La CUP exigeix que els 900.000€ de Josep Prat pel cas INNOVA serveixin per pagar les retribucions endarrerides dels treballadors de l’Hospital

Aquesta tarda, els consellers de la CUP proposaran al Consell d’Administració de Reus Serveis Municipals (RSM) – l’antiga INNOVA – que els més de 900.000 euros de la sentència del Tribunal de Comptes contra Josep Prat es destinin a pagar les retribucions endarrerides (DPOs) de les treballadores i dels treballadors de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR).

L’esmentada sentència obliga a Josep Prat a pagar més de 900.000€ per haver autoritzat, com a director general d’INNOVA, els pagaments de factures a Carles Manté i Jorge Batesteza de manera injustificada.

El Consell d’Administració de RSM proposarà avui que els diners provinents de la sentència dictada pel Tribunal de Comptes s’abonin a l’HUSJR, sense concretar-ne la partida. En canvi, des de la CUP la consellera Marta Llorens exigeix que «es faci justícia amb l’ espoli de diners de l’arca pública per a benefici de privats, generant un important deute a l’Ajuntament que hem hagut de pagar la ciutadania i les treballadores». Com al juliol del 2017, la formació de l’esquerra independentista demana que aquesta quantitat es destini a les treballadores de l’Hospital Sant Joan, a qui se les hi deuen les DPOs d’anys anteriors.

Llorens afegeix que la Presidenta del Consell d’Administració del Grup Salut, Noemí Llauradó, i el mateix director del CatSalut, Adrià Comella, no contaven amb aquesta quantitat per resoldre les causes de dissolució de l’HUSJR. «Per tant, creiem que s’han d’optimitzar recursos i destinar-los a satisfer necessitats també importants com són pagar sous als treballadors i treballadores», afirma la portaveu de la CUP.

En aquest sentit, la CUP es satisfà que tots els indicis que ha anat aportant sobre la mala gestió de l’Hospital Sant Joan «s’han anat corroborant». D’una banda, en el fet que l’HUSJR serà gestionat directament pel CatSalut i, de l’altra, que el model sanitari público-privat de Catalunya «és el que ha portat a una situació de dèficits astronòmics a l’hospital de Reus», en paraules d’Edgar Fernàndez, conseller de la CUP. Fernàndez recorda que «és aquest model, amb l’alcalde socialista Lluis Miquel Pérez, amb el suport d’ERC i ICV, i mantingut pel PP, CiU, i Ara Reus, el que ha portat la ciutat un dels casos més greus de corrupció en la sanitat catalana, el cas INNOVA».

La CUP encara posa en dubte la «suposada bona gestió» que es farà de l’Hospital fins a finals del 2019, quan es creï finalment l’empresa pública del CatSalut. Llorens té dubtes sobre la integració del conglomerat d’empreses relacionades amb l’HUSJR al CatSalut. Per exemple, el Centre Mèdic Quirúrgic – CMQ, una empresa que segons la portaveu de la CUP «manté la perversitat del model sanitari publico-privat català a Reus». Llorens ha manifestat que «des del CatSalut se’ns ha donat entendre que l’activitat concertada que ara ofereix el CMQ no es mantindrà i que la gestió d’aquesta empresa no entra en els seus càlculs i que per tant, el futur de l’empresa és incert».

Reus, 19 de desembre de 2018

Candidatura d’Unitat Popular de Reus