La CUP es mira amb recel la modificació del Reglament Orgànic Municipal

La formació agraeix que s’impulsi el procés per treballar sobre els mecanismes de participació de la ciutat però lamenta que s’hagi hagut d’insistir reiteradament perquè es complís aquest acord aprovat per unanimitat des del 2011, any en què la CUP va entrar al ple del consistori i espera que tot plegat no es redueixi a una mera declaració d’intencions.

El 7 d’octubre de l’any 2011 el ple de Reus va aprovar per unanimitat la moció de la CUP en què s’instava a redactar un nou Reglament de Participació i reformar el ROM. La primera proposta es va aprovar per unanimitat, malgrat no s’ha complert ni s’ha inciat cap tràmit al respecte. D’altra banda, al llarg de l’anterior mandat, la CUP ha presentat diverses propostes per reformar el ROM com: convocar la primera Assemblea Municipal Oberta, demanar una nova reglamentació de la Junta de Portaveus, entre d’altres.

La Candidatura ha reclamat insistentment aquestes modificacions perquè considera que els textos actuals tenen buits de contingut importants, contemplen estructures que no s’han implementat mai com els districtes i no recullen molts aspectes de participació per tal que aquests reglaments arribin a ser un instrument efectiu, tal com el senyor Secretari ha comentat en diverses ocasions.

La CUP, doncs, agraeix que es convoqui la comissió per treballar ambdues normatives i hi treballarà conscientment però es mostra recelosa en vista de manca d’actitud reiterada del govern municipal per articular una participació ciutadana real. De fet, al ple del 4 de setembre d’enguany es van aprovar uns terminis per iniciar aquestes modificacions que ja no s’han complert.No obstant això, la Candidatura considera essencial treballar per uns mecanismes de participació real i garantir que les portes de l’ajuntament s’obrin cap a fora.

En aquest sentit, la comissió de participació interna de l’assemblea local fa mesos que treballa en la cerca d’alternatives als reglaments actuals i insisteix en el fet que aquest procés ha de comptar amb la participació vinculant de les entitats sectorials i la ciutadania reusenca en general.

Pel que fa a les propostes concretes, en primer lloc es demana que es vinculin el ROM i el Reglament de Participació per tal de crear un marc d’acció unitari. En relació al ple, algunes de les propostes formulades són que les sessions plenàries se celebrin a la tarda per fomentar-ne la participació ciutadana, que les entitats i associacions puguin presentar mocions per sí mateixes o que la documentació de les comissions informatives s’enviï amb més de 48 hores d’antelació per tal de poder treballar-la correctament.

També es plantegen mecanismes per fomentar la participació dels treballadors de l’Ajuntament i reformes respecte les empreses municipals. Pel que fa a aquestes, la CUP proposa substituir el Consell d’Administració d’aquestes pel Consell de Servei Públic, participat pels representats dels treballadors i persones de l’àmbit en qüestió que hi puguin desenvolupar una tasca d’assessorament extern, o ampliar la periodicitat de la Junta General. Bàsicament, doncs, es reclama que la ciutadania tingui al seu abast els mecanismes de participació directa vinculants que determinin la política municipal.

La CUP lamenta el retard en l’inici de curs dels centres cívics

Les activitats dels centres cívics començaran gairebé un mes més tard del previst per un retard administratiu en la contractació de personal. La Candidatura no comprèn l’ajornament ja que la programació d’aquests es tanca a principis de l’any en curs i lamenta la manca de previsió i planificació del govern municipal vers aquests espais.

Abans de l’estiu la CUP, informalment, va preguntar a la regidora Maria Dolors Sardà quins plans tenien de cara al curs que ara comença per als centres cívics. Segons Mariona Quadrada “l’objectiu era poder actuar conjuntament en la tipologia de les activitats programades com en els objectius de dinamitzadors culturals als quals creiem que han de respondre aquests espais”. Sardà, però, va respondre que la programació dels centres estava lligada des de feia mesos i que, per tant, ja no hi havia marge possible de modificació.

Fa uns dies, a través d’una carta oficial de la regidora de Participació i de diverses notícies de la premsa, es va tenir constància que l’inici de curs s’ajornava gairebé un mes i començaria el 2 de novembre en comptes del 5 d’octubre, tal com estava previst. El retard en sí es justificava per la dificultat en el tràmit administratiu de contractació dels docents.

