Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem, se’ns accentuen les ganes d’ajudar, de ser solidaris amb tothom, cosa que cadascú exerceix segons les seves possibilitats. Tanmateix, ara durant el confinament, tenim una gran oportunitat de donar suport a les petites empreses d’alimentació i anar a comprar als petits comerços i als mercats. Que la nostra despesa es quedi allí.
Veiem cues als supermercats i poques als mercats, com a mínim aquestes dues últimes setmanes. Les botigues petites més localitzades en barris o zones concretes es defensen com poden, segons la fidelitat dels seus clients habituals, que ja tenien abans de la pandèmia, tot i que també tocades per l’acumulació de compres fetes als supermercats.
Això no és d’ara i passa perquè durant els últims 30/35 anys la nostra estructura política, l’administració, la societat, tots plegats, hem prioritzat la producció i el comerç sota el punt de mira de la globalització per damunt del de les sobiranies. Dit d’una altra manera, hem passat de tenir el control del territori, de la producció i la venda, de la traçabilitat natural del producte a dependre de les grans multinacionals, empreses l’escomesa de les quals és la rendibilitat econòmica i prou.
La diferència és ben clara. La primera opció, a més de donar-nos seguretat alimentària, sobretot pel que fa al producte fresc, ens humanitza, ens acosta a la relació social, entre venedors i compradors, entre els mateixos que, mentre fem cua, enraonem de quin tall va millor per estofar, o de quina és la millor fruita de la temporada. I això és més important del que ens pensem per a desenvolupar i mantenir una societat sana i ser comunitat. No podem oblidar tampoc que parlem de petits autònoms amb algun treballador al seu càrrec.
La segona, el que fa és dissenyar productes, crear nous gustos i combinacions i, sobretot, que se’n venguin molts, tant se val com estiguin elaborats. I en el com i entra l’on, la procedència: d’on vénen els productes que consumim? Quants quilòmetres han fet per arribar? Quan de temps han jagut en una càmera? Qui els ha produït i en quines condicions? A nivell humà és freda, impersonal, individualista i tramposa: acostumem a comprar més del que cal seduïts per l’abundància dels prestatges i els taulells. En aquesta opció tractem amb empreses milionàries, de dubtosa qualitat ètica envers els seus treballadors.
I arribat aquest punt, és indubtable que la contradicció a l’hora de fer la tria són els preus. Sí, el compte puja més quan anem al petit comerç o al mercat, justificat de vegades amb allò de: “és una opció personal, pagues més, però cadascú és lliure de triar”. Argument que no acull tothom perquè senzillament, la butxaca de molts no ho permet. Als supermercats, en canvi, els preus són més econòmics, sí, també, però, realment hi comprem el que necessitem o davant l’allau d’oferta caiem a la temptació de l’alimentació supèrflua i la compra compulsiva, la satisfacció del moment?
Per això pensem que ara més que mai, els mercats i el petit comerç de l’alimentació han de ser una estructura de país, una estructura sobirana que va des del productor al venedor i al consumidor. És a dir, han de fer la funció que els toca.
És hora, doncs, que entre tothom ajudem amb la solidaritat de la compra a aquests comerços. O això, o hi haurà un ensorrament general d’aquestes petites economies amb conseqüències desastroses. Aprofitem per conèixer qui vetlla per nosaltres a tots els barris i fem-los confiança comprant allò que necessitem en aquestes botigues. I, en tot cas, anem-nos repensant com volem qui sigui la compra i la venda dels nostres productes bàsics i el present i el futur dels petits botiguers.
Davant la situació de crisi actual, el grup cupaire creu que “ara més que mai” cal donar suport al petit comerç i anima a consumir productes de proximitat per protegir l’economia del territori
La campanya #ReusDeProximitat, engegada per la CUP, pretén protegir el petit comerç i els autònoms després de comprovar que amb l’estat d’emergència molts productors locals “tenen una major dificultat en donar sortida el seu gènere” o que “els mercats municipals han vist reduït el seu volum de compra, en contrast amb els supermercats”, en paraules del regidor Edgar Fernández.
