com hem fet constar en reiterades ocasions al Consell d’Administració.

Tanmateix, el que no pot fer el conseller Comín és culpar a GECOHSA d’aquest greuge cap a l’Hospital de Móra, quan el CATSalut que ell presideix té exactament el mateix grau de responsabilitat sobre aquesta qüestió que la presidenta de GECOHSA.

Pel que fa a les obres i inversions, segons el contracte signat el 6 d’abril de 1988, una comissió de seguiment formada per la Generalitat i GECOHSA s’havia de reunir periòdicament per decidir quines inversions s’havien de fer al centre per garantir un bon manteniment i la disposició dels equipaments adequats per dur a terme l’activitat assistencial. Després de quasi 30 anys, encara no ha arribat el dia en que Generalitat i GECOHSA s’asseguin a una taula per pactar aquestes inversions i determinar quines n’ha d’assumir cadascuna en funció del Ple de Clàusules d’explotació de la concessió.

Pel que fa als moviments de capital, el conseller Comín sap perfectament que si la gestió de l’Hospital de Móra s’hagués assumit directament per la Generalitat, això no hagués pogut succeir mai, però que optant per la gestió indirecta a través d’una empresa externa, això succeeix sovint, i no sols a la sanitat sinó en tots els àmbits.

Lamentem que l’arribada de Comín a Móra d’Ebre sigui per expulsar-se totes les responsabilitats i culpar al qui ja se sap perdedor de tots els mals. Però, encara lamentem més, el silenci còmplice de la presidència de GECOHSA i de tot el Grup Salut respecte aquestes declaracions, i les que encara han d’arribar. Així és com defensen el seu “model propi de sanitat pública de qualitat, de proximitat i de referència territorial”?

 

Xavi Milian, Mariona Quadrada i Marta Llorens

Membres del Consell d’Administració de GECOHSA

 

 

 

Reflexions de cultura (1)

13 de març de 2017

El matí del dia que ens puguem despertar del malson del govern actual a la ciutat, la paraula Cultura s’haurà desfet com un glaçó al sol. Segurament descobrirem un panorama carrincló, passat de moda, gris i sense les connexions i cohesió necessàries entre les persones de la vila que s’haurien de desprendre de l’activitat cultural.

En aquest moment, gran part d’aquesta activitat es realitza gràcies a la tossuderia de persones, grups efímers o entitats constituïdes, que amb les seves creacions i propostes omplen l’agenda dels espectadors i alhora satisfan la gana de vivència cultural dels seus membres.

També hem de reconèixer que massa sovint tota aquesta dedicació arriba només als entorns de les mateixes entitats o a grups de persones que, amb un cert poder adquisitiu, poden accedir a aquesta cultura.

Tampoc creiem que l’administració hagi de fer de programadora ni de patrocinadora de la cultura en la seva totalitat, però sí que n’ha de ser la facilitadora a tres nivells per tal que els ciutadans puguem exercir el dret que tenim a la cultura i el lleure:

1/gaudir-ne com a espectadores o espectadors

2/gaudir-ne com a artistes amateurs o no

3/viure’n com a professionals d’alguna disciplina

Des de fa uns quants anys i amb l’excusa de la crisi, sempre d’avançada, les polítiques han abandonat els creadors i només s’han abocat a les grans indústries culturals, fent-ne un aparador. S’han bandejat la recerca i el treball cultural que s’havia començat (l’origen del festival Trapezi, el Cos, el Caer…) i que havia d’haver estat de llarg recorregut.

Tinguem en compte, a més, que, per desgràcia, participem d’un imaginari impregnat de la lògica neoliberal de consum cultural que l’administració assumeix per desídia, en primera instància, però que esdevé una gran eina neutralitzadora. Aquesta cultura, sovint prové de propostes vistoses i buides de contingut o i sense ànim de ser cap motor de transformació social o aliment dels nostres desitjos, la nostra espiritualitat, despertar-nos les emocions i desenvolupar l’esperit crític.

La batalla en l’àmbit cultural haurà de passar per entendre la cultura com a activitat del poble i no tant o no només com a producte de consum. Haurem de desmuntar també, la idea d’alta cultura ja que l’ús de la cultura depèn principalment de les nostres necessitats per explicar i entendre el món. Així, doncs, haurem de posar l’èmfasi en les necessitats culturals abans que en les de la indústria cultural.

