La Candidatura d’Unitat Popular considera que les modificacions d’ordenances enganyen la ciutadania i no afavoreixen les classes populars
Després de conèixer la proposta de modificació d’ordenances que va proposar el govern de JxCat, ERC i Ara Reus a finals de la setmana passada, la CUP de Reus critica que són unes modificacions que no afavoreixen, en absolut, les classes populars. La portaveu de la formació, Marta Llorens manifesta que “és una vergonya que es plantegin unes modificacions d’ordenances d’aquesta manera i és imperdonable que el govern enganyi la ciutadania amb uns plantejaments que amaguen molta lletra petita i no hagi invertit ni un segon a replantejar unes modificacions que puguin revertir la delicada situació de crisi econòmica que pateixen les classes populars de la ciutat de Reus.”
La Candidatura recorda que des del confinament ha augmentat fins el 4% el nombre de població reusenca amb risc d’exclusió social. La regidora Marta Llorens hi posa xifres concretes i exposa que “això és al voltant de 1300 famílies que es tradueix amb una xifra de 4.000 persones que no tenen accés als subministraments bàsics i és molt greu. No entenem com ERC, un dels socis de govern que plantejava un gir en termes de fiscalitat, a hores d’ara, no hagi sabut imposar-se i no hagi plantejat una proposta de modificacions que s’emmarqués en la fiscalitat progressiva. Cap de les propostes en matèria d’hisenda que proposa el PAM, endegat per ERC, es compleixen i això és inadmissible perquè ara més, que mai, és necessari.
Segons la CUP de Reus, aquestes modificacions s’han fet seguint els criteris de “política d’amiguets”. Així ho declara Marta Llorens Pérez quan parla de la bonificació del 95% de l’IAE per les empreses que arribin a una xifra de negoci d’un milió d’euros anuals i que puguin contractar un mínim de 25 treballadors i treballadores. En aquest sentit, els anticapitalistes sospiten que la mesura vagi en la direcció “d’afavorir la construcció del nou Mercadona de la Sedera.” Llorens critica que “per un costat es desmantellin les petites parades del Mercat del Carrilet i per l’altra no es posa cap entrebanc, al contrari, s’afavoreix amb noves mesures fiscals a la construcció d’una gran superfície alimentària a la Sedera.”
Una altra consideració que planteja la Candidatura d’Unitat Popular és en matèria d’habitatge és que “no hi hagi cap evidència de contribuir a una accés equitatiu a l’habitatge en les modificacions d’ordenances que planteja el govern”, segons manifesta la portaveu de la Cup de Reus quan es refereix a la bonificació del 95% de l’ICIO per a les obres de nova edificació en edificis d’habitatge protegit. Segons Llorens es refereix a que “fa pocs dies també ens vam assabentar del projecte de la Hispània que només dedicarà el 30% del sostre residencial a habitatge amb protecció oficial i el 70% a habitatge lliure. En altres paraules, altre cop aquest govern dóna suport al benefici de les grans constructores privades en detriment dels petits propietaris que tenen la voluntat de rehabilitar els seus edificis per a posar-los a disposició de lloguer social. En aquest sentit, aquests últims només se’ls ha proporcionat una línia d’ajuts per la subvenció del 50% del cost de les obres de rehabilitació, amb un import màxim de 10.000 euros quan tothom sap que els costos poden ser superiors, tot plegat un despropòsit.”
Finalment, la CUP de Reus titlla aquestes modificacions d’ordenances d’una nova escenificació i de molt poca planificació, anàlisi i voluntat de contribuir a la millora de les vides d’aquelles reusenques i reusencs que més estan patint la crisi econòmica actual.
L’Esquerra Independentista denuncia la repressió i persecució de l’independentisme a través de la campanya ‘La solidaritat no és delicte’ i anuncien un acte per dissabte amb la participació d’Anna Gabriel
Un total de 6 causes judicials imputen a més de trentena persones de Reus i n’investiga a 20 més. Més de la meitat de les persones imputades són membres de diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista. Aquestes acusacions s’emplacen en diferents mobilitzacions, des de les denúncies per l’Operació Judes contra els CDR acusats de terrorisme fins a la publicació de les sentències del ‘judici del procés’. És per això que avui, des de l’Esquerra Independentista de Reus donen el tret de sortida a la campanya La solidaritat no és delicte.
