La Llei Aragonès precaritzarà els serveis públics

4 de desembre de 2019

Notícia, OpinióSense comentaris

La Llei Aragonès pretén legislar i regular la privatització dels serveis públics com l’educació, la sanitat o els serveis d’atenció a les persones. Es tracta d’una proposta impulsada per ERC, la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que obre la porta al desmantellament dels serveis públics.

La Llei Aragonès regula explícitament l’externalització dels serveis socials i de salut, els serveis educatius i de formació, així com els serveis comunitaris, socials o personals. Des de la CUP manifestem que aquesta regulació facilitarà les privatitzacions. Això vol dir, disposar d’uns serveis públics i fonamentals basats en les lleis d’oferta i demanda. Això vol dir, rebre uns serveis bàsics per una empresa que busca el màxim benefici econòmic. El resultat no pot ser un altre que la degradació de la qualitat dels serveis sanitaris, educatius i socials.

Per disposar d’uns serveis públics de qualitat és imprescindible que es prestin des de la titularitat pública. Les externalitzacions i privatitzacions comporten precarietat laboral així com la concentració d’aquestes concessions en mans de grans empreses, que són les que tenen prou capacitat productiva per donar resposta al servei demandat.

A més, la Llei Aragonès suposa la feminització de la pobresa

Gran part dels serveis afectats per la Llei Aragonès estan directament relacionats amb les cures i l’atenció de les persones, tasques que històricament han assumit les dones treballadores. Aquestes tasques, que són claus per la producció de la vida, no se les ha donat mai el valor que mereixen. Ara, la Llei Aragonès no farà una altra cosa que precaritzar aquests serveis. Les dones conformen el 80% del personal dels serveis que ataca la llei, el que significa que les dones hauran de suportar pitjors condicions de treball i, conseqüentment, augmentar l’escletxa salarial de les pensions.

Cal dir un NO rotund a la Llei Aragonès. Per avançar cap a uns serveis públics de qualitat cal posar la vida al centre. I això significa una sanitat, una educació i uns serveis socials al marge de la lògica d’acumular beneficis de les empreses.