Haurem de refer, també, el concepte cultura només com a reclam turístic o com a allò que tenim per mostrar als nostres visitants i impregnar-nos de la idea que les pràctiques culturals són alguna cosa que parteix de la societat, de nosaltres mateixos. A partir d’aquí haurem d’analitzar els rols dels especialistes i de les polítiques de l’administració i replantejar de dalt a baix aquest espai de la vida.

 

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

Març de 2017

Inauguració, sí, però de què?

25 de gener de 2017

Tal i com se’ns ha anunciat, dissabte 28 de gener es produirà la inauguració de Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.

La CUP va presentar una moció al Ple perquè se celebrés aquest esdeveniment amb l’únic ànim d’impulsar, incrementar i renovar la cultura de la ciutat i fer possible la participació de la ciutadania, tant entitats com persones individuals, a l’hora de fer propostes i mostrar allò de què som capaços a Reus.

A les reunions amb els grups municipals, poques, segons la nostra opinió, se’ns ha informat del procés de captació de fons, públics o privats, en aquest últim cas, sense seguretat total. No se’ns han concretat les propostes fins fa un parell de setmanes i tampoc no s’han acabat de definir quines queden fora i quines sí que es realitzaran. Continuem doncs amb aquest fer sobre la marxa i sense previsió. I no cal dir que els grups municipals no hem tingut espai per posicionar-nos pel que fa a l’elecció  o no de les propostes.

Sabem que a hores d’ara hi ha un programa publicat dels esdeveniments que s’han d’anar succeïnt durant els primers 6 mesos, tanmateix algunes ja es duen a terme any rere any o d’altres com per exemple l’exposició Herois Ocults de La Caixa, que no tenen res a veure amb el propòsit de l’esdeveniment.

També remarquem que força de les entitats convocades i que han proposat esdeveniments, s’han trobat ja formant part d’un programa, sense saber si el pressupost presentat serà viable o no. Només la bona voluntat d’aquests grups culturals farà que puguem gaudir d’actes reeixits i ja veurem qui en paga “el gasto”.

Per a nosaltres ser Capital, primer, hauria de permetre definir un circuit d’espais de creació cultural i artística que mitjançant la promoció i la difusió, siguin l’autèntic aparador participatiu de la cultura de la ciutat per gaudir-ne entre tota la ciutadania. En segon lloc, creiem que Reus s’hauria de reivindicar com una ciutat dels Països Catalans, mostrant així la vinculació amb el país sencer.

Si com a conseqüència, això fa que gent de fora se’ns apropi, millor, però, sobretot, creiem que hem d’apostar perquè tant el procés com el resultat, sigui popular i que aquesta manera de treballar sigui el pòsit que quedi d’aquesta celebració.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

25 de gener de 2017

 

 

 

 

La regidoria de cultura, una vacant per cobrir

3 de novembre de 2016

Gent de Reus, us hem de comunicar que no tenim regidoria de cultura. De fet qui hagi vist les declaracions de la regidora Montserrat Caelles la setmana passada a Canal Reus, ja ho té clar.

No hi ha projecte per als propers 3 anys: qui dia passa, anys empeny, doncs…

De l’escola del Giny que havia d’esdevenir un centre d’ensenyament reglat d’arts gestuals i circ no se sap què se’n farà: “a l’espera de l’elecció del director nou del Trapezi”. És clar que com que un festival de circ com aquest no interessa, entenem que tampoc l’escola. Segurament perquè la cultura de carrer i la que traspassa fronteres i és popular es veu com a “cultura de nivell baix” i “no fa per Reus”.

I el gran tema: Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.

Aquí hem de subratllar que va ser la nostra formació qui va presentar la moció per a la celebració d’aquest esdeveniment, amb la intenció molt clara que ens serviria com a potenciador d’aquesta àrea, al nostre entendre, en caiguda lliure. Des de la regidoria, allò que s’ha tirat endavant és la contractació de persones que haurien de ser les executores del projecte. Tanmateix, som a principis de novembre i allò que ja hauria de ser públic, no sabem ni tan sols si està embastat.