Oriol Sales, portaveu de la campanya, ha assegurat durant un roda de premsa realitzada amb persones encausades, que “es fa palès el caràcter persecutori i assenyalador del poder judicial i els cossos policials”, de fet, el propi portaveu considera “surrealista” la macrocausa general perquè “fins i tot han imputat una noia que a la tardor vivia i treballava a l’altra punta de la península”. Per altra banda, denuncien, a més a més, que “una vegada més, és la Generalitat qui esdevé acusació particular en una de les causes, i que el mateix govern que predica patir la repressió i a la vegada crida a la mobilització, és qui exerceix aquesta mateixa persecució sobre les independentistes”, ha sentenciat Oriol Sales.
La campanya que avui presenta l’Esquerra Independentista vol ser “un clar missatge de suport a totes les encausades i un avís als que ens volen silenciar: no afluixarem fins a l’absolució de totes i cadascuna de les independentistes represaliades”, ha assegurat Carlota Vendrell, també portaveu de la campanya.
Per últim, aquest dissabte es presentarà la campanya durant un acte polític, a les 7 del vespre a la Sala Santa Llúcia de Reus, on participaran els Advocats Voluntaris de l’1 d’Octubre de Reus i Alerta Solidària, organitzacions responsables de les encausades en la macrocausa reusenca. També hi haurà una intervenció de l’Anna Gabriel, d’una de les persones detingudes en l’operació Judes el 23S, a més d’un membre de la campanya. L’acte es farà amb totes les condicions de seguretat i caldrà inscripció telemàtica prèvia a més de poder-se seguir de forma telemàtica des del web lasolidaritatnoesdelicte.wordpress.com
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus denuncia la falta de transparència de l’Ajuntament de Reus vers el DUPROCIM i presentarà una moció el proper ple per forçar el consistori a comunicar els possibles riscos per proximitat al tram de la via de transport de matèries perilloses. Els anticapitalistes consideren una greu falta de responsabilitat no informar a la ciutadania, i especialment a les escoles, residències i habitatges, del que suposa estar al costat d’aquest tram de vies.
La comissió de Medi Ambient de la CUP critica que s’hagi permès la construcció d’escoles i zones amb una alta concentració de persones al costat de les vies, quan Protecció Civil desaconsella de manera ferma que hi hagi parcs infantils ni edificis que puguin concentrar més de 1.000 persones. Segons el DUPROCIM, aquests espais han de garantir les condicions per una evacuació ràpida o bé per un confinament i per tant, no hi hauria d’haver col·lectius vulnerables ni reunir més d’un miler de persones.
A més, la CUP de Reus sol·licitarà el desviament d’aquest tram de vies per evitar el transport de matèries perilloses dins de la ciutat. Pàmies considera que «no té sentit desviar els camions amb càrrega química per fora de la ciutat i després no es faci el mateix amb el tren». Tanmateix destaca que a l’àrea afectada es troben ubicats centres educatius, nuclis d’habitatges, residències de gent gran i parcs infantils, entre altres. Finalment, Pàmies recorda que «tot el que hi hagi a menys de 300 metres de les vies es considera zona d’alta perillositat».
Dir que la Carta dels Drets Humans del 1948 ja reconeixia l’alimentació com un dret bàsic i fonamental és repetitiu i buit perquè més enllà de les paraules no hi ha traducció en fets. És evident i ho sabem, que en matèria de drets humans, en general, i en particular no complim ni els mínims.
Ningú no negarà que la qüestió del menjar i de l’alimentació és nuclear, potser el dret més essencial de tots perquè compleix una funció bàsica, sense la qual, morim. El nostre cos es forma de nutrients, nutrients que són als aliments. Per tant és la primeríssima necessitat. Així doncs, l’alimentació és a la persona allò que és la persona a la vida: el centre.