La Candidatura d’Unitat Popular defensa el consum de proximitat i de petit comerç tot recordant que és la millor forma de protegir l’economia local i el desenvolupament del territori. En aquest sentit, Fernández recorda que “sovint les botigues petites són de base familiar i adquireixen els productes a petits productors del territori, trencar aquesta dinàmica en favor de les grans cadenes de supermercats tindria greus conseqüències socials, laborals i econòmiques”.
Aquesta setmana, el grup municipal cupaire ha presentat una sèrie de propostes en matèria laboral i econòmica per contrarestar les conseqüències negatives de la crisi del COVID-19. Entre d’altres, com a mesura compensatòria, posen sobre la taula utilitzar el superàvit de 3,5 milions d’euros per condonar impostos i taxes municipals així com l’IBI d’aquelles petites empreses que s’han vist obligades a tancar o a les famílies que han patit acomiadaments.
Per últim, els anticapitalistes recorden la importància de complir les mesures de seguretat a l’hora de sortir de casa i, en el marc de la campanya, també es recorda a les persones que ho necessitin que poden adreçar-se a la Xarxa de Suport Mutu de Reus mitjançant el correu suportmutu.reus@gmail.com. Una agrupació de persones voluntàries per ajudar a les més vulnerables o amb un confinament més estricte. Es tracta d’una iniciativa de cooperació entre la ciutadania “molt necessària, especialment durant aquests dies”.
Davant la negativa de l’Ajuntament de Reus en donar suport a la iniciativa popular de confecció de mascaretes per causes d’homologació, la CUP de Reus insisteix que el consistori «hauria d’oferir els recursos logístics necessaris» i recorda que aquests EPIs no estan pensats pel personal sanitari sinó per treballadores de l’ajuntament i comerços del municipi. Per això, la CUP creu necessari que l’ajuntament coordini i faciliti aquesta Xarxa de Confecció de Mascaretes que ha sorgit a la ciutat i «que necessita ser efectiva amb totes les garanties».
«Aquests dies durs ens estan posant a prova i la ciutadania està responent de manera massiva a les demandes que està generant aquesta crisi sanitària. Una crisis sanitària que esdevindrà un col·lapse del sistema capitalista a curt termini pel qual també hem d’estar preparades» explica Marta Llorens, portaveu del grup municipal de la Cup a Reus. «Estem veient com la ciutadania no vol quedar-se amb els braços plegats i genera propostes de manera autorganitzada, de manera que s’avança a les dinàmiques administratives institucionals» comenta Llorens, i continua, «és per això, i ara més que mai, que els ajuntaments s’han de posar a disposició de la ciutadania i oferir tots els seus recursos per tal de fer factibles totes les propostes».
Una d’aquestes propostes és la Confecció de mascaretes i altres EPIs (Equip de Protecció Individual) que ha autorganitzat centenars de persones arreu del Principat. Justament ahir, es donaven a conèixer dues xarxes més, una a Alcanar i a Roda de Berà on els respectius ajuntaments ofereixen els seus recursos logístics tant per distribuir el material primer com per recollir les mascaretes confeccionades.
La Candidatura d’Unitat Popular també vol donar suport a aquesta iniciativa ja que creu que aquest ha de ser el camí -fer d’altaveu i de mitjà de les demandes socials-. La Candidatura d’Unitat Popular de Reus ha mostrat interès, s’ha mostrat propositiva i s’ha posat en contacte, aquests darrers dies, tant amb la Regidoria de Salut Pública i els seus tècnics, als quals agraeix la seva disposició a resoldre dubtes, com amb la CUP de Senmenat que governa amb ERC al seu ajuntament i que també està funcionant com a ens coordinador d’aquesta iniciativa.