Tampoc la previsió econòmica no estava clara a mitjans d’octubre i encara no en tenim notícia, ni els grups municipals ni les entitats a qui es va posar el caramel a la boca i, de moment, el tenen al pap.

I el que és més important: el contingut. Sabem en termes quantitatius que hi ha més de 170 propostes de les entitats o persones. En canvi, més enllà del títol, no en coneixem ni les raons ni els objectius.

En la mateixa línia, tampoc no trobem lícit que festivals, festes o esdeveniments, que ja se celebren com a cosa corrent any rere any, s’incloguin a la Capital de la Cultura com si fossin extraordinaris.

Per un altre cantó, la regidora de Cultura que diu que les entitats són les que han de proposar i fer i l’Ajuntament n’ha de fer l’acompanyament. Grosso modo hi podríem estar d’acord, a partir de la idea d’autogestió i de llibertat de decisió dels grups culturals de la ciutat. Ara bé, una cosa es deixar fer (o fer-ho veure) i l’altra no fer res. Ens temem, doncs, que més aviat es tracta d’un autèntic “feu, feu, que jo aquí terra deixo el jec”.

En resum una gran desorganització i cap mena de projecte estratègic de ciutat és el que està ocorrent a cultura, que sort té dels tècnics que van tirant endavant els projectes existents, pràcticament sense recursos ni propostes.

Mentrestant a Reus passen coses, moltes. Poesia, música, arts plàstiques, teatre…, es couen a les mans de grups de gent que es troba i s’ajunta per crear i gaudir al marge de la institució i sense cap reconeixement seriós per part de la regidoria, que s’estima més dedicar els esforços humans i econòmics a Promoció de Ciutat, la nineta dels ulls del govern, obviant la cultura o fent passar gat per llebre.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

3 de novembre de 2016

 

Fotografia del Diari Més

Serà qüestió de confiança

27 de setembre de 2016

Després que la CUP-CC anunciéssim el sí a la Moció de Confiança presentada per Carles Puigdemont, diverses persones més que menys influents i reconegudes han publicat articles amb l’objectiu de mantenir la pressió mediàtica i política sobre nosaltres.

Per exemple, Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui, publicava un article titulat “El sí de la CUP”, on deia el següent:

Però estaria molt millor que ens digués que aquest sí és compartit per tota la CUP […] i estaria molt bé que aquest sí anés clarament lligat a un compromís amb el pressupost i, posats a fer, amb les conclusions que hi hagi d’haver en el debat de política general que s’ha de celebrar entremig d’una cosa i l’altra.

Poca broma! Mig paràgraf es necessita per retreure’ns ser una candidatura plural i exigir-nos un sí a tot. Sense condicions. Enaltint fe cega de naturalitat religiosa. Insisteixo: poca broma! Al meu parer, però, el que trobo més preocupant és que algú com Xevi Xiró sap perfectament que a la CUP no se’ns pot demanar fer de comparsa per la nostra confluent realitat.

Som una candidatura independentista on hi conflueixen moltes experiències; persones que porten anys i anys treballant i lluitant per la independència, entre moltes altres lluites; organitzacions imprescindibles que han aguantat el pols i han mantingut el compromís davant l’adversitat i la repressió. Considerar que aquesta confluència pot esdevenir comparsa sense que serveixi per, si més no, culminar el procés engegat a Catalunya és una falta de respecte a la memòria i, sobretot i principalment, una pèrdua de temps.  

Si la CUP-CC vam aprovar per àmplia majoria facilitar la investidura de Carles Puigdemont és perquè vam assumir la correlació de forces, el vam considerar una persona més accessible i d’una nova generació convergent a la que li interessava superar l’etapa del pujolisme i l’autonomisme. Fer xantatges tàctics com la Moció de Confiança fruit del fracàs de la imposició d’uns pressupostos sense negociació ni intencionalitat de ruptura, no vindria a ser el que esperàvem, certament.

Però tornem-hi, nova oportunitat des d’aquest mes de setembre; no només tenim mesos per endavant sinó que seguim mostrant la voluntat i la necessitat de negociar uns pressupostos de ruptura que culminin el procés independentista a Catalunya. I posat a insistir, quin remei, recordar que no demanem uns pressupostos avalats pel nostre programa polític sinó de compromís amb el procés. La República ens espera.