Durant els últims 40/50 anys la nostra estructura política, l’administració, la societat, tots plegats, hem prioritzat la producció, el comerç i el consum d’aliments sota el punt de mira de la globalització per damunt del de les sobiranies. Dit d’una altra manera, hem passat de tenir el control del territori, de la producció i la venda, de la traçabilitat natural del producte a dependre de les grans multinacionals, empreses l’escomesa de les quals és la rendibilitat econòmica i prou, produint molt més del que cal i sense importar-los en absolut la qualitat dels aliments i el benestar de les persones.
La diferència és ben clara. La primera opció, a més de donar-nos seguretat alimentària, sobretot pel que fa al producte fresc, ens humanitza, ens acosta al coneixement dels productes, les seves combinacions i maneres de cuinar-los. La segona, el que fa és dissenyar productes, crear nous gustos i combinacions sense fonament i, sobretot, que se’n venguin molts, tant se val com estiguin elaborats. I aquí hi ha la trampa, és allò de l’opció personal: “cadascú és lliure de triar on i què compra”. L’argument és pobre, classista i discriminatori, perquè la majoria de butxaques no s’ho poden ni plantejar, per molta consciència que es tingui. O pitjor, a causa de les desigualtats educatives i culturals potser no hem tingut l’oportunitat d’incorporar aquesta consciència.
I amb aquest escenari veiem com la fam no s’eradica: al 2015 va afectar 795.000 milions de persones al món. Però què passa ara mateix ja en plena pandèmia? De moment només en tenim algunes dades aportades per organitzacions que ho treballen, però que no són exhaustives.
En el mateix ordre de coses, les dades sobre malnutrició i obesitat que creixen amb 2.000.000 de persones obeses. És obvi que aquestes situacions afecten la població més pobra. I, paradoxalment o no, als països més “desenvolupats”. Això explica el concepte fet realitat de “fam oculta”, en paraules planes, podem menjar molt, però gairebé tot aliments buits, és a dir menjar brossa.
Per tant, ens cal un sistema alimentari públic i universal que vetlli per les persones igual com hauria de ser en educació o salut. Hi ha molts i molts deures per fer, deures que posarien en entredit molts interessos empresarials i polítics, i això que ara seria l’hora d’aprofitar el moment que vivim en què dia sí, dia també veiem els forats del sistema i ja no tenim prou fil per cosir-los, potser es tracta de ser valents, estripar-los i posar totes les forces en els canvis que ens calen per ser més humans.
Les administracions i, ara que es diuen republicanes, haurien d’assegurar una sèrie de qüestions com ara les que apuntem i a tall d’exemple, perquè això només és un esbós, o que treguin la paraula republicà dels seus discursos.
–Assegurar les cadenes alimentàries curtes: seguretat alimentària entesa no només com a higiene sinó com a nutrients, gust i cultura. Aprofitar que els transports transnacionals seran més difícils i menys, degut també a les mesures sobre el canvi climàtic.
–Regular el preu de mercat dels aliments. Topalls necessaris, justos i iguals per a tothom.
–Crear marques territorials honestes, fugint de la banalització i poca fiabilitat.
–Crear un rebost per a desastres.
–Fer servir instruments normatius: etiquetatge, impostos a l’alimentació buida o miraculosa o prohibir-la directament com a atac a la salut pública
–Adaptar de la producció alimentària al medi, a l’entorn alimentari i no a l’inrevés.
–Constituir els Consells alimentaris locals (països anglosaxons) per assolir: aliment adequat, segur, diversificat, just, saludable, que ha de comportar la sostenibilitat a tots nivells, inclòs el de preus al consum.
–Moratòria de grans superfícies.
–Espais alimentaris públics: possibilitat de reconversió dels restaurants que no han resistit que es poden transformar en menjadors col·lectius, servei a les escoles, presons, casals de gent gran…, serveis comunitaris.
Per tant l’objectiu hauria de ser: proveir-nos d’un sistema alimentari organitzat públicament com la sanitat o l’educació i anar superant el capitalisme que, com diu l’Eudald Carbonell és un sistema arcaic propi del paleolític.