La CUP lamenta que el mateix dia del començament de curs, encara s’estiguessin obrint sobres per a la licitació d’activitats i no comprèn la justificació d’aquest retard. La programació dels centres cívics sol enllestir-se entre els mesos de febrer i març de l’any en curs. Enguany, però, la planificació d’activitats i cursos dels centres es va ajornar fins després de les eleccions municipals i, conseqüentment, no s’hi ha arribat a temps. La regidora cupaire Mariona Quadrada assegura que “la regidora de Participació hauria d’haver donat explicacions públiques i més detallades per aclarir sobre qui recau la responsabilitat d’aquests retards”.

La CUP considera que els centres cívics són espais vitals per a la dinamització dels barris i per fomentar el teixit associatiu. “Els reusencs i reusenques, des dels barris, hauríem de tenir capacitat de decisió sobre què es fa en aquests espais de titularitat pública que, entre d’altres, podrien solucionar la manca d’espais per a les associacions de lleure”, segons Quadrada. Així, doncs, la formació de l’esquerra independentista reivindica que les atribucions d’aquests centres superin la lògica empresarial i no es limitin a simular acadèmies que ofereixen múltiples disciplines.

Candidatura d’Unitat Popular
Reus, 20 d’octubre de 2015

La CUP critica la manca d’interès de l’equip de govern de Reus en fer un debat profund de les ordenances fiscals.

La CUP ha fet roda de premsa avui a l’ajuntament per fer una valoració del proper ple del divendres dedicat a les ordenances fiscals i també ha valorant les mocions presentades pels altres partits.

El regidor de la CUP Edgar Fernández ha recordat en primer lloc la commemoració de l’assassinat per part del règim espanyol del moment del president de Catalunya, Lluís Companys, fent-ne “un reconeixement polític a la seva figura” que ha fet extensible a d’altres lluitadors socials del nostre país, com Salvador Seguí o Joan Garcia Oliver.

Fent un paral·lelisme amb el moment actual, Fernández ha remarcat el fet que la Generalitat hauria d’estendre aquest suport en d’altres casos de desobediència amb encausats, posant l’exemple dels qui tenen causes pendents pel multireferèndum organitzat des de la societat civil i en els que el Departament d’Interior de la Generalitat hi va prendre part activa..

En aquest sentit, el regidor de l’Esquerra Independentista ha valorat la proposta de declaració de suport a Mas, Ortega i Rigau presentada per ERC com de parcial i d’insuficient en el contingut, ja que Fernández també ha criticat que “cal fer una defensa política del 9 de novembre com un fet de desobediència col·lectiva”, en comptes de basar-ho en una defensa individual o legitimant que es va fer amb l’empara de les lleis estatals, en aquest sentit ha afirmat que “la CUP farà les seves aportacions a la Declaració”.

Respecte a les mocions dels altes partits, el regidor ha anunciat que, descomptant la de C’s que fa referència a la sortida de Reus de l’AMI, que ha criticat per oportunista, la CUP votarà a favor de les que han presentat els altres partits. Amb tot, Fernández ha fet esment que les mocions presentades pel PSC, ERC i Ara Reus no deixaven de ser res més que un recull de bones intencions en les que únicament s’’insta a l’Ajuntament a fer accions sense fer propostes concretes de com dur-les a terme.

Per la seva banda, la també regidora de la CUP, Marta Llorens, ha continuat la roda de premsa criticant durament el funcionament de tot el procés previ als plens, i ha posat l’exemple de la documentació demanada per part de la CUP per abordar tot el debat de les ordenances fiscals, remarcant la nul·la predisposició per part de l’equip de govern en facilitar la informació prèvia.

Llorens també ha afirmat que les qüestions plantejades per la CUP en el debat d’ordenances poden ser vetades de bon començament per part de l’equip de govern, a causa de l’arbitrarietat del procés de votació fins a dia d’avui, en que les modificacions d’ordenances proposades pel govern eren votades en bloc i les aportacions dels partits eren acceptades o no prèviament en funció de la voluntat del govern municipal, en comptes d’entrar ordenança per ordenança amb les esmenes de tots els partits, “fent d’aquesta manera els regidors la feina per la que estan cobrant”.