 

Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus

Què passa amb els carrers de Reus?

1 de setembre de 2016

Durant l’estiu hem anat notant la inflexibilitat de donar permisos per fer actes al carrer per part de l’Ajuntament. Ens preguntem si s’està gestant un canvi de paradigma pel que fa a aquesta qüestió, que haurem de seguir de prop.

En vam tenir un exemple al voltant de les festes del barri de Santa Anna que va deixar clar el desinterès total per part del consistori que les persones que viuen de costat es puguin autoorganitzar per celebrar una festa anual.

Ara, en trobem un altre cas que ha de donar les gràcies a l’Ajuntament del Morell per la bona resposta que ha tingut la iniciativa que presenten en aquell municipi. Es tracta de la quarta edició de la Mandriliada, que fins ara s’havia celebrat en espais privats de Reus i que, en créixer com ho ha fet per la gran participació de la gent, ha hagut d’emigrar a la població del Tarragonès. Sí, emigrar perquè troben que l’Ajuntament de Reus no s’implica amb les entitats culturals juvenils i perquè no faciliten espais per a aquest tipus d’accions.

Que trist, una vegada més que, quan la ciutadania s’organitza per fer propostes culturals, creatives i lúdiques per al gaudi de tothom, no es tinguin ni tan sols en compte i s’hagi d’anar a trucar a la porta d’un altre municipi.


Per si algú no els coneix Mandrília és defineix així:

“Som Mandrília Associació, una entitat de Reus que té com a objectiu promoure l’entreteniment inclusiu, de qualitat, i autogestionat.

No tenim cap rumb marcat, fem el que ens motiva en cada moment, ja siguin contes per a nens, concerts per a joves o teatre per gent gran etc.
Mandrília Associació treballa per democratitzar l’espai públic i alliberar-lo de polítiques restrictives i de cinisme, procura que les seves activitats es facin al carrer, que la gent literalment hi topi.

I per últim i no menys important Mandrília fomenta la cohesió i la cooperació entre entitats, per tal que treballin juntes, que creïn novetats a partir de cada camí propi. Mandrília esdevé una mena de pega de contacte per unir entitats, crear xarxa, sinergies i en definitiva més força i més cultura.”

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus.

1 de setembre de 2016

Ja hi tornem a ser. Per què CUP?

8 de juny de 2016

Doncs sí, les alarmes tornen a sonar. Ahir les CUP vam decidir que no podíem assumir l’aprovació dels pressupostos de Junts pel Sí. La pressió mediàtica, conduïda per Tv3 i Can Godó, torna a culpar-nos de tots els mals i anuncia que les conseqüències són noves eleccions, la fi del procés, la sentència de les classes populars…

Des de les CUP no estem dient no, estem demanant poder negociar en condicions uns pressupostos que no només volem aprovar sinó que els necessitem.

Hi ha diferents qüestions a tenir en compte:

– Les més de 3.000 persones que dilluns vam fer assemblees locals i territorials extraordinàries per decidir el nostre posicionament, ho vam fer sobre el paper. És a dir, i per enèsima vegada, les nostres decisions són preses sense especulació, valorant si el contingut és suficient per fer avançar el procés. Si algú no entén una decisió col·lectiva en el sí de la CUP, el que ha de fer és preguntar-se si la militància tenim una informació que la resta no.

– L’únic missatge que està donant la CUP és que vol negociar i aprovar els pressupostos. I això és unànime. El debat estava, ahir, en si ho fèiem negociant-los sencers o via esmenes parcials. I si l’opció escollida va ser la primera és perquè se’ns han presentat uns pressupostos tancats, sense temps per valorar-los en condicions i sense opció de negociar. I això fa pensar que l’objectiu era tensar la CUP internament, i per aquí van molt equivocats.

– No són uns pressupostos socials i contravenen la declaració de ruptura del 9N. De fet, el seu contingut està més rebaixat que el propi programa electoral de Junts pel Sí i se’ns han rebutjat propostes seves, per exemple, recaptar impostos progressius a les rentes de més de 90.000€ anuals o superar el sostre de dèficit imposat per l’Estat. Això no és assumible? Realment el govern volia que la CUP votés favorablement?