Avui fa 80 anys que van afusellar al President Companys. A Reus, s’havia de fer un homenatge a la Plaça Catalunya que finalment s’ha suspès per mesures contra la Covid-19. A Barcelona i altres indrets però, sí que s’ha celebrat, d’una manera o altra, la commemoració a la figura de Companys.
Lluís Companys fou una de moltes víctimes del franquisme, però el seu assassinat és un símbol, pel fet de ser un president escollit democràticament, perquè la seva execució fou conseqüència d’una «justícia» que, encara avui, continua actuant en molts àmbits, perquè l’estat espanyol no ha demanat mai perdó, com ho han fet altres estats implicats en la captura i entrega del president al règim franquista.
A la nostra ciutat, sembla que el tema de la Memòria Històrica no importa gaire al govern de Reus. Durant el mandat anterior, la CUP hem proposat diverses accions per dignificar la memòria històrica. Es va aprovar, per exemple, una moció per assenyalar els alcaldes franquistes que hi ha exposats a la Sala Evarist Fàbregas de l’Ajuntament o posar plaques Stolperstein a diverses víctimes del feixisme. A hores d’ara, però, el govern de JxCat, ERC i Ara Reus continua sense dur a terme cap d’aquestes propostes.
Trobem greu que el govern municipal no estigui fent els deures en clau de memòria històrica i encara més estant ERC al capdavant. El desinterès per aquest tema es fa evident quan ni tan sols es fa esment al Pla d’Acció Municipal.
La CUP considerem que en un moment en què vivim un augment d’agressions feixistes, Reus hauria de ser un exemple de lluita antifeixista, creant un veritable mur cap a la ultradreta. Pintades, escridassades, cops, trencadisses, vexacions a entitats i persones, assenyalaments i denúncies a tot tipus de persones per defensar les seves idees, són alguns exemples que la ciutat ha patit. Però queda palès que el govern no té cap intenció en visibilitzar ni aturar el feixisme.
Ara ens preguntem si el govern local farà costat a les 40 persones represaliades de Reus per protestes independentistes.
Volen denunciar l’estat de brutícia de la ciutat de Reus sota el hashtag #XunREUSmésNET
La CUP de Reus s’ha fet ressò de les queixes de veïns i veïnes de Reus sobre l’estat dels carrers durant aquests darrers mesos. Amb la intenció de denunciar el mal servei de recollida de residus a la ciutat, la comissió de la “Brossa” de la CUP inicia la campanya “PER UN REUS MÉS NET”, que es durà a terme a Twitter i Instagram. Demanen que la ciutadania pengi fotografies amb el hashtag #XunREUSmésNET, adjuntant la ubicació i el dia exacte de la instantània, per fer un recull de les zones més abandonades.
Amb la campanya, els cupaires volen evidenciar que FCC no compleix amb el compromís de neteja pel qual aquesta empresa rep més de 14 milions anuals. Denuncien, a més, que el govern de JuntsxReus, ERC i Ara Reus només afavoreix els interessos privats i reivindiquen que l’única opció per arribar a l’excel·lència en el control i execució del servei és la internalització i la gestió directa des de l’Ajuntament de Reus.
La regidora Mònica Pàmies recorda que durant els darrers anys “hem regalat més de 33 milions d’euros a FCC” i que el govern ha pujat els impostos a la ciutadania que no han revertit en una millora del servei”. De fet, segons la Candidatura, la mala qualitat del servei s’ha agreujat des de l’època de confinament, la qual cosa “s’evidencia la deixadesa” per part del govern de la ciutat. Segons Joan Ribas, membre de la Comissió de la “Brossa” de l’Assemblea Local de la CUP, “el veïnat de la ciutat, sobretot de fora del centre, estan farts que els residus no es recullin de manera adequada i que no es pugui fer ús dels contenidors perquè estan totalment plens”.
La Candidatura ja va analitzar com afectaria a curt i a llarg termini la crisi sanitària en el context de la recollida de residus. La portaveu Marta Llorens critica que “després de mesos de pandèmia, encara no s’ha contemplat el redimensionament de la generació de residus, la seva recollida i el cost del servei perquè veiem que la qualitat del servei ha empitjorat i la ciutadania cada vegada ha pagat més”.
