“Caixa o faixa”, morir no ha de ser un luxe.

Sempre s’ha defensat, sota el paraigües dels drets humans, que la vida d’una persona ha de ser digna. Si volem una dignitat en vida a la qual hi tinguem accés tota persona, perquè no ha de ser-ho en el moment de la mort? La majoria de vegades defensem l’educació, la sanitat, els drets socials com béns de primera necessitat on el benefici privat és totalment criticable. Ens ho plantegem, doncs, quan hem de fer front a les defuncions?

L’any 1996, davant el monopoli en el servei funerari, en el Butlletí Oficial de l’Estat número 139, es va publicar el Reial Decret Llei 7/1.996, de 7 de juny, de Mesures Urgents de Caràcter Fiscal i de Foment i Liberalització de l’Activitat Econòmica. L’article 22 d’aquesta norma va liberalitzar la prestació dels serveis funeraris i va suprimir la consideració dels tanatoris i dels serveis funeraris com a serveis essencials reservats a les Entitats Locals.

Aquesta lliure competència en el mercat funerari seria un pas per allunyar-nos, encara més, de la concepció d’aquest servei com a servei de primera necessitat, i segurament, propiciaria  Ia corrupció en el sector quan altres agents interessats entrarien dins el joc i se seguiria beneficiant les grans empreses funeràries. La llei que en el seu moment volia fer front al monopoli afavoriria a les grans empreses dotades de grans ingressos a controlar aquest sector.

Per altra banda, la Generalitat de Catalunya va aprovar una nova llei (la Llei 2/1.997, de 3 d’abril), sobre Normes Reguladores dels Serveis Funeraris, amb els objectius, d’una banda, de fixar l’abast de les competències dels poders locals en relació amb els serveis funeraris i les potestats que en aquest àmbit podien exercir els ajuntaments o, si és el cas, els consells comarcals i, d’altra banda, determinar les condicions mínimes que havien de tenir les entitats prestadores de serveis funeraris, tant en allò que fa referència a la submissió a la normativa sanitària aplicable com a la garantia dels principis d’universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets de les persones usuàries.

Podem pensar que amb l’ implantació d’aquesta llei,  la regularització del servei ens acostaria a  l’ideal de concepció dels serveis funeraris com a servei públic en tant que volia “garantir els principis d’universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets de les persones usuàries” però la realitat n’és ben bé una altra. Parlar d’un mínim de  2000 o 3000 euros de cost d’aquests serveis és parlar de servei públic? Apujar l’IVA d’un 8% al 21% segons la llei imposada per Rajoy és parlar del servei funerari com un servei universal? La tranquil·litat ve donada, per les Pòlisses de Decessos, a aquelles persones difuntes que han pagat mensualment una quota durant tota la seva vida i han lliurat a la seva família de pagar quantitats astronòmiques per la cerimònia de defunció però que s’han venut al mercat de les grans asseguradores per por de no tenir “una mort digna”.

Dins d’aquest marc, ens situem a Reus, on hi tenim Reus Serveis Municipals, a través de la seva divisió de Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, que segons l’ORDENANÇA REGULADORA DELS SERVEIS FUNERARIS DE L’AJUNTAMENT DE REUS  de 18 D’AGOST 2012 a l’Article 12 sobre Preus i altra informació hauria d’actuar amb total equitat en oferir serveis a preus realment públics i així abolir el concepte de “serveis de beneficència”en aquells casos en què la persona no pot accedir al servei per falta de recursos i l’establiment d’una nova sucursal de l’empresa de Serveis Funeraris  Grup Mémora  que aplica unes tarifes pels serveis prestats d’un mínim de 3500 més IVA.

Amb tot això, la nostra ciutat, segueix ubicant-se en un marc de privatització  ja que tal com podem parlar de Grup Mémora com empresa privada també podem catalogar de privat el caràcter que, encara avui dia té Reus Serveis Municipals, una  societat resultat de la reestructuració del hòlding d’empreses municipals Innova Grup d’ Empreses Municipals de Reus SA que manté un sistema de gerència equiparable a la gestió privada; Reus, altre cop, queda lluny de ser una ciutat que dóna accés al servei públic.

Sabem si el Grup Mémora té la intenció d’obtenir totes les llicències per establir totes les instal·lacions necessàries per oferir els seus serveis? La intuïció ve per un altre costat, la utilització de les instal·lacions de Reus Serveis Funeraris.  Òbviament que l’empresa municipal defensarà el fet d’aplicar preus de lloguer d’espais però estarem  d’acord que la utilització d’unes instal·lacions públiques pel benefici privat propicia un endeutament del servei públic que es pot veure revertit amb un servei precari a la ciutadania, com hem evidenciat fa temps amb la privatització de la sanitat. Tal com ens volen fer creure, estem a l’era del lliure mercat però  sempre ens oposarem de manera unilateral a  una mercantilització  dels drets universals, també el cas de la dignitat de la mort, i més encara, quan això suposa certes complicitats entre empreses per tal de guanyar quantitats de diners astronòmiques mitjançant el desconeixement i el patiment de totes nosaltres.

Esperem el “Llibre de Bones Conductes” com a resultat d’un acord entre el Síndic de Greuges i les Funeràries que hauria d’haver sorgit a mitjans del 2015. Desitgem que aquest acord tingui en compte una possible i necessària participació pública de serveis que deixi garantit el caràcter universal d’una atenció funerària de qualitat a les persones i, per tant, també a tots els reusencs i les reusenques.