D’altra banda, dir que la via de negociació amb l’Estat està exhaurida però imposar uns pressupostos assumint totes les prohibicions del mateix? Et voilà, quina paradoxa!

– Els 800 milions d’euros que s’incrementen en polítiques socials es poden incorporar avui mateix mitjançant una modificació de crèdit. Una operació més que habitual i constant als ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Parlament… ho fem? O simplement són una moneda de canvi per posar més pressió sobre la CUP?

Cal insistir: no només tenim mesos per endavant sinó que mostrem la voluntat i la necessitat de negociar uns pressupostos de ruptura. Malauradament, a Junts pel Sí li és més senzill culpar a la CUP que trobar una posició unànime internament, fer negociació a tres bandes o simplement reconèixer que estan actuant dia a dia sense saber com ho faran els propers mesos.

Hem demostrat que les especulacions electorals no influeixen en les nostres decisions, és una llàstima que Convergència i ERC no facin el mateix.

La República els espera, potser els ha de superar.

 

Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus

8 de juny de 2016

Meritxell Ruiz…digui no al ‘ministro’ de Justícia!

27 de maig de 2016

Ja ens n’hem assabentat que l’escola Joan Rebull de Reus haurà de fer el 25% de les matèries troncals en castellà al grup de 1r B per ordre judicial. El jutge ha ordenat mesures cautelars després de la denúncia d’una família. Altre cop, el Sistema Judicial Espanyol imperant, a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ens ofega i, ara, amb les lleis d’educació.

I és més gran la nostra tristesa quan les senyores Regidora d’Ensenyament, Dolors Sardà i la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz han confirmat, obertament, que aquestes mesures són “d’obligat compliment”.

Com sempre, ens farem trampes al solitari i farem servir el discurs de “ja ens ho manegarem” perquè afecti el menys possible el nostre model lingüístic i pedagògic. Però allò que a simple vista pot semblar un discurs fàcil, és una posició crítica i greu ja que aquest posicionament en fals, posa, altre cop, la comunitat educativa en controvèrsia (claustre i famílies) quan no és un problema de caire pedagògic, sinó totalment polític.

Per tant, no demanarem explicacions a les direccions d’aquests 19 centres públics de Catalunya que s’han trobat entre l’espasa i la paret. En el nostre cas de Reus, les demanarem a la Regidora d’Ensenyament, Dolors Sardà, a la Inspectora Patrícia Terradellas, a la Cap dels Serveis Territorials, Sílvia Rodes i en, primera instància, a la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que sota el nom de la LEC (LLei d’Educació de Catalunya) ens agafem, encara, de la mà de la LOMCE Espanyola.

Meritxell Ruiz, desobeeixi!!!! Desobeeixi i facis càrrec de la responsabilitat que té coma a consellera, posicionant-se, sense embuts, a favor d’una escola catalana. Ja no li demanem per la pública, ja que ens ha demostrat que no n’està gaire convençuda. Altre cop donarà la mà al Partit Popular; la primera, amb el suport als concerts econòmics a les escoles segregades per sexes. La segona, desmantellant un esforç gran de mils i mils de persones que s’han manifestat a favor d’una nova Llei d’Educació. I, ara,la tercera, sotmetent-se a unes ordres judicials imposades per un sistema jurídic espanyol!!!

Senyora Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz! Autoinculpis i mostris ferma davant el Ministro de Justíca, el Senyor Rafael Catalá!

Deixarà recaure la responsabilitat a una direcció, i en el seu efecte, a la directora del centre?

Serà capaç d’obviar la situació extremadament crítica d’una persona que si no obeeix les mesures cautelars pot ser inhabilitada i suspesa de les seves funcions?

Deixarà altre cop, que un debat, únicament polític i, sobretot, de voluntat política, sigui interpretat com un debat de contingut pedagògic i lingüístic que posa en contradicció un consell escolar de centre?

Quina mala consciència tindria jo, en el seu lloc, Senyora Consellera!

Prou de tirar la pedra i amagar la mà! Dignifiquem l’educació d’aquest nou país que serà la nova República dels Països Catalans!

12345