Ahir, el Regidor de Salut Pública, Òscar Subirats, en roda de premsa, deia “que l’Ajuntament de Reus no pot donar suport ni homologar la confecció de mascaretes casolanes”. El regidor feia referència a la no validació d’aquest material per ús professional d’acord amb les directrius marcades per la Regió Sanitària i l’Agència de Salut Pública. Però, d’altra banda, els ajuntaments que donen suport a aquesta proposta matisen diferents punts: que la indústria localitzada a l’entorn d’aquests municipis i tingui material que compleixi amb els paràmetres que els doni, o que les mascaretes que es confeccionin a les cases compleixin amb uns processos estandaritzats. En aquest sentit, les companyes de la Cup de Senmenat ja assumeixen que les mascaretes que es confeccionen només serveixen per EPIs de personal de l’ajuntament com operaris de brigades, guàrdia urbana, i treballadors i treballadores d’administració i serveis que poden estar exposats com per gent dels comerços del municipi. Els processos d’esterilització el duu a terme una clínica dental privada amb el seu sistema d’autoclau – dispositiu d’esterilització per material mèdic o de laboratori per mitjà de vapor d’aigua d’alta pressió i temperatura- posant el servei privat a l’ús públic tal com també reclamen des de les Cups d’arreu del Principat.
En aquest sentit, la Cup de Reus fa les següents propostes per donar suport a la Xarxa de Confecció de Mascaretes a Reus:
1. Proposar que l’Ajuntament de Reus sigui ens coordinador de la Xarxa tal com ja s’ha fet amb el Banc de Voluntàries que es va donar a conèixer aquests darrers i oferir aquest servei també a la Xarxa de Suport Mutu organitzada a la ciutat.
2. Posar a disposició els efectius de Protecció Civil, Guàrdia Urbana i Brigades, tant en la distribució com en la recollida de material de les persones cosidores preservant la seguretat tant dels efectius com de les persones cosidores.
3. Posar en disposició les dependències del Centre MQ de Reus per tal de poder esterilitzar el material confeccionat.
Finalment, la Cup de Reus també es fa ressò de la petició que les Cups del Camp i de les Terres de l’Ebre amb la qual se sol·licita a l’Associació Nuclear d’Ascó-Vandellòs i a les Empreses dels Complexos Petroquímics de Tarragona que ofereixin material de protecció al Departament de Salut.
El grup municipal de la CUP a Reus ha presentat una sèrie de propostes en matèria laboral per contrarestar les conseqüències negatives de la crisi del COVID-19. Mònica Pàmies, regidora de la CUP a Reus explica mitjançant un vídeo penjat a les xarxes socials que «aquesta crisi no l’hem de pagar les treballadores» i que l’Ajuntament de Reus «hauria de revertir el seu superàvit -de 3,5 milions d’euros en 2019- en la ciutadania».
En primer lloc, els cupaires proposen que petits comerços i autònoms que s’hagin vist obligats a aturar la seva activitat per llei o per circumstàncies personals derivades del COVID-19, no paguin impostos ni taxes, com per exemple l’IBI. D’aquesta manera, la CUP considera que hauria de ser l’Ajuntament de Reus qui assumeixi aquesta despesa. No obstant això, precisen que aquestes mesures «no s’aplicarien a empreses que hagin aplicat un ERTE a les seves treballadores».
D’altra banda, Mònica Pàmies proposa com a mesura compensatòria la gratuïtat en el lloguer de les parades del Mercat del Carrilet i Mercat Central de Reus i recorda, «els mercats municipals haurien de ser la principal opció de compra enfront de les grans superfícies».
Tanmateix, el grup cupaire exigeix que el consistori asseguri condicions dignes i segures per a totes les treballadores, tant les de la seva plantilla com de les empreses subcontractades, des de l’empresa de recollida de la brossa fins a les escoles bressol. «L’ajuntament ha de garantir la conciliació familiar, de cures i de salut a les seves treballadores» explica Pàmies.