L’any 2015, amb el regidor David Vidal al capdavant, la CUP va denunciar la mala gestió del centre Última Llar. L’organització anticapitalista denunciava aleshores greus mancances a la ciutat de Reus en la seva relació vers els animals, reivindicant: la redacció d’una ordenança adaptada al moment en què vivim, la col·laboració amb el Col·legi de Veterinaris de Tarragona en diferents aspectes i dotar a la Guàrdia Urbana de lectors de xip d’animals.
Aconseguides aquestes fites, i tot i millorar la mirada administrativa en aquest sentit, no s’ha aconseguit totalment la meta plantejada pel que fa al benestar animal.
La CUP de Reus, a través de la seva Comissió Animalista, va seguir analitzant la situació per donar una solució definitiva a la relació de Reus vers els animals. Analitzant les dades i les campanyes i solucions aplicades dins i fora del nostre país, l’organització va apostar pel control ètic dels coloms, el programa CES de les colònies felines i una protectora pública de recollida i acollida d’animals de companyia, defensant que aquest és l’únic sistema que pot garantir el benestar animal.
Tot i això, la formació anticapitalista ha rebut constants negatives del govern de Reus en tots i cadascun dels tres eixos fonamentals. Pel que fa al servei de recollida i acollida d’animals, subratlla que no hauria de recaure en mans d’empreses privades, ja que «una empresa cerca els beneficis econòmics constants i això està directament oposat a garantir el benestar animal». La CUP recorda que l’import fixe del contracte de servei de recollida és de 103.420,28€/any amb un import variable que depèn del volum de recollides i d’incineracions i fan la següent reflexió: Si l’empresa privada cobra per recollida i per incineració, quin interès empresarial té en mantenir i garantir la qualitat de vida dels animals que estan sota la seva tutela? Què li resulta més beneficiós econòmicament, mantenir un animal i cobrir les seves necessitats de medicació, analítica, alimentació, vacunació, cirurgia,… o sacrificar-lo i cobrar per la seva incineració? Aquesta qüestió, encara que perversa, és la que presumptament pot haver justificat la darrera denúncia de Fiscalia, on es reclama a l’empresa que justifiqui on han anat a parar els més de 1.500 animals que consten en els llibres de registre i no es troben al centre Última Llar.
És per això que la CUP ha apostat sempre per un servei públic. Quan parlen d’un mal servei de recollida i acollida d’animals no podem valorar sols les conseqüències directes sobre aquests, sinó que cal tenir en compte les conseqüències vers les persones. Al tindre un mal servei de recollida a Reus, a través de Última Llar- que ara es fa dir Fundació d’animals de companyia- han proliferat entitats i associacions de voluntàries que intenten suplir les mancances d’aquest servei. Així, podem dir que al terme municipal de Reus actuen més de 7 associacions sense ànim de lucre. Aquestes associacions, algunes amb instal·lacions pròpies i d’altres formades per xarxes de cases d’acollida, fan de barrera perquè qualsevol animal no entri al centre Última Llar, fins i tot, es converteixen en adoptants/rescatadores dels animals del centre denunciat, per a garantir la seva vida.
La CUP defensa fermament una protectora de gestió i titularitat pública on les entitats del territori no sols hi participin sinó que hi tinguin un espai de treball. Volen que la protectora pública sigui un espai de referència i que, amb total transparència, gestioni tots els programes de benestar animal: coloms, gats, fauna, gossos, gats,… i que des d’aquest centre públic es fomenti l’adopció d’animals oferint beneficis i descomptes econòmics per a tots els adoptants.
Un darrer apunt, amb tot el seguit de contractes que ha concedit l’Ajuntament de Reus a Última Llar i els constants augments de les tarifes que ha imposat aquest centre en cada pròrroga i renovació, ja faria molts anys que podríem tindre un Centre públic de recollida i acollida d’animals municipal a Reus.
Per tots aquests motius, la CUP i diverses associacions animalistes del territori han convocat una concentració aquest dijous a les 19:30h a la Plaça del Mercadal com a expressió de protesta i pressió cap al govern de Reus perquè aposti per un servei públic de recollida i acollida d’animals.