Entrant més al detall, la regidora ha dit que “la Cup estem totalment en contra de les «bonificacions en termini avançat» en tant que només beneficia a qui disposa de líquid en comptes corrents i estaríem d’acord en la «bonificació en funció de la renda», ara bé, ja que no podem matisar el nostre vot, ens hem d’abstenir ja que si hi votéssim en contra podríem perjudicar encara més al ciutadà ”.

Entrant més al fons del debat d’ordenances i pressupostos municipals, Llorens ha remarcat que “aquestes ordenances fiscals vénen condicionades totalment, per les possibilitats pressupostàries i no per les necessitats de les persones. Des de la Cup creiem que les ordenances fiscals s’haurien d’entendre com una eina més per a la transformació social redistribuint i socialitzant la riquesa”.

Llorens també ha criticat que el govern municipal “va emmarcar el debat d’ordenances fiscals amb la pèrdua de 600000€ provinents de l’estat espanyol i 300000€ conseqüència de l’increment de l’1% als funcionaris, responsabilitzant-ne d’aquesta manera als treballadors públics d’aquesta situació”.

Ja entrant en el pla de les propostes de la CUP, Llorens ha posat alguns exemples com ara introduir criteris de progressivitat segons la renda en les taxes que han de pagar els ciutadans, eliminar el caràcter pregat de les bonificacions i exempcions fiscals fet que fa poc transparent i accessible per al ciutadà el coneixement d’allò al que té dret si vol pagar menys o directament estalviar-se alguns pagaments, o bé bonificar en alguns casos a entitats sense ànim de lucre.

Aquest dissabte manifestació: Aturem el TTIP!

EL TTIP (acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió) és un nou tractat internacional impulsat des de les corporacions multinacionals que al igual que altres tractats similars és definit com una necessitat per millorar el creixement econòmic i la competitivitat. És tracta doncs d’un tractat transatlàntic que té diversos objectius:

· Vol eliminar les barreres no aranzelàries entre els estats per tal d’acabar amb les limitacions de beneficis de les empreses multinacionals, facilitar a aquestes la gestió dels serveis públics i establir una estructura judicial al marge dels estats que permeti el màxim benefici a les grans empreses.

· L’aprovació d’aquest tractat significaria una pèrdua sistemàtica de drets per a les persones i a la classe treballadora en particular, ja que permetria una rebaixa sistemàtica dels drets laborals, la utilització de mètodes com els transgènics o el fracking que accelerarien la destrucció del territori, la privatització dels pocs sectors públics que queden com la sanitat o l’educació i la desregulació de les poques lleis que queden de control bancari, augmentant el poder econòmic de les multinacionals.

· Es tracta d’un atemptat mortal a la independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les seves institucions, convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població, i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular. Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació.

Però aquest tractat no és un projecte que caigui del cel, sinó que respon a l’ofensiva que els poderosos mantenen contra la classe treballadora. Hem d’entendre el TTIP com una peça més del capitalisme despòtic, i afrontar-lo com una nova batalla per aturar la regressió de drets de les classes populars i acabar amb la dictadura del capital i les multinacionals.

A més, la lluita contra el TTIP és imprescindible per aconseguir una plena sobirania econòmica, i serveix per desemmascarar d’una vegada per totes el joc que fan les institucions europees com la Unió Europea a les multinacionals. Lluitar contra el TTIP és lluitar contra l’Europa del capital, és lluitar contra l’acaparació de capital en mans d’uns pocs, es a dir, és lluitar sistemàticament contra el capitalisme, l’imperialisme i el patriarcat com referència social. Hem d’acabar amb aquest sistema que només serveix per maximitzar els guanys empresarials, que és culpable de l’explotació de les classes populars, les desigualtats de gènere, de que els pobles perdin la seva sobirania i responsable de la degradació del territori.

Per aconseguir això cal que ens organitzem i prenguem la iniciativa. Cal que les classes populars agafin consciència i lluitin des de tots els fronts contra les agressions que li planteja el capital. Nomes amb l’organització i la lluita al carrer serem capaces d’aturar que un tractat com aquest s’aprovi i que, en definitiva, acabem amb qualsevol opressió.

La lluita contra el TTIP va més enllà dels debats parlamentaris. És la lluita per la defensa dels serveis públics, per la millora i recuperació dels nostres drets socials, la defensa del territori i el medi i el repartiment del treball i la riquesa.

Per la plena sobirania dels pobles!