Finalment, la CUP de Reus proposa com a mesura solidària oferir al personal sanitari que ho sol·liciti, la possibilitat d’allotjar-se en hotels de la ciutat entre jornades laborals per no contagiar ni posar en risc la seva família o les persones vulnerables del seu entorn.
«Cal posar tots els serveis, tant públics com privats, a l’abast de totes». Aquestes han estat les paraules de la Marta Llorens, portaveu de la CUP a Reus, mitjançant un vídeo penjat a les xarxes socials. Al comunicat, la regidora insta l’Ajuntament de Reus a què demani a tots els hotels de la ciutat que ofereixin les seves instal·lacions com a suport a la lluita contra el virus.
Davant la situació d’excepcionalitat i el possible col·lapse sanitari, la formació cupaire també demana que el Centre Hospitalari MQ, propietat de l’Ajuntament de Reus i que realitza activitat privada a les dependències de l’Hospital Sant Joan, que posi tots els seus recursos, materials i professionals a disposició de l’emergència sanitària.
Una altra de les propostes del grup és que l’Hospital Sant Joan de Reus estigui obert al 100% garantint la seguretat i les condicions laborals de la plantilla. «No volem ni una sola planta de l’hospital infrautilitzada» manifesta Llorens. Per això, el govern de l’Ajuntament «hauria de demanar a la Generalitat, com a copropietària de l’hospital, que posi en funcionament la totalitat de les seves dependències» explica la regidora.
L’objectiu, segons la CUP, és que Reus exerceixi de capital i posi a disposició els recursos propis a la resta de comarques del Camp que ho necessitin.
El grup municipal s’ofereix per treballar amb el govern mentre duri la crisi i que s’aprovi una modificació de crèdit per sufragar les despeses de persones i famílies en situació de risc
El grup municipal de la CUP fa una sèrie de propostes a l’Ajuntament de Reus en clau sanitària, social i laboral per pal·liar les conseqüències de la crisi del Coronavirus. Els anticapitalistes insisteixen en el control públic dels serveis públics per “posar la vida al centre” fomentant la despesa social i blindant els drets socials.
En clau sanitària, la CUP exigeix que l’Hospital Sant Joan faci ús del 100% de les habitacions i llits disponibles, així com que es compti amb la plantilla necessària per fer front a l’emergència. També aposten perquè les clíniques privades estiguin sota el comandament públic així com que els hotels ofereixin les seves habitacions a les autoritats sanitàries.
Pel que fa a les polítiques socials, donada l’afectació econòmica que suposarà per a moltes famílies no anar a treballar, el grup cupaire considera convenient que l’empresa municipal d’Aigües de Reus no emeti les factures de l’aigua mentre duri la crisi i assumir les factures de subministrament energètic de les famílies que ho necessitin. Tanmateix, exigeixen als Jutjats de Reus una moratòria de desnonaments a fi d’evitar deixar sense habitatge a persones vulnerables.
El grup anticapitalista també creu important garantir que les famílies amb beques escolars i de menjador cobrin les ajudes tot i no haver-hi classes, així com que la gent gran tingui les seves necessitats cobertes mitjançant els equips de serveis socials. En aquesta línia, la CUP proposa que l’Ajuntament ofereixi els recursos necessaris a les xarxes de suport mutu i voluntari que han sorgit a la ciutat.
D’altra banda, el grup cupaire recorda que durant els períodes de vacances es disparen les denúncies per agressions masclistes i els feminicidis. Per això, proposen que es garanteixi els recursos necessaris per mantenir els Serveis d’Atenció a la Dona a Reus.
Finalment, en clau laboral, la CUP de Reus emplaça l’Ajuntament a assegurar que les empreses subcontractades de serveis externalitats paguin les nòmines de totes les treballadores i, en el cas de projectes petits, que les assumeixi el mateix consistori assumint-ne també la gestió.